La Banca Marcet i Cia: la gran banca terrassenca que gairebé hem oblidat
La Banca Marcet i Cia és una de les grans històries econòmiques gairebé oblidades de Terrassa. Nascuda a partir del cobrament de lletres en una ferreteria del carrer de l’Església, va acabar convertint-se en una de les banques particulars més importants de Catalunya.
Hi ha noms que queden gravats a la memòria col·lectiva d’una ciutat i d’altres que, malgrat haver tingut una importància enorme, s’acaben esvaint amb el pas del temps. A Terrassa, molta gent recorda encara la Caixa de Terrassa o el Banc de Terrassa. En canvi, la Banca Marcet i Cia, una de les banques particulars més destacades que va tenir la ciutat, ha quedat molt més amagada dins la nostra memòria local.
I, tanmateix, la seva història explica molt bé una Terrassa que canviava de dimensió. Una ciutat que deixava enrere l’escala d’una vila de tractes propers i començava a necessitar eines financeres més modernes: cobrament de lletres, comptes corrents, crèdit, operacions de borsa, canvi de moneda i relacions amb altres places comercials.
Baltasar Ragon, a Terrassa en el segle XIX, va deixar escrita una de les reconstruccions més valuoses sobre l’origen d’aquesta primera casa de banca. El seu relat ens porta a un escenari molt concret: una ferreteria del carrer de l’Església. I és precisament aquí on la història es fa interessant, perquè la primera banca terrassenca no va néixer en un gran edifici institucional, sinó a peu de carrer, enmig del comerç, la confiança personal i les necessitats econòmiques d’una ciutat que creixia.
Una ferreteria al carrer de l’Església: l’origen cap al 1860
L’origen d’aquesta història cal situar-lo al carrer de l’Església, número 3, on hi havia una ferreteria propietat de Pau Paloma i Astals. Segons publicacions locals posteriors, cap a 1860 en aquell establiment ja s’hi feien les primeres operacions de cobrament de lletres de Terrassa, una activitat que aleshores s’assemblava molt al que avui podríem entendre com una corresponsalia bancària.
Ragon explica que Pau Paloma mantenia una estreta amistat amb la casa Demetri, Solà i Amat, banquers de Barcelona. Aquella relació va fer possible que li oferissin el cobrament de lletres a Terrassa, un servei fonamental per al comerç del segle XIX.
Avui pot semblar un tràmit menor, però en aquell moment era una peça importantíssima per garantir pagaments, facilitar transaccions i donar confiança a les relacions comercials. No era encara una banca en el sentit modern, però sí un primer pas molt clar: Terrassa començava a necessitar intermediaris capaços de connectar la ciutat amb circuits econòmics més amplis.
La ciutat encara conservava molt de vila, però el seu batec econòmic ja apuntava cap a una altra etapa.
Bonaventura Marcet i Biosca entra en escena
Pau Paloma, ocupat en altres assumptes, va oferir aquell negoci de cobrament de lletres a un amic seu: Bonaventura Marcet i Biosca.
Aquest és el nom que cal situar al centre de la història. Marcet no apareix com un banquer nascut dins una gran entitat financera, sinó com un home de comerç, vinculat a la vida econòmica local. I aquest detall és fonamental, perquè ens mostra que la banca terrassenca no va néixer desconnectada de la ciutat, sinó arrelada en el seu comerç, en els seus carrers i en les seves relacions quotidianes.
Ragon explica que Bonaventura Marcet tenia una botiga de grans i que comerciava amb pagesos de Terrassa i dels pobles del voltant. També els deixava diners amb un interès limitat. Abans que la banca tingués forma d’oficina, d’empresa o d’institució, ja existia una pràctica basada en la confiança, el coneixement personal i la necessitat de crèdit.
La banca, en aquell primer moment, encara tenia molt de tracte directe, de paraula donada i de relació personal. Una cosa molt de Terrassa: primer el taulell, després els papers.
El pacte amb Pau Paloma i la merceria
La manera com es va produir el traspàs també té interès. Ragon no parla només d’un canvi de mans fred i administratiu. Explica que Bonaventura Marcet, a canvi de quedar-se amb el negoci de cobrament de lletres, va muntar a Pau Paloma una merceria i va ampliar també l’activitat de la ferreteria en un nou establiment.
Aquest detall aparentment menor dona molta vida al relat. Ens mostra una economia urbana feta de pactes, amistats, negocis que es transformen i comerciants que s’adapten al moment. La primera banca terrassenca, vista així, no neix d’una gran decisió institucional, sinó d’una operació entre coneguts, d’una oportunitat aprofitada i d’una ciutat que ja començava a demanar nous serveis.
Segons Ragon, aquest nou establiment vinculat a Paloma es traslladaria l’any 1883 al mateix carrer de l’Església, al número 10, amb sortida interior al carrer de Mustarol. Convé matisar aquest punt: el text sembla referir-se sobretot a l’establiment comercial derivat de la ferreteria i la merceria, no necessàriament al domicili principal de la banca Marcet.
És una precisió important, perquè ens ajuda a no barrejar dues evolucions paral·leles: d’una banda, el negoci comercial de Paloma; de l’altra, el creixement bancari impulsat per Bonaventura Marcet.
El carrer de Sant Pere, el carrer del Jessamí i una casa desapareguda
Ragon també situa Bonaventura Marcet vivint en una casa del carrer de Sant Pere, cantonada amb el carrer del Jessamí. Aquella casa, segons explica, seria posteriorment enderrocada per eixamplar el carrer.
Algunes publicacions modernes identifiquen aquest entorn amb el carrer de Gaudí, però el text de Ragon parla explícitament del carrer del Jessamí. Per això convé mantenir la referència original i, si es menciona la identificació actual, fer-ho amb prudència.
Aquest detall ens recorda que la història de la banca també és història urbana. Els negocis no només tenen noms i dates: ocupen edificis, cantonades, carrers i espais que amb el temps canvien, desapareixen o són absorbits per la ciutat moderna.
La Terrassa de Ragon és una ciutat en moviment. I la Banca Marcet va créixer dins d’aquesta transformació.
El 4 de febrer de 1865: una data per recordar
Si haguéssim de marcar una data simbòlica en aquesta història, seria el 4 de febrer de 1865.
Aquell dia, segons Ragon, i amb el consentiment de Pau Paloma, Bonaventura Marcet va començar a provar noves operacions de banca amb les cases Antoni Freixa i Jover i C.ª, de Barcelona.
La dada pot semblar discreta, però té molt de pes. Representa el pas d’un servei limitat de cobrament de lletres a una activitat bancària més ambiciosa. Terrassa no només cobrava documents comercials: començava a generar una estructura pròpia per gestionar diners, crèdit i relacions financeres.
L’any 1872, ajudat per aquelles cases barcelonines, Marcet va començar a operar pel seu propi compte. Va obrir comptes corrents i va continuar negociant lletres, fins al punt que, amb els anys, el negoci s’estendria cap a Madrid i altres places de la Península.
Per a una ciutat com Terrassa, immersa en ple creixement industrial i comercial, això era un salt considerable. La ciutat ja no produïa només per al seu entorn immediat. Necessitava instruments financers per moure’s en un mercat més ampli.
Del carrer de l’Església al Raval
La història de la Banca Marcet també és una història de carrers. I això la fa especialment valuosa per entendre la transformació urbana de Terrassa.
Més endavant, l’activitat bancària es traslladaria al carrer del Raval, número 16. Aquest canvi no era només una mudança. Indicava que el negoci havia crescut, que havia guanyat pes i que necessitava una presència més sòlida dins la ciutat.
Alguns anuncis de la Banca Marcet i Cia de començaments del segle XX la situen a l’Arrabal, números 16 y 18, mentre que Ragon parla del Raval número 16 i posteriorment de l’adquisició de la casa número 14 per ampliar dependències. Aquesta diferència pot respondre a ampliacions, canvis de numeració o formes diverses d’identificar les finques. En tot cas, el que queda clar és que el Raval va esdevenir l’espai central de la banca.
I no és un detall menor: el Raval era un lloc de pas, de representació i de vida urbana. Situar-hi la banca significava formar part del cor econòmic i institucional de Terrassa.
Una banca que ja feia operacions modernes
Els anuncis històrics de Marcet y C.ª Banqueros són una peça documental molt interessant perquè ens permeten veure què oferia realment aquella entitat.
No parlem només de cobrament de lletres. Els anuncis fan referència a ordres de borsa, descomptes, comptes corrents, cartes de crèdit, canvi de monedes estrangeres, magatzems generals de mercaderies, emissió de warrants i préstecs sobre mercaderies.
Això ens mostra una banca plenament connectada amb els mecanismes financers moderns de l’època. Terrassa ja no era només una ciutat que produïa i venia. També necessitava gestionar crèdit, capital, operacions comercials complexes i relacions amb altres mercats.
Fins i tot el detall del telèfon resulta revelador. Els anuncis indiquen el número 1717, que segons la memòria recollida en publicacions locals era un número conegut a Terrassa. Pot semblar una anècdota, però ajuda a imaginar la presència real d’aquella banca dins la vida quotidiana de la ciutat.
La Banca Marcet i Cia no era una ombra perduda en els papers. Era una entitat viva, present i reconeguda.
El relleu de Joan Marcet i Palet
L’any 1887, Bonaventura Marcet va posar al capdavant del negoci el seu fill Joan Marcet i Palet. Segons Ragon, Joan havia viscut de prop aquell ambient i aviat va saber assumir la direcció de la casa.
Quan Bonaventura Marcet va morir, el 4 de març de 1893, a l’edat de 63 anys, el negoci va continuar amb el nom d’Hijo de Buenaventura Marcet.
La continuïtat familiar va ser decisiva. Allò que havia començat com una activitat vinculada a una ferreteria i al cobrament de lletres va esdevenir una casa bancària amb trajectòria pròpia.
Joan Marcet i Palet mereix també ser recordat com una figura destacada de la Terrassa del seu temps. Les publicacions locals el vinculen no només al món financer, sinó també a la vida pública de la ciutat. Va ser alcalde de Terrassa entre el 17 d’octubre de 1897 i el 10 de maig de 1898.
Aquest detall no converteix la història en una biografia política, però sí que ajuda a entendre el pes social de la família Marcet. La banca, el comerç, la política municipal i el creixement urbà sovint caminaven molt més junts del que avui podríem imaginar.
Marcet i Companyia: la consolidació
El gran pas següent arribaria l’any 1915.
Ragon explica que, seguint les operacions de banca i borsa, la casa es va associar amb dos antics dependents: Miquel Alavedra i Miquel Mogas. Un any després, també entraria a la societat Bonaventura Marcet i Soler, fill de Joan Marcet i Palet.
A partir d’aquell moment, la casa va continuar amb el nom de Marcet i Companyia.
La dimensió que havia adquirit el negoci era notable. Ragon afirma que va arribar a ser una de les banques particulars més importants de Catalunya i gairebé de la Península. La frase és molt significativa, perquè ens obliga a mirar aquesta entitat amb uns altres ulls.
No estem parlant d’un petit negoci financer local, sinó d’una casa que havia aconseguit una projecció considerable. I potser aquí hi ha una de les grans paradoxes: una banca tan important en el seu temps és avui molt menys recordada que altres institucions financeres terrassenques posteriors.
El traspàs al Banco Hispano Americano
L’any 1919, la casa Marcet va traspassar el negoci al Banco Hispano Americano, que va començar a actuar a Terrassa amb aquest nom el 30 de juny d’aquell any.
Segons algunes publicacions locals, abans d’aquest traspàs s’hauria ofert el negoci al Banc de Terrassa, que hauria rebutjat l’operació. Com que aquest detall no apareix en el fragment de Ragon consultat, convé presentar-lo amb prudència i atribuir-lo a la memòria local recollida posteriorment.
Durant els primers anys del Banco Hispano Americano a Terrassa hi figuraren com a apoderats Bonaventura Marcet i Soler, Miquel Alavedra i Miquel Mogas, tres noms que connectaven la nova etapa bancària amb la trajectòria anterior de la casa Marcet.
Amb l’arribada del Banco Hispano Americano, la història de la banca particular terrassenca entrava en una altra fase. La ciutat deixava enrere el model familiar i local que havia encarnat la Banca Marcet i s’integrava cada vegada més en una xarxa financera de grans entitats.
Les cases del Raval, la Marquesa de Castellvell i l’Ajuntament
El tram final d’aquesta història també té un component urbà molt interessant.
Ragon explica que les cases números 16 i 14 del Raval, on estava instal·lat el Banc Hispà Americà, foren adquirides més endavant per aquesta entitat als seus propietaris, Joan Marcet i Palet i Bonaventura Marcet i Soler, pel preu de 187.500 pessetes.
Però la història no acabava aquí. L’Ajuntament havia adquirit els drets dominicals de la senyora Marquesa de Castellvell i va fer ús del dret de retracte. Per aquest motiu, el Banc Hispà Americà hagué de lliurar les finques a l’Ajuntament, després d’haver rebut el preu de compra.
Aquest episodi mostra fins a quin punt la història bancària, la propietat urbana i les decisions municipals estaven entrellaçades. No parlem només d’una oficina que canvia de mans, sinó d’edificis situats en un punt clau de la ciutat i d’una operació que acabaria afectant el paisatge urbà del Raval.
Com a conseqüència d’aquest procés, el banc traslladà les seves oficines el 21 de novembre de 1927 al carrer de Sant Pere, número 25.
La història financera, un cop més, acabava barrejant-se amb la història urbana de Terrassa.
Una història que Terrassa hauria de recordar més
La Banca Marcet i Cia mereix ocupar un lloc més visible dins la memòria local de Terrassa.
La seva història explica el pas d’una ciutat de confiança personal i comerç proper cap a una ciutat industrial, connectada i financera. Explica com una ferreteria del carrer de l’Església va acabar donant origen a una casa de banca que, dècades després, operava amb borsa, comptes corrents, cartes de crèdit, canvi de moneda i préstecs sobre mercaderies.
També ens recorda que la modernització de Terrassa no va arribar només amb fàbriques, vapors, xemeneies i telers. Va arribar també amb eines més silencioses però imprescindibles: el crèdit, les lletres, els comptes, els préstecs i la capacitat d’enllaçar l’economia local amb Barcelona, Madrid i altres punts de la Península.
Hi ha una certa bellesa en aquest origen modest. La gran banca Marcet no neix en un palau financer, sinó en el món real dels carrers terrassencs: una ferreteria, una botiga de grans, pagesos que necessitaven diners, comerciants que cobraven lletres, famílies que apostaven per ampliar el negoci i una ciutat que començava a fer-se gran.
Potser per això aquesta efemèride és tan valuosa. Perquè darrere la primera casa de banca de Terrassa no hi ha només una història econòmica. Hi ha el retrat d’una ciutat que aprenia a créixer.
I, sobretot, hi ha un nom que val la pena tornar a posar sobre la taula: Banca Marcet i Cia, una peça fonamental d’aquella Terrassa que va començar a mirar més enllà dels seus propis carrers.
Fonts consultades
Aquest article parteix del relat de Baltasar Ragon a Terrassa en el segle XIX, especialment de l’apartat dedicat a “La primera Casa de Banca”, on reconstrueix l’origen i l’evolució del primer negoci bancari documentat a Terrassa.
També s’han consultat publicacions de Records de Terrassa, amb referències a Santi Rius, sobre la Banca Marcet i Cia, els anuncis històrics de 1916 i 1918, el record del telèfon 1717 i la presència de l’entitat al Raval.
Com a font complementària també s’ha tingut en compte l’article de Joan Manel Oller en MonTerrassa, titulat “Coneix la història de la Banca Marcet i Cia de Terrassa”, que recupera part d’aquesta història i la figura de Joan Marcet i Palet.
Les imatges històriques consultades corresponen als anuncis de Marcet y C.ª Banqueros i a materials gràfics vinculats a Records de Terrassa, amb aportacions atribuïdes a Ragón/Amat en el cas de la imatge de la casa integrada en el paisatge actual del Raval.
