Avinguda de Jacquard 1971: quan Sant Cristòfol feia desfilar els cotxes
Avinguda de Jacquard 1971 és una fotografia plena de cotxes, joventut i festa. Un Citroën 2CV guarnit encapçala la cavalcada de Sant Cristòfol mentre, al fons, l’Escola Industrial de Terrassa situa una escena que conserva l’alegria i la manera de viure el carrer d’una altra època.
La fotografia correspon a una cavalcada celebrada amb motiu de la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors. Però la imatge no parla només d’una festa. També ens mostra la relació que moltes famílies mantenien amb el seu automòbil, una joventut menys formal, una avinguda compartida entre celebració i treball i una Terrassa que començava a viure plenament sobre quatre rodes.
No hi ha cap cursa. Ningú sembla tenir pressa. Aquell dia els cotxes no servien només per arribar a algun lloc: sortien al carrer per formar part de la festa.
Avinguda de Jacquard 1971: un 2CV convertit en carrossa
El protagonista visual és el Citroën 2CV del primer terme. Porta el capó decorat i la capota oberta, i els seus ocupants aprofiten finestres i obertures per deixar-se veure. Un dels joves aixeca el braç; els altres somriuen o miren directament cap a la càmera.
El vehicle deixa de ser, durant unes hores, un simple mitjà de transport. S’ha convertit en una petita carrossa improvisada.
El 2CV era un cotxe popular, senzill i fàcilment recognoscible. No transmetia luxe ni exclusivitat, però sí una certa llibertat. Permetia anar a treballar, sortir amb la família, visitar parents o emprendre aquells primers viatges que abans resultaven molt més difícils.
A la fotografia, però, no importa tant el model com la manera d’ocupar-lo. Els joves no semblen sotmesos a cap protocol. Han guarnit el cotxe, s’han reunit i han sortit a celebrar. La seva alegria dona moviment a una imatge que, malgrat ser en blanc i negre, sembla plena de soroll.
No sentim els clàxons, les converses ni les salutacions des de la vorera, però la fotografia gairebé ens permet imaginar-los.
Sant Cristòfol i la benedicció dels vehicles
La diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors, va tenir durant molts anys una presència molt visible als carrers. Les benediccions de vehicles, les caravanes i les cavalcades reunien cotxes particulars, camions, motocicletes i conductors que volien participar en una celebració lligada a la carretera i a la protecció durant els viatges.
Segons la publicació de Sergi Estapé al Diari de Terrassa, la filera que recorre l’avinguda de Jacquard correspon a una d’aquestes cavalcades. No era una competició ni una cursa: era una comitiva festiva.
Darrere del 2CV s’acumulen altres automòbils habituals d’aquells anys. Les formes arrodonides, les carrosseries estretes, les baques i les dimensions dels vehicles situen la fotografia en una època en què el parc automobilístic començava a créixer, però encara quedava molt lluny de la densitat actual.
Molts d’aquells cotxes havien estat adquirits després d’anys d’estalvi. Per a algunes famílies eren el primer vehicle propi i representaven una autonomia que les generacions anteriors no havien tingut. Participar en la cavalcada podia tenir, per tant, alguna cosa de celebració col·lectiva d’aquella nova mobilitat.
Una manera de celebrar que avui sorprendria
Els joves sobresurten per les finestres i per la capota sense que l’escena sembli provocar cap alarma. Avui, amb les normes de seguretat, els cinturons obligatoris i una circulació molt més intensa, seria difícil imaginar una imatge semblant en plena avinguda.
La fotografia ens obliga a observar aquesta distància sense idealitzar-la. No es tracta de dir que abans tot era millor o més lliure. Es tracta de constatar que el risc, el trànsit i la manera d’ocupar el vehicle es percebien d’una altra manera.
Allò que el 1971 podia semblar una expressió natural de festa, avui seria vist com una imprudència. La ciutat ha guanyat seguretat i regulació, però ha perdut escenes com aquesta, en què un cotxe podia convertir-se espontàniament en balcó, punt de trobada i aparador d’una colla d’amics.
El canvi d’època també es llegeix en aquests gestos petits.
Una joventut menys formal
La roba dels ocupants del 2CV també aporta informació. Porten jerseis, camises i peces quotidianes. No hi ha barrets, vestits foscos ni aquella formalitat que encara dominava moltes fotografies urbanes de dècades anteriors.
Són joves que semblen haver sortit al carrer tal com eren. La seva manera de vestir i de posar-se davant la càmera transmet menys rigidesa i més espontaneïtat.
L’any 1971, Terrassa continuava vivint sota el franquisme, però la societat ja estava canviant. Les formes de vestir, la música, els costums juvenils i la manera de relacionar-se amb l’espai públic començaven a anunciar una altra època.
La fotografia no necessita explicar aquesta transformació amb grans paraules. Es veu en un braç alçat, en una capota oberta, en els somriures i en la manera de convertir un cotxe modest en el centre de la celebració.
L’Escola Industrial situa la fotografia
Al fons de la imatge s’alça l’Escola Industrial de Terrassa, amb la seva façana monumental, els grans finestrals i els arcs que la converteixen en una de les referències arquitectòniques més recognoscibles de l’avinguda de Jacquard.
La seva presència és essencial perquè permet situar l’escena amb claredat. La cavalcada avança per l’avinguda mentre l’edifici tanca la perspectiva i dona profunditat a la fotografia.
El contrast és especialment suggeridor. En primer terme hi ha el 2CV guarnit, els joves saludant i una celebració plena d’espontaneïtat. Al fons, la solemnitat d’un edifici vinculat durant generacions a la formació tècnica, a la indústria i al desenvolupament econòmic de Terrassa.
En una sola imatge coincideixen dues cares molt pròpies de la ciutat: la Terrassa que estudiava, treballava i formava professionals, i la Terrassa que també sabia sortir al carrer, fer sonar els clàxons i convertir una avinguda en festa.
L’Escola Industrial no és un simple decorat. Forma part del relat.
Una avinguda compartida entre festa i treball
A la dreta de la fotografia apareix un camió amb la càrrega protegida per una gran lona. No podem assegurar si participava en la comitiva o si simplement circulava al costat dels vehicles, però la seva presència afegeix una lectura molt terrassenca.
Mentre els joves del 2CV saluden i celebren, el camió representa el transport de mercaderies, la feina i la ciutat industrial. Festa i rutina comparteixen la mateixa calçada.
L’avinguda de Jacquard no estava tancada dins d’un recinte festiu. Continuava sent una via urbana per on passaven cotxes, vehicles comercials, treballadors i veïns. La cavalcada s’integrava en aquest paisatge quotidià i el transformava temporalment.
La celebració no necessitava separar-se de la ciutat real. Avançava pel mig.
També s’hi veuen persones a les voreres, observant el pas dels vehicles. La festa no era només dels qui conduïen o ocupaven els cotxes. Necessitava públic: algú que saludés, reconegués els participants o comentés el vehicle que acabava de passar.
Durant uns minuts, Terrassa es convertia en espectadora d’ella mateixa.
Quan cada cotxe guardava una història familiar
Els vehicles que apareixen a la fotografia eren aleshores cotxes corrents. Avui, molts serien considerats peces clàssiques, però el 1971 formaven part de la vida diària de moltes famílies.
Aquells automòbils acumulaven històries. El primer viatge llarg, les vacances, les excursions dels diumenges, una avaria a la carretera, els infants asseguts al darrere o les hores dedicades a netejar-los i reparar-los.
El cotxe podia tenir una biografia gairebé familiar. Se sabia quan s’havia comprat, quant havia costat, quines carreteres havia recorregut i quins problemes havia donat. Alguns fins i tot rebien algun sobrenom.
La cavalcada de Sant Cristòfol reunia aquestes màquines carregades d’experiències. Cada matrícula amagava una família, una professió o una història personal.
Per això la filera no és només un catàleg de models antics. És una desfilada de records que encara no sabien que acabarien sent història.
El cotxe com a protagonista d’una celebració urbana també apareix en una altra fotografia del Portal de Sant Roc l’any 1965, on un vehicle antic, Fernando Font de Gayà i el record de Joguines Felisa formen una escena carregada de memòria.
Una avinguda recognoscible, però una escena desapareguda
L’avinguda de Jacquard continua sent identificable gràcies al seu traçat i, sobretot, a la presència de l’Escola Industrial. Però la manera d’utilitzar-la ha canviat profundament.
Avui hi ha més trànsit, més senyalització, més regulació i una relació diferent entre automòbils i vianants. Una cavalcada com aquesta exigiria permisos, mesures de seguretat, restriccions de circulació i una organització molt més estricta.
El 1971, en canvi, la comitiva sembla avançar integrada dins el moviment de la ciutat. Els vehicles festius, el camió, els espectadors i la circulació ordinària comparteixen un mateix espai.
És una avinguda menys ordenada segons els criteris actuals, però també més permeable a una celebració popular que podia aparèixer, passar i deixar darrere seu el so dels clàxons.
Dos anys després, la mateixa via tornaria a quedar retratada en una escena molt diferent, com mostra l’avinguda de Jacquard l’any 1973, amb els anuncis de Festa Major, els grans balls, els cartells d’espectacles i una xurreria a peu de carrer.
Qui eren aquells joves?
La fotografia deixa moltes preguntes obertes. Qui conduïa el Citroën 2CV? Qui l’havia decorat? Eren amics, familiars, companys de feina o membres d’alguna entitat? Quin recorregut seguia la cavalcada i en quin punt acabava?
Potser algun lector reconeixerà algun dels rostres. Altres podran identificar els vehicles que circulen darrere, explicar com se celebrava Sant Cristòfol o recordar les benediccions de cotxes i camions.
També seria interessant recuperar la memòria de l’entorn de l’Escola Industrial: els accessos, els comerços propers, els espectadors a la vorera i la manera com es vivien aquestes cavalcades a l’avinguda de Jacquard.
La fotografia ens ofereix un carrer, una data i una escena. La memòria dels lectors pot retornar-hi els noms, les veus i les històries que van quedar fora de l’enquadrament.
Perquè darrere de cada cotxe hi havia algú. I darrere d’aquells somriures, una Terrassa que encara sabia convertir una avinguda en una festa improvisada.
Fonts consultades
Aquest article parteix de la fotografia publicada pel Diari de Terrassa dins l’espai “Ahir i Avui”, en una publicació de Sergi Estapé titulada «Per Sant Cristòfol, una filera de cotxes»
Celebració: diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors.
Ubicació: avinguda de Jacquard, davant de l’Escola Industrial de Terrassa.
Any de la fotografia: 1971.
Fotografia antiga: Ramon Navarro / Arxiu Diari de Terrassa.
Fotografia actual: Alberto Tallón.
La lectura s’ha construït principalment a partir dels elements visibles a la imatge: el Citroën 2CV guarnit, el grup de joves, la filera d’automòbils, el camió cobert, els espectadors, l’Escola Industrial de Terrassa i l’ambient festiu d’una avinguda que compartia celebració, formació, indústria i vida quotidiana.
