Avinguda de l’Abat Marcet als anys seixanta: quan la ciutat encara s’estava construint

L’avinguda de l’Abat Marcet als anys seixanta sembla massa gran per a la ciutat que l’envolta. La calçada ja és ampla, recta i decidida, però als seus costats encara hi ha solars, construccions baixes, instal·lacions esportives i grans espais sense edificar. Terrassa havia traçat una via amb vocació de futur, mentre els barris i els edificis que acabarien omplint-la tot just començaven a arribar.

La fotografia, conservada pel Fons AMAT, no destaca per cap gran esdeveniment. No hi ha una festa, una desfilada ni una multitud. Però precisament per això té tanta força: ens permet contemplar una ciutat a mig fer.

El traçat de l’avinguda continua sent recognoscible. Tot el que l’acompanya, en canvi, ha canviat profundament.

L’avinguda de l’Abat Marcet esperava la ciutat

El primer que sorprèn és l’amplitud de la calçada. Hi circulen molt pocs vehicles i, a tocar de la zona esportiva, una llarga filera de cotxes aparcats sembla insuficient per omplir tant d’espai.

Avui associem l’avinguda de l’Abat Marcet amb trànsit, autobusos, semàfors, cruïlles, passos de vianants i una circulació gairebé contínua. En aquesta fotografia, l’asfalt encara transmet una sensació de calma i disponibilitat. La via ja havia estat dibuixada, però la intensitat urbana que havia d’acollir encara no existia.

Més que travessar una ciutat consolidada, sembla avançar cap a una Terrassa que encara s’havia de construir.

A la dreta de la imatge, els solars i els terrenys sense edificar reforcen aquesta sensació. No són jardins ni espais públics projectats. Són buits urbans, fragments d’una perifèria que encara no havia estat ocupada pels habitatges, els comerços i els serveis que avui defineixen l’avinguda.

Aquesta sensació d’una ciutat encara dominada pels espais oberts i per un trànsit molt diferent també apareix al Pont del Passeig l’any 1975, una altra imatge que ajuda a entendre la transformació urbana de Terrassa.

A l’esquerra, una ciutat dedicada a l’esport

El marge esquerre ofereix una lectura molt diferent. Mentre a l’altra banda encara predominaven els terrenys buits, aquí ja començava a créixer una de les grans àrees esportives de Terrassa.

En aquest entorn hi havia les instal·lacions del Club Natació Terrassa i el camp del Terrassa FC, dues referències essencials per entendre la vida esportiva de la ciutat. A la fotografia s’hi distingeixen diversos terrenys de joc, pistes, edificacions baixes i espais de servei.

La distància i la perspectiva no permeten identificar amb absoluta precisió la funció de cada camp o de cada construcció. Es poden intuir espais destinats al futbol, l’hoquei i altres disciplines, però seria imprudent convertir la imatge en un plànol exacte.

I tampoc és necessari.

El que la fotografia explica és molt més interessant: mentre la ciutat encara no havia omplert l’avinguda, l’esport ja començava a donar vida i personalitat a aquell sector.

Camps, pistes i records que la fotografia només insinua

En primer terme s’aprecia un camp de dimensions reduïdes que podria correspondre a una pista de futbol o futbito. Més enrere hi ha un altre espai rectangular que molts lectors podrien identificar com un camp d’hoquei. També queda el record que dins d’aquell gran complex hi havia diferents pistes i possiblement algun espai relacionat amb l’atletisme.

Però la fotografia no permet assegurar-ho tot.

Entre els terrenys esportius destaca també una construcció amb teulada inclinada. En la memòria personal de l’autor, dins d’aquell entorn hi havia un local social, amb un petit bar i una sala on es jugava al billar. No es pot afirmar que sigui exactament l’edifici que veiem a la imatge, però aquest record ens ajuda a entendre una part important d’aquella zona.

Els clubs esportius no eren només llocs per entrenar o competir. També eren espais de convivència. Mentre uns practicaven esport, d’altres conversaven, prenien alguna cosa, jugaven una partida o esperaven que acabés l’entrenament dels fills.

La zona esportiva era també vida social.

El Club Natació i una nova etapa de la ciutat

La presència del Club Natació Terrassa en aquest sector representava una nova etapa per a l’entitat i per a la mateixa ciutat. Les seves primeres instal·lacions havien estat al carrer d’Edison, a la Cogullada, on hi havia hagut una piscina, un frontó i altres espais esportius.

El trasllat cap a l’avinguda de l’Abat Marcet responia a una Terrassa que creixia i necessitava instal·lacions més àmplies. Aquell entorn encara poc edificat oferia l’espai que el centre urbà ja no podia donar.

La fotografia recull precisament aquest moment: les instal·lacions esportives ja començaven a consolidar-se, però encara apareixien envoltades de solars, construccions disperses i un horitzó molt obert.

L’esport havia arribat abans que bona part de la ciutat.

Un horitzó que avui ja no podem veure

Un altre dels elements més sorprenents és la profunditat de la imatge. La mirada pot avançar per l’avinguda fins molt lluny. Els edificis del fons encara són escassos i dispersos, sense formar una façana urbana contínua.

També hi ha molt de cel.

Quan una ciutat creix, el cel i l’horitzó es van fent més petits. Els blocs d’habitatges, els arbres, els equipaments i les noves construccions tanquen progressivament les perspectives.

Als anys seixanta, l’avinguda semblava gairebé interminable. Avui continua sent una gran artèria, però ja no condueix la mirada cap al buit. La ciutat l’acompanya, l’omple i la delimita.

Els cotxes encara no dominaven l’espai

Els vehicles també expliquen l’època. Són pocs i, vistos des de l’alçada, semblen petits dins la immensitat de la calçada.

El cotxe ja començava a transformar Terrassa, però encara no havia ocupat completament l’espai urbà. No hi ha la densitat de trànsit, senyalització i mobiliari que avui associem a una avinguda principal.

La fotografia mostra una via preparada per a una mobilitat que augmentaria molt durant les dècades següents. És gairebé com si l’avinguda esperés els cotxes, els autobusos i els milers de desplaçaments que encara havien d’arribar.

Del límit urbà a una avinguda plenament interior

L’avinguda de l’Abat Marcet d’aquesta fotografia conserva alguna cosa de frontera. A un costat, la zona esportiva; a l’altre, solars i terrenys poc ocupats. La ciutat consolidada apareix sobretot al fons.

Avui aquesta sensació ha desaparegut. L’avinguda forma part del teixit interior de Terrassa. Els edificis, les cruïlles, els serveis, els arbres i el trànsit han convertit aquella línia oberta en una via plenament urbana.

El canvi no es troba només en allò que s’ha construït. També es troba en la manera d’utilitzar l’espai. On abans hi havia distància, silenci i terrenys buits, avui hi ha continuïtat urbana, moviment i una ciutat molt més densa.

La transformació d’aquest sector recorda altres imatges de la ciutat, com la de l’avinguda de Jacquard l’any 1973, on el paisatge industrial, els vehicles i la vida al carrer també ens permeten mesurar fins a quin punt Terrassa ha canviat.

Una fotografia que necessita la memòria dels lectors

La imatge ens permet identificar els grans elements: l’avinguda encara poc transitada, els solars, el conjunt esportiu, el Club Natació Terrassa i l’entorn del camp del Terrassa FC.

Però deixa moltes preguntes obertes.

Quin ús tenia exactament cadascun dels terrenys de joc? On quedava el camp d’hoquei? Quin era el camp de futbol o futbito? Hi havia una pista d’atletisme dins del complex? Quina funció tenia la construcció amb teulada inclinada? Era aquell el local social que alguns recorden, amb el petit bar i la sala de billar?

Els qui van entrenar, jugar, treballar o passar les tardes en aquella zona poden conservar respostes que la fotografia no ens dona.

Aquesta és una de les virtuts de la memòria local: la documentació ens permet situar una època, però sovint són els records personals els que completen els edificis, els espais i la vida que hi havia dins.

Per això aquesta fotografia no és només una comparació entre l’avinguda d’ahir i la d’avui. És una invitació a reconstruir, entre tots, aquella Terrassa que creixia al voltant de l’esport.

Fonts consultades

Aquest article parteix de la fotografia identificada com «L’avinguda de l’Abat Marcet. Anys 60 / AMAT».

Com a documentació complementària s’ha consultat l’article de Joaquim Verdaguer dedicat a l’abat Marcet i a la història de l’avinguda, així com informació sobre les antigues instal·lacions del Club Natació Terrassa al carrer d’Edison i el posterior desenvolupament de la zona esportiva de l’avinguda de l’Abat Marcet.

La lectura principal s’ha construït a partir dels elements visibles a la fotografia i de la memòria personal: l’amplitud de la calçada, la poca circulació, els solars sense edificar, els camps i les pistes esportives, les construccions de servei i l’horitzó obert d’una Terrassa que encara estava creixent.