Carrer de Vinyals, 1976: cotxes antics i una Terrassa que encara sortia al carrer
Una imatge recuperada pel Diari de Terrassa ens retorna a un temps en què un ral·li podia convertir un carrer en escenari popular
Carrer de Vinyals 1976 és una d’aquelles imatges que ens retornen a una Terrassa de voreres plenes, cotxes antics i esdeveniments viscuts des del carrer.
Hi ha fotografies que no necessiten grans explicacions per atrapar-nos. Només cal mirar-les uns segons i deixar que els detalls comencin a parlar.
Un cotxe antic en primer pla. Una pancarta travessant el carrer. Gent dreta a banda i banda de la vorera. Rostres atents, curiositat, ambient de festa i aquell aire de ciutat que encara vivia molts esdeveniments des del carrer, sense pantalles, sense presses i sense necessitat de grans muntatges.
La imatge, recuperada en un article de Sergi Estapé publicat al Diari de Terrassa, ens situa al carrer de Vinyals l’any 1976. Segons explica la publicació original, la fotografia correspon a la tercera edició del Rally Barcelona-Montserrat de Cotxes Antics, Gran Premi Banc Comercial de Catalunya.
Però la fotografia no parla només de cotxes.
Parla d’una Terrassa que mirava.
Parla d’un carrer convertit en petit escenari.
Parla d’una ciutat que encara conservava aquella manera tan directa de viure els actes popularsure els actes populars: sortir, posar-se a la vorera, comentar, esperar el pas dels vehicles i formar part d’una escena col·lectiva sense necessitat de ser protagonista.
Un cotxe antic, una pancarta i una multitud
El primer que crida l’atenció és el vehicle que apareix a l’esquerra de la imatge. Un cotxe d’una altra època, amb el número ben visible, preparat per formar part d’un ral·li que no buscava velocitat moderna, sinó memòria automobilística.
Darrere seu, la pancarta ens situa l’esdeveniment: Rally Barcelona-Montserrat de Cotxes Antics. I al fons, alineada al carrer, hi ha la gent. Molta gent. No quatre curiosos despistats, sinó un públic nombrós, atent, disposat a veure passar aquells cotxes que ja aleshores formaven part d’un passat admirat.
Aquest detall és bonic: l’any 1976, aquells vehicles ja eren antics. És a dir, la fotografia ens mostra una escena de memòria dins d’una altra memòria. Avui mirem aquella imatge com una finestra al passat; però els qui eren allà també miraven uns cotxes que els connectaven amb un temps anterior.
És gairebé un joc de miralls.
Nosaltres mirem el 1976.
I el 1976 mirava encara més enrere.
El carrer de Vinyals com a escenari
La força de la imatge també està en el lloc. El carrer de Vinyals no apareix com un simple decorat. És part de la història.
Hi ha carrers que durant un moment deixen de ser només llocs de pas i es converteixen en espais de trobada. Aquell dia, Vinyals era això: un carrer que acollia públic, motors, curiositat i conversa. Una via urbana transformada per unes hores en punt de reunió.
Aquest tipus d’imatges ens ajuden a recordar una Terrassa més propera, més de carrer. Una ciutat on els esdeveniments passaven davant de la gent i la gent no s’ho mirava des de la distància. S’hi acostava. Feia pinya. Comentava. S’esperava.
Avui moltes coses han canviat. Han canviat els hàbits, la mobilitat, la manera d’informar-nos i fins i tot la relació amb el carrer. Però aquestes fotografies ens recorden que la memòria urbana no viu només en els edificis importants. També viu en escenes aparentment petites: una vorera plena, una pancarta, un vehicle antic, una cantonada reconeixible.
Terrassa i la memòria del motor
Terrassa també ha tingut la seva relació amb el món del motor. No cal convertir aquesta fotografia en una crònica automobilística per entendre que hi havia afició, curiositat i una capacitat d’organitzar actes que atreien públic.
El ral·li de cotxes antics tenia un component esportiu, però també patrimonial. Aquells vehicles no eren només màquines. Eren peces d’història sobre rodes. Representaven una manera antiga de viatjar, de construir, de conduir i d’entendre la modernitat.
Veure’ls circular per un carrer de Terrassa devia tenir un encant especial. No eren cotxes amagats en un museu, sinó vehicles en moviment, posats de nou davant dels ulls de la ciutat.
I aquesta és la diferència: el passat no estava tancat en una vitrina. Passava pel carrer.
Aquesta mirada sobre les escenes quotidianes també apareix en el nostre article sobre el quiosc desaparegut d’Ausiàs Marc, una altra fotografia que ajuda a entendre com els petits espais urbans també formen part de la memòria de Terrassa.
el quiosc desaparegut d’Ausiàs Marc
Una fotografia que val més que una anècdota
Aquestes imatges tenen valor perquè semblen senzilles, però expliquen molt. Ens parlen de com era el carrer, de com es reunia la gent, de com es vivien els actes populars, de com la ciutat observava el seu propi passat i de com alguns moments menors poden acabar convertint-se en documents de gran interès.
La fotografia del carrer de Vinyals l’any 1976 no és només una imatge de cotxes antics. És una escena de ciutat.
Ens mostra una Terrassa que encara sabia aturar-se.
Una Terrassa que sortia a mirar.
Una Terrassa on un ral·li podia omplir una vorera i convertir un tram urbà en una petita festa de memòria.
Potser molts dels qui apareixen a la fotografia no imaginaven que, dècades després, aquella escena serviria per recordar no només uns vehicles, sinó una manera de viure la ciutat.
I aquest és el valor de recuperar aquestes imatges.
No ens tornen el passat.
Però ens ajuden a mirar-lo millor.
Font de treball
Aquest article parteix de la fotografia i la informació publicades per Sergi Estapé al Diari de Terrassa, dins la secció dedicada a imatges d’ahir i avui del carrer de Vinyals, amb fotografies de l’Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón.
La peça desenvolupa una lectura pròpia de la imatge com a document de memòria urbana, centrada en el carrer, el públic, els cotxes antics i la manera com Terrassa vivia els esdeveniments populars l’any 1976.
