Capítol 13 — La Terrassa democràtica (1976–1983)
🗳️ Capítol 13 — La Terrassa democràtica (1976–1983)
Quan la ciutat va tornar a parlar amb veu pròpia
Aquesta peça forma part de la sèrie La Guerra Civil a Terrassa.
[Capítol anterior → L’obertura i el canvi (1960–1975)]
I. Introducció — La ciutat torna a respirar
El 20 de novembre del 1975, la mort de Franco no va provocar grans celebracions a Terrassa. Va ser un sospir llarg, profund, acumulat durant quaranta anys. Al cap de pocs mesos, la ciutat va començar a respirar d’una altra manera: mítings als pavellons, cartells enganxats a la nit, converses a les places que ja no eren un murmuri.
Entre 1976 i 1983, Terrassa va viure el seu moment més intens des de la República: la recuperació de la democràcia. Els partits sortien de la clandestinitat, les associacions de veïns es convertien en para-governs, i la ciutat, plena de joves, immigrants i veterans silenciosos, va començar a demanar canvis reals.
“Després de quaranta anys de silenci, la ciutat va aprendre a parlar… i ja no es va callar més.”
II. Els protagonistes del canvi — Entre els que van tornar i els que van començar
La nova Terrassa democràtica no va sorgir del no-res. Va ser una barreja explosiva de tres mons:
1. Els que venien de la clandestinitat
Antics militants socialistes, comunistes, cristians de base i sindicalistes que havien passat anys amagats. Eren els que sabien organitzar, però també els que havien patit.
2. Els que s’hi van sumar amb il·lusió
Joves obrers, estudiants i professionals que volien una ciutat moderna: més escoles, més carrers, més llum.
3. Els que no havien marxat mai del poder
Antics càrrecs franquistes, funcionaris i gestors locals que, amb un cop de jaqueta, es van presentar com a demòcrates de tota la vida.
“Les primàries no eren entre partits… eren entre generacions.”
III. Els primers ajuntaments democràtics (1979) — Una ciutat a reconstruir
Les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979 van ser històriques. A Terrassa es va escollir el primer ajuntament democràtic després de la dictadura, amb un consistori jove però experimentat en lluites veïnals.
Aquell ajuntament havia de reconstruir:
- serveis socials inexistents,
- barris sense carrers asfaltats,
- escoles massificades,
- un urbanisme heretat del franquisme, caòtic i desigual.
Van passar d’un model paternalista i jeràrquic a un de participatiu i obert, encara que sovint improvisat.
En els arxius municipals hi ha hores i hores de plens on es discutien coses tan bàsiques com la llum d’un carrer o un safareig per a un barri sencer.
La democràcia començava així: amb asfalt, plànols i veïns emprenyats.
IV. Els barris: la revolució real
Si hi va haver un motor del canvi, no va ser l’Ajuntament: van ser els barris. L’efervescència veïnal va convertir Terrassa en un laboratori social.
A Ca n’Anglada, La Maurina, Ègara i altres barris obrers, les associacions de veïns s’organitzaven en locals improvisats, compartint taules, cadires i Thermos de cafè.
Reclamaven:
- clavegueram,
- llum,
- escoles,
- autobusos,
- centres mèdics.
Aquella pressió ciutadana va ser tan forta que els partits polítics, vulguin o no, hi havien de respondre.
Mini-biografia 1 — Rosa Ortega, veïna de Ca n’Anglada
Arribada de Jaén el 1964, va liderar mobilitzacions per aconseguir l’asfaltatge d’un carrer que es convertia en un fangar cada pluja. El 1978 va dirigir l’associació de veïns i participà en reunions amb l’Ajuntament. “Érem pobres, però no muts”, deia.
V. El passat que pesa — Els reciclats i els que no ho van voler ser
La democràcia no va netejar automàticament els despatxos. Molts antics càrrecs franquistes es van mantenir en la burocràcia municipal. Alguns van fer bé la seva feina; d’altres van dificultar-ho tot.
Mini-biografia 2 — Lluís S., antic càrrec municipal del franquisme
Va començar com a funcionari durant els anys quaranta i, el 1960, es convertí en responsable d’una àrea clau de gestió. El 1979 va assegurar que ell “sempre havia estat un demòcrata discret”. Tot i això, diversos informes de l’Arxiu Municipal mostren que va signar expulsions laborals el 1940. El seu cas resumeix la complexitat del moment.
Però també hi havia els que es van negar a “reconvertir-se” davant el nou sistema: alguns empresaris, antics comissaris polítics i figures del Movimiento que no van saber adaptar-se a la nova realitat i van desaparèixer del panorama públic.
VI. El món sindical i estudiantil — El soroll reprimit que va esclatar
Als tallers i fàbriques, la democràcia no va arribar sola: la van forçar. Les lluites obreres, iniciades tímidament als anys seixanta, van explotar als setanta.
Les principals demandes eren:
- salaris dignes,
- seguretat laboral,
- horaris humans,
- i fi de l’autoritarisme empresarial.
Mini-biografia 3 — Carles Vidal, sindicalista tèxtil
Treballava a una fàbrica del centre. El 1977 encapçalà una vaga que va durar quatre dies i que acabà amb la detenció de tres companys. Quan el 1979 es legalitzaren els sindicats, es convertí en representant d’UGT. “La democràcia també es guanya al torn de nit”, afirmava.
VII. 1980–1983 — L’arribada de la normalitat democràtica
A partir de 1980, Terrassa va començar a assemblar-se a la ciutat moderna que avui coneixem:
- nous equipaments,
- transformació urbanística,
- inversió en educació,
- participació ciutadana regularitzada.
Ja no es tractava de “sobreviure”, sinó de governar. Les idees es convertien en projectes i els projectes, en carrers, places, escoles i centres cívics.
VIII. Epíleg — La ciutat que s’atrevia a mirar de front
El període 1976–1983 no només va ser un conjunt de dates. Va ser un estat d’ànim. La por retrocedia, la paraula avançava i Terrassa, després de dècades de foscor, va recuperar la capacitat més humana de totes: la d’imaginar el futur.
“La democràcia no va arribar com un regal: va ser una conquesta quotidiana.”
📚 Fonts consultades
- Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) – documents de transició, memorials i testimonis orals
- Arxiu Històric de Terrassa – actes municipals 1976–1983, informes i correspondència
- Diari de Terrassa – especials sobre Transició i municipalisme
- Memòria Històrica Terrassa (blog) – testimonis de barris i moviments socials
- Rutes de la Transició – materials divulgatius municipals
