El bar La Polar de Terrassa: orxata, dominó i vida a la Rambla

El bar La Polar de Terrassa va ser un dels establiments més recordats de la Rambla d’Ègara, un espai de trobada, conversa i vida urbana en la Terrassa del mig segle XX.

Hi ha bars desapareguts que expliquen molt millor una ciutat que molts edificis que encara continuen drets. La Polar, coneguda també popularment com La Pajarera, va ser un d’aquests locals. Durant dècades, va formar part de la vida quotidiana de la Rambla d’Ègara, en un dels punts més vius del centre de Terrassa, a tocar de la plaça Anselm Clavé i de l’antiga estació dels Ferrocarrils de la Generalitat.

No va ser només un establiment on prendre alguna cosa. Va ser un lloc de trobada, de conversa, d’escacs, de dominó i de vida urbana. Un d’aquells bars que no només servien begudes o menjar, sinó que servien també de paisatge humà de la ciutat.

Un local amb més d’una vida

La història de La Polar no comença com una orxateria refinada ni com un cafè burgès, sinó com un negoci molt més senzill. Segons la documentació recuperada en diversos blogs i publicacions locals, el local va començar a funcionar l’any 1931 com a bunyoleria. Pocs anys després, el 1934, ja apareix anunciat com a orxateria, una transformació que ajuda a entendre com el negoci va anar adaptant-se als gustos i a les rutines de la clientela urbana.

Aquest detall és important perquè ens mostra que La Polar no era un establiment estàtic. Sabia evolucionar i trobar el seu lloc dins la Terrassa de cada moment. Va passar de vendre bunyols a convertir-se en un espai on refrescar-se a l’estiu i compartir hores de conversa, en un ambient familiar i molt vinculat a la Rambla.

La Pajarera: un nom que va quedar a la memòria

A Terrassa, molts establiments acabaven sent coneguts pel nom popular més que pel comercial. La Polar no en va ser una excepció. Molta gent la recordava com La Pajarera, un sobrenom que encara avui desperta memòria entre els qui van viure aquella Rambla d’abans.

No és estrany. Alguns locals deixaven una petjada que anava més enllà del rètol. El que hi passava, qui hi anava i com s’hi estava acabaven donant-los una segona identitat. La Polar era un d’aquells llocs on el nom oficial convivía amb el nom sentimental.

La Rambla d’Ègara quan encara feia vida

La història del bar La Polar de Terrassa ajuda a entendre com era la Rambla quan encara es vivia com un espai de passeig, conversa i sociabilitat. A la plaça Anselm Clavé hi havia una font i una escultura envoltada d’arbres, i aquell espai servia de nus entre el passeig, la Rambla i la zona de l’estació.

A la dreta hi havia l’antic edifici de l’estació dels FGC, i també el bar l’Orfeó, on es jugava al futbolí i al billar. A l’esquerra, La Polar, amb la seva terrassa i el seu ambient tranquil. Al mig de la Rambla, segons alguns testimonis, un guàrdia urbà feia de semàfor vivent en una ciutat on el trànsit encara era relativament escàs.

Aquella imatge de taules a l’ombra, gent prenent alguna cosa, criatures passant, converses llargues i un centre encara a escala humana és la que converteix La Polar en una peça important de la memòria urbana de Terrassa.

No s’hi jugava a cartes

Hi ha un detall especialment revelador sobre el caràcter del local. El propietari, Joan Buxadé Oliveras, no volia que al seu establiment s’hi jugués a cartes. En una ciutat on jocs com la manilla, el julepe, l’arrastrado o la botifarra tenien molta presència, aquesta decisió diu bastant de la personalitat de La Polar.

Això no vol dir que fos un local silenciós o avorrit. Al contrari. El que es permetia era jugar al dominó i als escacs, i això acabaria marcant també la identitat del bar. La Polar no era una taverna qualsevol: tenia un estil propi, unes normes pròpies i una manera concreta d’entendre la convivència.

El bressol del Club d’Escacs

Un dels aspectes més interessants de La Polar és el seu paper dins la història associativa de la ciutat. Diverses fonts locals assenyalen que el Club d’Escacs de Terrassa va començar precisament en aquest establiment. Això no és un detall menor. Vol dir que La Polar no era només un escenari de pas, sinó també un lloc on podien néixer entitats que després tindrien recorregut propi.

L’ambient de calma, les partides pausades i la mena de clientela que hi acudía feien del local un lloc molt adequat per a aquest tipus de trobades. En aquest sentit, La Polar s’assemblava a aquells bars de ciutat que feien també de petita infraestructura cultural.

També l’Hockey Egara hi va trobar espai

El món dels escacs no va ser l’únic que va passar per La Polar. Segons la informació recuperada, el Club de Hockey Egara també hi va celebrar durant un temps trobades i reunions abans de consolidar la seva trajectòria com una de les entitats esportives més importants de Terrassa.

Aquest punt és especialment valuós perquè reforça una idea central: alguns bars no eren només bars. Eren llocs d’articulació social. Espais on es trobaven persones, projectes i iniciatives que després adquirien vida pròpia fora del local.

Bunyols, orxata… i una terrassa plena

La Polar devia el seu prestigi no només a les entitats que hi passaven, sinó també a la seva vida de cada dia. Si havia començat com a bunyoleria i després s’havia anunciat com a orxateria, era perquè sabia ocupar un espai molt concret dins els hàbits de la ciutat.

La terrassa, en especial, sembla haver estat una de les grans imatges del local. Les fotografies antigues la mostren plena de gent, en una Rambla encara arbrada i amable, en un temps en què seure a l’ombra en un bar del centre no significava només consumir, sinó participar d’un tros visible de la vida urbana.

Un bar que explicava una època

La Polar ajuda a entendre molt bé la Terrassa del mig segle XX. Una ciutat que encara mantenia espais de sociabilitat molt definits, on els bars del centre tenien una funció que anava molt més enllà de la restauració. Allà s’hi parlava de política, de feina, de futbol, de ciutat, de negocis i de vida.

Potser avui costa imaginar-ho, però en aquell tros de Rambla s’hi concentrava una manera de viure Terrassa que combinava passeig, trobada, rutina i identitat. I és precisament això el que fa que, malgrat la seva desaparició, La Polar continuï despertant records.

La memòria d’un bar desaparegut

Avui La Polar ja no hi és. El centre ha canviat, els usos urbans també, i aquella Rambla d’abans només es pot reconstruir a través de fotografies, testimonis i retalls de memòria. Però hi ha establiments que, tot i desaparèixer físicament, continuen explicant una ciutat.

La Polar és un d’aquests casos. No perquè fos monumental, sinó perquè va saber formar part del batec quotidià de Terrassa. Va veure passar generacions, va acollir converses, va donar aixopluc a entitats i va convertir un tros de la Rambla en un espai recognoscible i estimat.

Epíleg

Recordar avui La Polar no és només recuperar un bar desaparegut. És recuperar una manera de viure el centre de Terrassa, una Rambla amb ombra, amb terrasses, amb gent que s’aturava i amb locals que eren gairebé una extensió de la plaça i del carrer.

Potser, al capdavall, això és el que fa importants aquests espais: que ajuden a entendre com era una ciutat quan encara es vivia a un ritme més humà.