Cafè Colón de Terrassa: elegància i vida social a la Plaça Vella
Cafè Colón de Terrassa: a la Plaça Vella, aquest edifici va ser durant dècades sinònim de trobada, conversa i vida social.
Hi ha edificis que no s’entenen si no mires el que hi havia abans a sota.
El Cafè Colón no va néixer en un solar qualsevol: estava situat a la mateixa illa on, durant segles, s’hi havia aixecat el Castell de Terrassa. D’aquell castell, avui encara se’n conserva una peça que ho explica tot amb una sola mirada: la Torre del Palau.
La història del Colón, per tant, no és només la d’un cafè. És la d’un espai que va passar de ser poder medieval a ser vida urbana moderna.
1891: l’enderroc de les Cases del Castell, el buit i la necessitat d’ordenar
L’any 1891, les anomenades Cases del Castell van ser enderrocades. La Plaça Major (l’actual Plaça Vella) buscava una nova forma, una nova alineació, una nova cara. Aquell enderroc va deixar un buit físic… i una oportunitat urbanística.
En una ciutat que creixia i volia presentar-se com a moderna, aquell tros de centre no podia quedar en suspens.
1893: neix el Cafè Colón
Dos anys després, el 1893, s’hi va construir el Cafè Colón: un edifici de planta baixa, amb una gran portalada neoclàssica. Era un local pensat per ser vist, per dignificar el centre, per donar-li categoria.
Però aquí apareix un detall clau: abans, en aquell mateix espai, hi havia hagut un cafè anomenat Cafè Español. I és en aquest punt on la història es fa interessant, perquè el canvi de nom i de llenguatge arquitectònic no és casual: és una declaració d’intencions.
Muncunill i el canvi d’etiqueta: del “Español” al “Colón”
El 1893, el local va ser remodelat per Lluís Muncunill per encàrrec de Jaume Casamada i Josep Fatjó, i va passar a anomenar-se Cafè Colón.
No era només un retol. Era un nou “personatge” al centre de Terrassa: un espai d’estil eclèctic, al qual s’accedia per un gran arc de mig punt. La ciutat, en certa manera, es donava un escenari.
I els escenaris, a Terrassa, sempre han acabat tenint públic.
1894: les “barraquites” de fusta — la plaça com a mecanisme
Al costat esquerre del cafè, fins a arribar al carrer Cremat, l’any 1894 s’hi van aixecar cinc quioscos de fusta per a ús comercial. La gent, amb aquella saviesa popular tan terrassenca, els va acabar anomenant com tocava: les barraques.
Això és important perquè dibuixa com funcionava el centre: el cafè no era una peça aïllada; convivien consum, mercat, comerç i pas en pocs metres. La plaça era un organisme viu.
Un cafè que feia de casino
El Colón funcionava com un casino. I això explica moltes coses: no era només un lloc per prendre cafè, sinó un espai de sociabilitat organitzada, de trobada, de conversa i de jerarquies socials.
A les dependències superiors hi havia les seccions de socis, amb billares i fins i tot una sala de cinema. És a dir: el Colón oferia, dins d’un mateix edifici, el que avui repartim en mil llocs diferents: local social, entreteniment, relació, temps de lleure.
En una Terrassa que s’industrialitzava i construïa identitat urbana, el Colón era una peça que encaixava com un guant: el centre no només havia de treballar; també havia de relacionar-se.
La cantonada del Cremat: el Nou Cremat i la continuïtat del lloc
Amb el temps, el paper del Colón com a gran referent social va anar canviant, però l’espai no va perdre del tot el seu caràcter de lloc “de vida”.
La cantonada amb el carrer Cremat va allotjar durant molts anys un bar conegut com el Nou Cremat, mantenint aquesta idea tan terrassenca que alguns punts de la ciutat, per més que canviïn de nom o de propietari, continuen sent punts de trobada.
Del cafè a la ferreteria: quan la ciutat canvia de ritme
Finalment, l’edifici va ser adquirit per instal·lar-hi la Ferreteria Puigmartí, que n’ocupa la major part. I aquesta transformació és, en realitat, el final coherent del relat: el centre s’adapta al que la ciutat necessita.
El mateix lloc que havia servit per a la vida social i el lleure, amb el temps passa a servir per al comerç quotidià, per al subministrament, per a la Terrassa pràctica.
I és aquí on el Cafè Colón es converteix en allò que ens interessa: no només un cafè desaparegut o transformat, sinó un testimoni del canvi.
El Cafè Colón com a mirall de Terrassa
El Colón explica una idea molt simple: la ciutat no canvia només d’edificis. Canvia de costums. Canvia de manera de reunir-se. Canvia de ritme.
Per això el Cafè Colón no és només història local: és història social de la Plaça Vella. Un lloc que va néixer en el buit deixat per l’enderroc d’un passat (les Cases del Castell) i que va donar forma a una modernitat (cafè, casino, billares, cinema) abans d’adaptar-se a un nou temps (botiga, ferreteria, bar de cantonada).
I si avui encara el mirem, és perquè, d’alguna manera, encara ens parla.
Fonts i base de dades
Dades històriques i urbanes sobre l’emplaçament del Cafè Colón, l’enderroc de les Cases del Castell (1891), la construcció del cafè (1893), els quioscos de fusta (1894), la reforma per Lluís Muncunill i l’evolució d’usos (casino, sala de cinema, Ferreteria Puigmartí i Nou Cremat).
