Capítol 14 — Els organitzadors de la violència (1936–1937)
🟥 Capítol 14 — Els organitzadors de la violència (1936–1937)
Qui decidia, qui ordenava i com funcionava el poder revolucionari a Terrassa
Versió revisada per al blog: estil periodístic, rigorós i narratiu però no literari.
I. Introducció — Terrassa en hores decisives
Entre el 19 i el 25 de juliol de 1936, Terrassa viu el període més caòtic i decisiu del segle XX. L’esclat del cop d’estat destrueix l’ordre republicà i, durant uns dies, la ciutat queda en un buit de poder. Enmig d’aquesta confusió, la força que realment s’imposa no és l’Ajuntament ni la Guàrdia Civil, sinó un òrgan nou: el Comitè de Salut Pública.
Aquest Comitè no és un grup improvisat de milicians exaltats. És una estructura amb responsabilitats definides, càrrecs, informants, patrulles i un mecanisme de presa de decisions que, tot i ser irregular i sense control judicial, condiciona la vida i la mort de centenars de persones.
Aquest capítol analitza com funcionava realment aquesta maquinària interna.
II. El Comitè de Salut Pública — El centre de poder
El Comitè de Salut Pública neix els primers dies després del cop d’estat. Estava integrat principalment per:
- militants de CNT-FAI,
- representants d’UGT,
- membres de partits d’esquerres locals,
- responsables de milícies de defensa.
Oficialment, el Comitè es crea per mantenir l’ordre, assegurar la defensa de la ciutat i impedir sabotatges. Però a la pràctica, concentra un poder que cap òrgan havia tingut abans.
Funcions declarades:
- control d’armes,
- detencions,
- vigilància de sospitosos,
- requisicions,
- trasllats de detinguts.
Funcions reals:
- validació —o bloqueig— d’execucions,
- autorització de trasllats que sovint no arribaven mai a Barcelona,
- control absolut de la informació sobre detinguts,
- designació de responsables armats.
El Comitè no és homogeni: dins seu hi conviuen sectors pragmàtics, radicals, moderats i joves milicians amb entusiasme revolucionari. Això genera tensions constants.
III. Les detencions — Un procés organitzat
Les detencions de 1936 no són aleatòries ni improvisades. Segons documents municipals i testimonis orals, segueixen un patró estable.
1. L’origen de les llistes
Les llistes de persones a detenir arriben al Comitè des de diversos punts:
- denúncies de veïns,
- informants polítics,
- milicians que coneixen la ciutat,
- documentació intervinguda en centres religiosos i cases particulars.
Aquest flux d’informació alimenta una base de dades rudimentària però efectiva.
2. Els grups que executen les detencions
Les patrulles estan majoritàriament vinculades a la CNT i a les Joventuts Llibertàries, amb suport puntual d’UGT.
Les patrulles més actives:
- Patrulla Roja (dominància llibertària),
- grups mixtos CNT–UGT,
- milicians joves amb funcions de vigilància.
3. La coordinació central
Cada detenció —o alliberament— passa pel responsable d’ordre públic del Comitè. Aquest càrrec, que canvia al llarg dels mesos, és clau per entendre la dinàmica interna. És ell qui valida:
- si una denúncia és sòlida,
- si el detingut és enviat a Barcelona,
- si queda retingut,
- o si és traslladat fora del municipi.
Els documents franquistes posteriors amplifiquen alguns noms, però les actes municipals i informacions del CEHT indiquen que el poder estava repartit en un nucli de 6 a 12 persones.
IV. Les ordres — Poques signatures, molta autoritat
Una característica rellevant del període és la poca documentació escrita. No perquè no existissin ordres, sinó perquè moltes es donaven verbalment per evitar rastres.
Tot i això, sí que hi ha documents clau:
- fitxes de detinguts,
- autoritzacions de requisició,
- llistats de trasllats,
- informes interns signats per representants del Comitè.
Molts d’aquests papers tenen frases com “vist i correcte”, que, tot i la seva aparença administrativa, podien determinar el destí final d’una persona.
La manca de formes legals no implica manca d’ordre: la cadena de comandament estava molt definida.
V. Els trasllats — El mecanisme invisible
El procés de trasllat d’un detingut era, sovint, la frontera entre la vida i la mort.
El patró típic era el següent:
- Detenció.
- Retenció provisional en dependències requisades.
- Reunió del Comitè.
- Validació del trasllat.
- Sortida en vehicle requisat.
- Parada en punts concrets: Barata, Les Fonts, Rubí.
No tots els trasllats acabaven en execució. Alguns detinguts sí que arribaven a Barcelona. Altres, no.
El fet que els punts d’execució fossin recurrents indica una estructura planificada, no espontània.
VI. Les lluites internes — Tensió dins del mateix bàndol
El Comitè no és un organisme homogeni. Hi ha tres tensions principals:
1. CNT vs UGT
- disputes pel control d’armes,
- divergències sobre qui s’havia de detenir,
- discussions sobre execucions.
2. Joves milicians vs veterans
Els joves volen acció ràpida; els veterans volen prioritzar l’ordre.
3. Ajuntament republicà vs Comitè
Alguns regidors intenten frenar la violència.
En alguns casos ho aconsegueixen; en altres, no.
4. Intervenció de Barcelona
La Generalitat, i especialment el PSUC, intenta centralitzar el poder i limitar les patrulles locals. A Terrassa, tenen èxit parcial.
Aquestes lluites internes no només afecten les decisions: expliquen part de la violència, dels errors i de les contradiccions.
VII. Contradiccions — Informes, rivalitats i decisions incòmodes
Les actes del Comitè i els testimonis posteriors mostren un paisatge complex:
- membres que intenten impedir execucions,
- patrulles que actuen sense autorització,
- delacions falses basades en rancors personals,
- acusacions inflades o inventades,
- alliberaments que salven vides.
La memòria franquista va exagerar alguns crims; la memòria republicana va silenciar responsabilitats internes.
La realitat és una línia fina entre justícia revolucionària i violència arbitrària.
VIII. Conclusions — La mecànica d’un temps sense control
El període 1936–1937 a Terrassa no va ser un caos absolut ni tampoc un règim ordenat. Va ser un sistema a mig camí: estructurat però inestable, organitzat però sense checks democràtics.
Els organitzadors de la violència no van ser espectres anònims: eren militants, funcionaris, informants i patrullers que operaven dins un marc ideològic i emocional únic.
“Per entendre la violència de 1936, cal entendre qui la va organitzar —i per què.”
Aquest capítol obre el camí per aprofundir en els espais, els actors i les víctimes que configuraren un dels episodis més foscos i complexos de la història de Terrassa.
📚 Fonts consultades
- Arxiu Històric de Terrassa — Documents del Comitè de Salut Pública
- CEHT — Testimonis orals i informes
- Diari de Terrassa — Especials
- Document Terrassa 1936–1939
