Capítol 15 — Els espais de la violència (1936–1939)
🟥 Capítol 15 — Els espais de la violència (1936–1939)
On s’exercia el poder real: geografia del terror a Terrassa
Capítol de la Fase 2 de la sèrie La Guerra Civil a Terrassa. Anàlisi territorial, testimonis i descripció detallada dels espais clau de la violència política.
I. Introducció — La geografia del silenci
La violència revolucionària del 1936–1937 i la repressió franquista posterior no van ser actes abstractes. Van tenir espais concrets, reconeixibles, repetits. Llocs on la ciutat sabia que “allà passaven coses”. Camins, masies, carreteres i racons que es convertiren en escenaris de detencions, trasllats, execucions i abandonaments de cossos.
Aquest capítol recorre els espais més documentats, contrastant fonts municipals, testimonis orals i estudis locals.
II. La Barata — El punt més fosc de tots
1. Per què La Barata?
Situada a la carretera de Matadepera, entre bosc tancat i zones poc transitades, La Barata es converteix des de l’estiu del 1936 en el punt d’execució més habitual. Era prou lluny de Terrassa per evitar testimonis directes, però prou a prop per arribar-hi ràpidament en vehicle.
2. Dinàmica documentada
Segons fonts del CEHT i declaracions de postguerra:
- Les patrulles hi arribaven de nit o de matinada.
- Els detinguts acostumaven a baixar del vehicle sota ordres seques.
- Sovint no hi havia cap acte judicial previ.
- La zona boscosa facilitava desaparicions ràpides.
3. Testimonis
Diversos testimonis recollits als anys 80 descriuen llums de vehicles en aquell tram i trets llunyans. Cap d’ells pot identificar persones, però tots coincideixen en el patró.
“Quan sentíem un motor de nit cap a La Barata, sabíem què volia dir.”
La Barata es manté com un dels espais més simbòlics de la violència del període.
III. Les Fonts i Rubí — La ruta dels trasllats que no arribaven mai
1. Un corredor habitual
La carretera Terrassa–Rubí i els entorns de Les Fonts funcionen com via aparent de trasllats cap a Barcelona. Oficialment, molts detinguts havien de ser portats a presons o centres d’interrogatori.
A la pràctica, diverses fonts indiquen:
- Parades intermèdies “per seguretat”.
- Execucions ràpides en zones de bosc o pedreres.
- Cossos trobats en dies posteriors.
2. Punts concrets
Documents i testimonis situen llocs recurrents:
- Antics camps de conreu prop de Les Fonts.
- Trams de la carretera vella de Rubí.
- Petites pedreres i marges de camí.
3. Confusió i foscor
El fet que molts cossos fossin trobats fora del terme municipal generà confusió administrativa i dificultà la identificació posterior.
IV. Sant Quirze i la carretera de Sabadell — Llocs de pas, llocs de por
1. Espais secundaris però recurrents
A diferència de La Barata o Les Fonts, els entorns de Sant Quirze i alguns trams de la carretera de Sabadell eren menys utilitzats, però sí documentats com a espais d’abandonament de cossos.
2. Per què allà?
- trànsit reduït,
- zones de vegetació densa,
- facilitat per actuar sense testimonis,
- vies d’escapament ràpides.
Els informes de postguerra recullen diversos casos atribuïts a “individus desconeguts”, tot i que el patró és idèntic al d’altres punts.
V. Cases requisades — El centre ocult de tot
1. Per què eren importants?
Abans de qualsevol trasllat, detenció o execució, hi havia un primer espai decisiu: les cases requisades que feien funció de punts de control o dependències provisionals.
Algunes funcionaven com:
- centres d’interrogatori,
- llocs de retenció,
- arxius improvisats,
- espais d’espera per a trasllats.
2. Localització
Tot i que els documents no sempre donen adreces exactes, les zones més actives incloïen:
- voltants del centre de Terrassa,
- edificis requisats per les patrulles CNT–FAI,
- locals sindicals utilitzats com a magatzem de detinguts.
3. Rols i dinàmica
Les cases requisades eren, sovint, l’únic lloc on el Comitè podia organitzar documents, revisar denúncies i consensuar moviments abans de portar-los a terme.
VI. Camins, marges i racons — L’altra geografia invisible
1. La violència dispersa
Més enllà dels punts principals, hi havia una geografia secundària de violència: camins, recs, marges de carretera i boscos on apareixien cossos de veïns de Terrassa o municipis propers.
2. Patró recurrent
Segons diverses actes de defunció i informes de 1939–1941:
- molts cadàvers eren trobats lluny del lloc real de l’execució,
- sovint sense documentació,
- alguns maltractats o desfigurats.
3. L’efecte en la memòria col·lectiva
Aquestes zones es convertiren en espais de silenci, sovint evitats durant dècades. Molts terrassencs grans encara associen determinats camins a “coses d’aquells anys”.
VII. Conclusions — Espais que expliquen més que mil documents
La violència dels anys 1936–1939 no es pot entendre només amb llistats o documents. Cal llegir-la en el territori: els llocs diuen allò que els papers callen.
La Barata, Les Fonts, Rubí, les cases requisades i els camins secundaris formaven una xarxa que permetia:
- actuar sense testimonis,
- moure detinguts ràpidament,
- deslocalitzar responsabilitats,
- generar por,
- eliminar rastres.
“La geografia de la violència és tan important com els seus protagonistes.”
Aquest capítol obre la porta al següent: les víctimes oblidada, on veurem no només els llocs, sinó les persones que hi van deixar la vida.
📚 Fonts consultades
- Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) – testimonis i mapes orals
- Arxiu Històric de Terrassa – informes de defunció i trasllats
- Document Terrassa 1936–1939
- Reculls periodístics i recerques locals
