---

🏚️ Capítol 7 — Camps, presons i deportacions (1939–1945)

Per Xavier Cadalso

El llarg camí del càstig

Aquesta peça forma part de la sèrie La Guerra Civil a Terrassa.
[Capítol anterior → Consells de guerra i afusellaments (1939–1945)]

---

I. Introducció — El llarg camí de la derrota

El 1939, mentre a les escoles començaven les classes sota retrats de Franco, centenars de terrassencs sortien en direcció oposada: camí de la presó, de l’exili o del no retorn. Per a molts, el final de la guerra va ser només l’inici d’un altre captiveri. Les presons franquistes, els camps de refugiats francesos i, més tard, els camps nazis van formar una sola xarxa de sofriment i supervivència.

“El camí dels perdedors era doble: la presó o l’exili. I molts, fins i tot en llibertat, no van sortir mai del seu camp particular.”

Aquesta és la història d’aquell recorregut que va començar a Terrassa però va travessar fronteres, fins a acabar —massa vegades— a Mauthausen o a Gusen.

---

II. Les presons franquistes — L’ordre del càstig

El Gran Casino fou la primera parada. Aquell espai de luxe i tertúlies va convertir-se, el gener de 1939, en centre de detenció. A les seves sales es feien interrogatoris, s’aixecaven fitxes policials i s’amuntegaven detinguts a les antigues dependències del servei. Els presoners esperaven dies o setmanes abans de ser traslladats.

Des d’allí, molts van anar a la Presó Model de Barcelona, on el silenci es mesurava en cops de sabata i crits ofegats. D’altres van ser enviats a Sabadell o a Burgos. Els informes de l’Arxiu Històric de Terrassa descriuen les condicions: fam, brutícia, treballs forçats i sermons dominicals. Els presos rebien cartes censurades amb franges negres i havien d’escriure “Estoy bien, no te preocupes”.

“Només una paraula em podia condemnar, i era el meu nom.” – fragment d’una carta de pres Model, 1941.

Mini-biografia 1 — Amadeu Pedro Riera, mestre republicà
Detingut el 1939 per “adoctrinament roig”, fou empresonat a la Presó Model. Allà va ensenyar a llegir a altres presos amb retalls de diaris. Alliberat el 1941, li van prohibir exercir de mestre. Morí el 1951, sense haver recuperat mai el seu títol.

---

III. L’exili i els camps francesos — De la sorra al filferro

Els que van fugir ho van fer caminant, de nit, pels Pirineus. Portaven una manta, una llauna i l’esperança de tornar. En travessar la frontera, la llibertat es convertia en un nou empresonament. França, desbordada, va improvisar camps de refugiats a la platja: Argelers, Saint-Cyprien, Gurs.

Allà, els egarencs —barrejats amb milers de republicans catalans— sobrevivien al fred, la fam i la disenteria. Dormien a la sorra, sense tendes, envoltats de filferro. Alguns van poder sortir-ne gràcies a familiars o associacions humanitàries; d’altres hi van morir de malaltia o desnutrició.

Mini-biografia 2 — Joaquim Terricabras Macarulla, soldat republicà
Va creuar la frontera el febrer del 1939. Internat al camp de Gurs, hi va passar més d’un any. Amb l’ocupació alemanya, fou lliurat a la Gestapo i deportat a Gusen, on va morir el 1942. El seu nom figura avui a la placa del Cementiri de Terrassa.

---

IV. La deportació — Mauthausen i la mort industrial

Entre 1940 i 1945, almenys 33 terrassencs foren deportats als camps nazis. La majoria van arribar a Mauthausen i al seu subcamp Gusen, després de passar pels camps francesos o pel front. Els arxius de l’Amical de Mauthausen en documenten els itineraris i les dates de defunció.

Els que sobrevisqueren descriuen un infern calculat: el fred, la pedrera, els cops, la fam. La mort es convertí en rutina. Cada número tatuat era un nom esborrat.

Mini-biografia 3 — Enric Pallarols Guiteras, paleta
Deportat el 1941, assignat a Gusen. Morí el 25 d’octubre del mateix any, víctima d’esgotament i desnutrició. Tenia 32 anys.

Mini-biografia 4 — Josep Marsol Rius, impressor
Deportat el 1941 a Mauthausen. Va sobreviure treballant al taller d’impressió clandestina del camp. Alliberat el maig del 1945, tornà a Terrassa amb 40 quilos i una mirada que no oblidava res. Morí el 1963.

Mini-biografia 5 — Jaume Subirana Folch, obrer tèxtil
Deportat el 1940, va passar per Dachau i Mauthausen. Alliberat per les tropes americanes, tornà a Terrassa el desembre de 1945. Mai no parlà del que havia vist. Al seu taller, penjà un rètol: “Silenci, aquí es treballa i es recorda.”

---

V. El retorn impossible

Els que sortiren de les presons o dels camps van topar amb una altra condemna: l’oblit. Molts tornaven malalts, sense feina ni casa. L’Estat no reconeixia la seva existència i la societat, per por, evitava preguntar. Les dones d’aquells homes havien après a sobreviure soles i en silenci.

A Terrassa, alguns supervivents s’ajudaven entre ells. S’escrivien cartes en clau, compartien pa i records, i cada primer de novembre anaven al cementiri a deixar flors sense nom.

---

VI. La memòria recuperada — De les ombres a les pedres

Amb la democràcia i el treball de col·lectius com l’Amical de Mauthausen i el CEHT, els noms d’aquells egarencs van tornar a la llum. L’Ajuntament va col·locar plaques al Cementiri i Stolpersteine davant les cases dels deportats. La ciutat va començar a mirar-los de cara.

“Cada pedra és una paraula que ells no van poder dir.”

Aquest gest, petit però immens, ha convertit els carrers en espais de memòria viva. Els noms de Pallarols, Marsol, Subirana i tants altres ja no són només lletres als arxius, sinó part del paisatge que travessem cada dia.

---

VII. Epíleg — El record que torna a caminar

Els camins de presó, exili i deportació acaben tots al mateix lloc: la necessitat de recordar. Terrassa, que durant anys va viure amb la boca tancada, avui aixeca la veu per dir que aquells que van sofrir no van ser vençuts, sinó testimonis d’una dignitat sense bandera.

“Recordar és tornar-los a casa.”

---

🔗 Continuarà…

Pròxim capítol: Els supervivents terrassencs dels camps nazis
[Llegir → Capítol 8]

---

📚 Fonts consultades

• Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) – fitxers de repressió i exili
• Arxiu Històric de Terrassa – registres municipals i correspondència
• Amical de Mauthausen i altres camps – llistat i biografies dels deportats
• Diari de Terrassa – reportatges sobre memòria i deportacions
• Memòria Històrica de Terrassa (blog) – cròniques i testimonis locals