Quan la Casa de la Vila era davant del Sant Esperit
L’Ajuntament desaparegut de la Plaça Major de Terrassa
La Casa de la Vila de Terrassa havia estat situada a la Plaça Major, l’actual Plaça Vella, en una casa que hi havia davant mateix de l’església del Sant Esperit. Abans de l’Ajuntament actual del Raval, el govern municipal ocupava una seu molt més integrada en la vida quotidiana del centre antic.
A començaments del segle XIX, l’Ajuntament de Terrassa no era al Raval de Montserrat ni ocupava l’edifici actual que avui identifiquem com la casa consistorial. La Casa de la Vila estava situada a la Plaça Major, l’actual Plaça Vella, en una casa que hi havia davant mateix de l’església del Sant Esperit.
Aquesta ubicació és la clau de la història. El govern municipal de Terrassa es trobava al cor més antic de la vila, en el mateix espai on coincidien la vida religiosa, el mercat, el pas dels veïns i l’activitat diària del centre. No era encara un Ajuntament monumental, pensat per imposar presència institucional. Era una casa de plaça.
Segons recull Baltasar Ragon, aquella casa tenia porxos a la planta baixa. Sota aquests porxos s’hi instal·laven les taules dels carnissers, que pagaven arrendament a l’Ajuntament. Al primer pis hi havia les oficines municipals i el saló de sessions.
La imatge és clara: la Terrassa municipal es governava des del primer pis d’una casa situada davant del Sant Esperit, mentre la planta baixa formava part de la vida comercial de la plaça.
La ubicació: la Plaça Major abans de ser Plaça Vella
Per entendre aquesta història cal situar bé l’escenari. La Plaça Major era l’actual Plaça Vella, el centre històric de Terrassa. L’església del Sant Esperit dominava aquell espai, però la plaça no tenia encara l’aspecte obert i ordenat que avui coneixem.
Ragon explica que la Casa de la Vila es trobava en una casa situada davant mateix del Sant Esperit. També indica que, més endavant, els porxos foren enderrocats i es reculà aquell costat de la plaça perquè l’església tingués més visibilitat des de qualsevol punt.
Aquest detall és molt important, perquè ens diu que aquella antiga Casa de la Vila formava part d’un front edificat que ja no podem veure igual. No hem d’imaginar-la com un edifici aïllat, sinó com una casa integrada en una plaça més tancada, amb porxos, parets i activitat al seu voltant.
La història, per tant, no és només la d’un Ajuntament desaparegut. És també la d’una Plaça Major desapareguda en part, transformada amb el temps per fer més visible el Sant Esperit i per adaptar el centre a una altra manera d’entendre l’espai urbà.
Una Casa de la Vila sense monumentalitat
Avui estem acostumats a pensar en els ajuntaments com edificis representatius: façanes solemnes, banderes, salons nobles, escales i una certa distància respecte al carrer. Però aquella Casa de la Vila de la Plaça Major responia a una altra lògica.
Era funcional. Era central. Era propera.
El saló de sessions i les oficines municipals eren al primer pis, però l’edifici no estava separat del batec quotidià. La planta baixa, amb els porxos, continuava formant part de l’activitat viva de la plaça. Això ens mostra una Terrassa en què el govern local encara no s’havia allunyat físicament del carrer.
La Casa de la Vila no presidia la ciutat des d’un edifici monumental. Formava part de la plaça.
Els porxos i la vida sota l’Ajuntament
El detall dels carnissers no ha de convertir-se en el tema principal, però sí ajuda a entendre la naturalesa d’aquell espai. Els porxos de la planta baixa eren un lloc útil, cobert, actiu. Allà s’hi instal·laven taules de venda, i els carnissers pagaven arrendament al municipi.
Això ens parla d’un Ajuntament que no només decidia sobre la vila, sinó que també administrava els usos concrets del seu espai. El govern municipal tenia oficines a dalt i, sota seu, activitat econòmica regulada.
La dada és valuosa perquè trenca la imatge moderna d’una institució separada de la vida quotidiana. En aquella Terrassa, administració i plaça convivien en el mateix edifici.
El saló de sessions davant del Sant Esperit
El primer pis d’aquella casa acollia el saló de sessions. Allà es reunien els responsables municipals, en una ubicació carregada de simbolisme: davant del Sant Esperit i al centre de la Plaça Major.
Aquesta situació mostra com el poder municipal, el religiós i la vida veïnal compartien el mateix escenari urbà. Les decisions sobre Terrassa es prenien en una casa situada al lloc més visible i transitat de la vila antiga.
No era un Ajuntament allunyat. Era un Ajuntament exposat al centre.
La Plaça de la Constitució
Després de les Festes de la Pau de 1820, en aquell angle de la plaça es col·locà una placa de marbre amb la inscripció:
“Plaza de la Constitución”
La placa fou arrencada l’any 1847.
Aquest episodi afegeix una capa política a la història. La Plaça Major no era només un espai administratiu o comercial. També era un lloc on els canvis polítics deixaven marca. Posar una placa amb el nom de la Constitució era una declaració pública. Retirar-la, anys després, també ho era.
Així, el mateix espai on hi havia la Casa de la Vila, els porxos i el Sant Esperit també fou escenari de la memòria política del segle XIX.
La desaparició d’aquella plaça antiga
Amb el temps, els porxos foren enderrocats i es reculà aquell costat de la plaça per donar més visibilitat al Sant Esperit. Aquesta transformació va canviar la manera de veure i de viure el centre.
La reforma va obrir la plaça i va reforçar la presència visual de l’església, però també va fer desaparèixer una part de l’antiga configuració urbana: la casa municipal, els porxos i aquell front de plaça on el govern local havia compartit espai amb la vida quotidiana.
La Plaça Vella actual conserva el pes simbòlic del centre, però ja no mostra aquella escena antiga amb la mateixa claredat. Per això el text de Ragon és tan valuós: ens permet reconstruir una capa urbana que ha quedat esborrada.
Epíleg: del centre antic al Raval
Més endavant, l’Ajuntament abandonà aquella antiga ubicació. L’any 1840 es traslladà al Raval, a l’edifici que després seria l’Institut Industrial. Ja a finals del segle XIX, la història municipal portaria cap al solar de l’antiga Casa Galí, enderrocada el juny de 1900, on s’aixecaria l’Ajuntament actual, projectat per Lluís Muncunill. El saló de sessions fou inaugurat per la Festa Major de 1903.
Però aquesta ja és una altra etapa.
La història que sorprèn és l’anterior: la d’una Casa de la Vila situada a la Plaça Major, davant del Sant Esperit, en una Terrassa on el govern municipal encara vivia literalment dins el cor quotidià de la ciutat.
Conclusió
Abans de l’Ajuntament actual, abans del Raval i abans de l’edifici de Muncunill, Terrassa tingué una Casa de la Vila a la Plaça Major, davant mateix del Sant Esperit.
Era una seu municipal desapareguda, integrada en una plaça més tancada i més viva que l’actual. A dalt hi havia les oficines i el saló de sessions. A baix, els porxos i l’activitat comercial. Al davant, l’església. Al voltant, la vida de la vila.
Aquesta és la imatge que val la pena recuperar: una Terrassa on l’Ajuntament no era encara un edifici monumental, sinó una casa de plaça situada al centre mateix de la vida urbana.
