Capítol 11 — Els reinventats: poder i adaptació a la Terrassa del franquisme
🧩 Capítol 11 — Els reinventats: poder i adaptació a la Terrassa del franquisme
Els homes que van escriure la segona part de la història
Aquesta peça forma part de la sèrie La Guerra Civil a Terrassa.
[Capítol anterior → Memòria i reparació (1978–2022)]
I. Introducció — Quan el poder canvia de mà… però no de rostre
El 1939, Terrassa semblava una ciutat nova, però moltes de les seves cares més visibles eren velles conegudes. Els uniformes havien canviat, les banderes també, però els cognoms als despatxos seguien sent gairebé els mateixos. L’Espanya franquista va imposar la seva moral i el seu himne, però en molts llocs el poder va sobreviure disfressat.
Els “reinventats” van ser aquells homes —i molt poques dones— que van aprendre l’art de sobreviure al règim canviant de discurs, d’aliats i, fins i tot, de fe. Uns ho van fer per convicció; d’altres, per necessitat. Tots van escriure, amb les seves virtuts i defectes, la segona part d’una ciutat marcada per la por i el pragmatisme.
“Terrassa va canviar de règim, però no sempre de dirigents.”
II. L’adaptació — De republicans a franquistes útils
Després de la guerra, molts antics republicans moderats o professionals liberals van comprendre que per sobreviure calia adaptar-se. Alguns van jurar fidelitat al Movimiento, d’altres van fer-se invisibles fins que la tempesta passés. Els expedients de depuració plens d’“absoluciones por falta de pruebas” mostren com molts van aconseguir rentar el seu passat polític amb avals eclesiàstics o informes de bona conducta.
Un antic regidor republicà, per exemple, acabà com a secretari municipal el 1943, després d’haver estat breument suspès. A les seves declaracions jurades escrivia: “Mi única intención fue servir a España”. Casos com aquest eren comuns: la fidelitat política havia deixat pas a la fidelitat administrativa.
III. Els nous gerents de la ciutat
Els empresaris locals van ser els grans beneficiaris de la reconstrucció. Amb la guerra acabada, la indústria tèxtil necessitava ordre i mà d’obra barata, i el règim els ho va garantir. Alguns antics patrons republicans es reconvertiren en homes del règim, assistint a misses, desfilades i actes de beneficència per demostrar el seu patriotisme.
Mini-biografia 1 — Joan A., industrial tèxtil
Durant la República havia defensat millores laborals per evitar vagues. El 1939, va ser breument investigat però absolt gràcies a l’aval del rector de Sant Pere. El 1941 ja era membre de la Cambra de Comerç local i regidor del Movimiento. Va construir habitatges per a obrers i va donar diners a la parròquia. La seva història és la d’un home que va aprendre a sobreviure sense perdre el control del seu món.
El franquisme va premiar aquest tipus de figures: pragmàtiques, disciplinades i útils. Eren els nous gestors morals i econòmics de la ciutat, responsables d’una pau aparent que reposava sobre el silenci dels altres.
IV. Els que van reprimir
Per cada polític o empresari que es va adaptar, hi havia un altre que va pujar pel camí de la por. Els arxius de la Guàrdia Civil i la Falange recullen noms d’homes que havien firmat ordres de detenció el 1939 i que, anys després, signaven permisos d’obres o llicències comercials.
Mini-biografia 2 — Francesc B., funcionari policial
Procedia d’una família humil. El 1936 s’havia unit a les patrulles antifeixistes, però el 1939, per evitar represàlies, va delatar antics companys. Va ingressar a la Guàrdia Urbana i més tard esdevingué inspector municipal. Va mantenir la seva plaça fins als anys seixanta. A l’arxiu hi consten més de cinquanta informes de “depuración laboral” signats amb la seva lletra.
Aquest tipus de figures representen la part més incòmoda de la memòria: la dels reconvertits en repressors, que van saber aprofitar el sistema per protegir-se i, alhora, perpetuar-lo.
V. Els que van resistir sense canviar-se de jaqueta
També hi hagué qui es va mantenir fidel als seus principis, pagant-ne el preu. Mestres, metges, advocats o religiosos que, sense oposar-se obertament, van intentar actuar amb humanitat dins del règim.
Mini-biografia 3 — Doctor M., metge humanista
Va ser obligat a afiliar-se al Col·legi del Movimiento, però va continuar atenent antics presos sense cobrar-los. En els informes oficials figurava com “persona d’escassa confiança política”. A la pràctica, era un home respectat pels dos bàndols. El seu testimoni, recollit el 1978, deia: “No calia canviar-se la jaqueta, calia saber quan abotonar-la.”
Aquests petits gestos d’honestedat van mantenir un fil d’humanitat enmig d’un règim de submissió i censura.
VI. El pas del temps — La normalització dels vencedors
Amb els anys cinquanta, els antics vencedors es van institucionalitzar com a nova classe mitjana. Els fills dels franquistes esdevingueren enginyers, advocats i empresaris. Els fills dels vençuts, obrers o emigrants. El Círcol Egarenc, el Casino del Comerç i altres espais socials van consolidar aquella jerarquia silenciosa.
Terrassa va créixer industrialment, però sota una estructura de poder basada en l’obediència i la conveniència. El franquisme va convertir l’adaptació en virtut, i la memòria, en un luxe que ningú no podia permetre’s.
VII. Epíleg — La responsabilitat del record
Els “reinventats” formen part essencial de la història. Sense ells, no s’entendria com una ciutat que havia viscut la revolució de 1936 pogué adaptar-se amb tanta rapidesa al franquisme. No tots van ser oportunistes: alguns van creure sincerament que calia reconstruir; d’altres van aprofitar la por per perpetuar el seu poder.
“La història no condemna: recorda. I en recordar, posa cadascú al seu lloc.”
Terrassa és avui el que és gràcies —i també a pesar— d’aquells homes que van saber sobreviure a tots els règims. La memòria no els jutja, però ens obliga a mirar-los de cara.
📚 Fonts consultades
- Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) – arxius biogràfics i expedients de depuració
- Arxiu Històric de Terrassa – actes municipals, correspondència i registres laborals
- Diari de Terrassa – sèries sobre política local del franquisme
- Memòria Històrica de Terrassa (blog) – testimonis i genealogies locals
- Terrassa 1936–1939 (document base) – context de repressió i reconfiguració institucional
