El Casino de los Artesanos: quan Terrassa ballava, discutia i feia societat
El Casino de los Artesanos va ser una de les entitats recreatives que van formar part de la vida social de la Terrassa del segle XIX. Nascut l’any 1859, aquest casino ens parla d’una ciutat que començava a transformar-se, a créixer i a organitzar la seva vida col·lectiva a través de cercles, societats recreatives, balls i cafès.
Hi ha noms antics que avui gairebé han desaparegut de la memòria popular, però que durant dècades van formar part de la vida social de Terrassa. Un d’aquests noms és el Casino de los Artesanos, una entitat nascuda al segle XIX en una ciutat que començava a transformar-se, a créixer i a organitzar la seva vida col·lectiva a través de casinos, cercles, societats recreatives, balls i cafès.
El seu nom pot portar a confusió. Quan avui sentim la paraula “casino”, pensem sovint en joc, ruleta i diners sobre una taula. Però a la Terrassa del vuit-cents, un casino era sobretot una societat recreativa i cultural, un espai de trobada, conversa, música, ball, lectura, relacions personals i activitat social. Era, en certa manera, una prolongació del carrer i de la vida urbana, però amb reglament, socis, quotes, juntes i locals propis.
La història del Casino de los Artesanos és també la història d’una ciutat que encara no era la gran Terrassa industrial del segle XX, però que ja començava a viure amb força el món associatiu. En aquell ambient hi trobem fabricants, mestres de cases, droguers, sastres, barbers, metges, hisendats, tintorers, pellers, propietaris i tota una xarxa de noms que ens parlen d’una societat local activa, organitzada i molt pendent de les seves relacions.
Una Terrassa plena de casinos i cercles
La vida associativa terrassenca del segle XIX no es pot entendre només a partir d’una entitat. En aquells anys van aparèixer, es van transformar o van conviure diversos casinos i cercles: el Casino Tarrasense, conegut popularment com el Casino dels Senyors; el Casino de los Artistas; el Casino de los Artesanos; el Círculo Egarense; el Círculo del Fomento; el futur Casino del Comerç i altres societats que reflectien els gustos, les divisions i les aspiracions de cada grup social.
Cada entitat tenia el seu ambient, el seu local, els seus socis i la seva manera d’entendre l’oci. Algunes miraven més cap a la burgesia local; altres agrupaven perfils menestrals, artesans o comercials; i moltes canviaven de nom, de seu o d’orientació amb el pas dels anys. La Terrassa associativa era viva, però també canviant. Les entitats naixien, es fusionaven, es traslladaven o desapareixien, i això fa que reconstruir-ne la història sigui una feina delicada.
El Casino de los Artesanos s’inscriu plenament en aquest món. No va ser un simple local de ball, sinó una peça més d’aquella xarxa social que va ajudar a construir la Terrassa moderna.
El naixement del Casino de los Artesanos el 1859
El Casino de los Artesanos va ser constituït formalment l’any 1859. Segons la documentació conservada, el dia 26 de juny de 1859 es va presentar davant del notari Joan Carrancà i Busquets una comissió de terrassencs amb la voluntat de constituir una societat amb aquest nom.
Entre els promotors hi apareixen noms de perfils molt diversos: Andreu Marinel i Vinyals, mestre de cases; Jacint Bosch i Curet, fabricant; Francesc Castella i Cardona, baster; Gaietà Alegre i Trias, fabricant; Andreu Buxell i Campmany, pelaire; Joan Guilleumas i Prat, sabater; Josep Marcet i Biosca, magatzemista; Pere Marcet i Biosca, fabricant de teixits de cotó; Pere Ferret, droguer; Joan Agulló i Muns, fabricant; Pau Alegre, barber; Josep Solà i Coll, fabricant; i Pau Pi i Ragon, fabricant.
Aquesta llista és molt valuosa perquè permet veure que el Casino de los Artesanos no era una entitat d’un sol sector. Hi havia oficis manuals, fabricants, comerciants i professionals vinculats a la vida econòmica de la ciutat. El nom d’“Artesanos” reflectia una identitat social concreta, però el grup fundador mostra una Terrassa de transició, on l’artesania, el comerç i la indústria començaven a barrejar-se.
El mateix dia, la societat va deixar autoritzada davant notari la seva constitució. Era un pas formal, però també simbòlic: els artesans i sectors afins volien disposar d’un espai propi dins la vida pública terrassenca.
La primera seu: el carrer del Vall
La primera seu del Casino de los Artesanos es va establir en una casa del carrer del Vall, número 20, propietat d’Ignàcia Fatjó de Font. L’entitat va arrendar l’edifici per deu anys, amb un lloguer anual de 2.600 rals de billó, pagats per trimestres en moneda d’or o plata, segons consta en el contracte.
La casa tenia planta baixa, 50 pams d’amplada, 20 de fondària i dos pisos. El contracte establia també les condicions de manteniment, amb obligacions repartides entre els arrendataris.
Aquest primer local és important perquè ens situa físicament el Casino de los Artesanos dins una Terrassa encara compacta, en ple centre històric. El carrer del Vall no era un espai qualsevol: formava part del nucli urbà on es concentraven activitats, cases principals, comerços i relacions socials.
En aquell edifici, el Casino de los Artesanos devia celebrar reunions, tertúlies, balls, trobades de socis i actes recreatius. Encara que avui ens costi imaginar-ho, aquells locals eren espais de vida intensa, on es construïen amistats, aliances, prestigi i també diferències socials.
De Casino de los Artesanos a Casino de Artesanos de Tarrasa
El nom inicial de la societat es va conservar fins al 10 de desembre de 1865. A partir d’aquell moment es va fusionar amb una altra entitat i va passar a anomenar-se Casino de Artesanos de Tarrasa.
La fusió va comportar la creació d’una nova comissió, integrada per noms com Brau Marcet i Biosca, cerealista; Josep Torrella i Ricart, mestre d’obres; Benet Carbonell i Urpí, maquinista; Llorenç Sallares, droguer; Andreu Simon, pelaire; Josep Segret i Pou, propietari; Francesc d’Asís Roig, metge; Francesc Costa i Avellaneda, hisendat; Josep Lluís i Dinarès, fabricant; i Felip Soler, liquidador de dret d’hipoteques.
La composició d’aquesta nova comissió mostra una entitat més àmplia i socialment diversa. Hi trobem persones vinculades al món dels oficis, però també professionals i propietaris. El Casino de Artesanos de Tarrasa no era només una continuïtat administrativa: representava una nova etapa dins el mapa associatiu local.
El trasllat al carrer de Sant Pere
Després de la fusió, l’entitat va acordar un nou arrendament amb Miquel Vinyals i Galí per ocupar un local situat al carrer de Sant Pere, número 48. Aquell espai havia estat propietat dels pares de Vinyals i, segons la documentació, era conegut posteriorment com el lloc on hi hauria el Círculo Egarense.
El contracte tenia una durada de deu anys i començava l’1 de gener de 1866. El lloguer anual pujava fins als 4.800 rals de billó, una quantitat notablement superior a la de la primera seu del carrer del Vall. El valor de la finca era de 220.000 rals de billó, i s’hi pagaven censos anuals a Ramon Maria de Càrcer de Falguera, resident a Barcelona.
La nova seu era molt més important. Segons la descripció, ocupava un espai extens que incloïa baixos, dos pisos, terrat i un hort grandiós que donava al carrer de Sant Pau. Aquesta dada és magnífica, perquè ens permet imaginar una entitat amb vida interior, però també amb espais oberts, jardins o zones de relació.
El carrer de Sant Pere era un dels grans eixos urbans de la Terrassa del segle XIX. Traslladar-hi el casino significava guanyar visibilitat, centralitat i prestigi.
Miquel Vinyals i Galí, un nom clau
La figura de Miquel Vinyals i Galí apareix com un nom important dins aquesta història. No només perquè va llogar el local del carrer de Sant Pere, sinó perquè va ser un personatge destacat de la ciutat.
Vinyals va tenir influència política i social, i la seva casa pairal del carrer Major va ser una de les més destacades de la vila, no només per les seves dimensions i jardins, sinó també perquè hi van hostatjar-se diversos reis i personalitats, com Ferran VII i la seva esposa Amàlia, Isabel II, Amadeu i també Alfons XIII. També s’hi esmenta el Duc de Montpensier.
Aquest entorn ens ajuda a entendre el pes social que podien tenir determinats propietaris dins la vida terrassenca. Els casinos no existien al marge de les famílies influents, sinó que sovint es movien en relació amb edificis, propietaris i xarxes socials molt concretes.
Fins i tot el carrer Vinyals conserva aquesta memòria, ja que els terrenys de l’actual carrer havien estat propietat seva.
Balls, màscares i vida festiva
Un dels grans atractius dels casinos del segle XIX era la vida festiva. Els balls, els carnavals, les invitacions i les vetllades formaven part essencial d’aquest univers.
En la documentació i els records conservats apareixen referències a balls de màscara, festes de Carnaval, invitacions per a senyores i programes decorats amb dibuixos. Hi havia valsos, polques, masurques, americanes i altres modalitats de ball populars a finals del segle XIX.
Aquests actes tenien una dimensió lúdica evident, però també una forta càrrega social. Anar al ball no era només ballar. Era veure i ser vist. Era formar part d’un cercle. Era participar d’un espai on es barrejaven festa, relacions, reputació i identitat.
A les invitacions de l’època s’hi pot veure una Terrassa que volia divertir-se, però també ordenar la seva vida social. Les entitats posaven normes, establien calendaris, creaven rituals i reforçaven vincles entre famílies, oficis i grups urbans.
El Casino de los Artesanos, amb les seves transformacions, va formar part d’aquest món festiu que avui pot semblar llunyà, però que va ser molt important en la construcció de la ciutat moderna.
El Casino de los Artesanos i el Círculo Egarense
La història del Casino de los Artesanos no acaba de manera simple. Amb els anys, l’entitat va anar canviant, fusionant-se o transformant-se dins un entramat associatiu complex.
El 26 de maig de 1886 es va produir un canvi de nom cap a Círculo Egarense. Inicialment s’havia valorat el nom de Círculo del Fomento, però aquest no s’havia registrat. Finalment, el nom adoptat va ser Círculo Egarense.
Aquesta transformació va ser impulsada, entre altres, per Pasqual Sala, un emprenedor terrassenc que va decidir comprar l’antic edifici per enderrocar-lo i aixecar-ne un de nou. Aquell canvi no només era nominal: implicava una renovació física, urbana i simbòlica.
Els socis es continuaven anomenant popularment els Artesanos, i en algunes invitacions del Ball de Màscara de 1899 encara apareix el nom curiós de Casino Tarrasense de Artesanos. Aquest detall mostra que els noms oficials i els noms populars no sempre caminaven al mateix ritme.
La memòria social és tossuda. Els documents canvien, però la gent sovint continua dient les coses com les ha dit sempre.
Cafè, quotes i vida quotidiana dels socis
Alguns detalls aparentment menors ens acosten molt a la vida quotidiana d’aquestes entitats. Un rebut de l’any 1885 del Casino de Artesanos y de Tarrasa mostra que el president era Miquel Marcet i Tor i que una quota podia costar 2 pessetes. El pagament apareix abonat per Josep Casanovas.
També es conserva la dada que l’any 1890, quan els socis del Casino Tarrasense van passar automàticament a ser socis del Círculo Egarense, un cafè costava 0,25 pessetes, el mateix que una copeta d’anís o de rom, mentre que una xocolata amb melindros costava 0,35 pessetes.
Aquestes xifres, petites però delicioses, ajuden a donar vida al relat. Ens permeten imaginar el casino no només com una entitat institucional, sinó com un lloc on es prenia cafè, es conversava, es pagaven quotes, es feien balls i es compartia temps.
La història local no només viu de grans dates. També viu d’un cafè, d’una invitació, d’un rebut i d’un ball de màscara.
Els Artesanos i La Rata
Un any després de la creació del Casino de Artesanos, un altre grup de terrassencs, dissidents d’aquesta primera entitat, va crear el Casino de los Artistas, presidit per Ramon Trias.
Aquest casino va començar en un pis del carrer de la Font Vella, número 8. Segons la memòria recollida, els socis de l’altre casino els anomenaven despectivament els de La Rata, perquè els consideraven més avariciosos.
Aquest episodi és molt revelador del clima associatiu de l’època. Les entitats no només eren espais de convivència amable. També hi havia rivalitats, ironies, competència, diferències de classe, de caràcter i de projecte social.
La Terrassa dels casinos era també una Terrassa de sobrenoms, disputes i petites batalles simbòliques.
El Casino de los Artistas acabaria evolucionant i esdevindria més endavant el Casino del Comerç, una altra peça destacada de la vida associativa terrassenca.
Un món que explica la ciutat
El Casino de los Artesanos ens parla d’un moment en què Terrassa estava definint la seva vida pública moderna. Encara no existien les formes d’oci massiu del segle XX, ni la ràdio, ni la televisió, ni les xarxes socials. Els espais de relació eren físics, locals i molt vinculats al teixit urbà.
Els casinos i cercles permetien llegir diaris, conversar, ballar, fer contactes, crear vincles, mostrar estatus i formar part d’un determinat grup social. Eren espais recreatius, però també espais de representació.
En aquest sentit, el Casino de los Artesanos no és només una anècdota. És una finestra a la Terrassa del segle XIX: una ciutat on els oficis tradicionals convivien amb la indústria naixent, on els propietaris i fabricants guanyaven pes, on els carrers centrals concentraven vida social i on cada entitat intentava ocupar el seu lloc dins una societat en transformació.
La memòria d’un casino desaparegut
Avui, del Casino de los Artesanos no en queda una presència evident al carrer. No hi ha un gran rètol que recordi aquell primer local del carrer del Vall, ni una memòria popular massiva que situï fàcilment el seu paper dins la ciutat.
Però els documents, els rebuts, les invitacions, els programes de ball i les referències conservades permeten reconstruir-ne el rastre. I aquest rastre és valuós perquè explica una Terrassa que sovint queda amagada darrere dels grans relats industrials.
Quan parlem del segle XIX terrassenc, pensem de seguida en vapors, fàbriques, telers, burgesia industrial i creixement urbà. Però també hi havia festa, sociabilitat, cafès, balls, carnavals, rivalitats i entitats que donaven forma a la vida quotidiana.
El Casino de los Artesanos forma part d’aquesta altra història. Una història menys monumental, però profundament humana.
Una peça més del gran mosaic terrassenc
La història del Casino de los Artesanos ens recorda que Terrassa no es va construir només amb fàbriques i xemeneies. També es va construir amb entitats, reunions, balls, cafès, acords notarials, canvis de nom i locals plens de vida.
Aquells artesans, fabricants, barbers, droguers, mestres d’obres, pellers, metges i propietaris van crear espais on la ciutat es pensava, es divertia i es reconeixia. Potser no eren institucions espectaculars, però van ajudar a donar forma a una cultura urbana pròpia.
El Casino de los Artesanos va néixer el 1859, va canviar de nom, es va fusionar, es va traslladar, es va transformar i va acabar integrat dins altres realitats associatives. Però la seva petjada ens permet entendre millor aquella Terrassa que començava a deixar enrere la vila antiga per convertir-se en una ciutat moderna.
Una ciutat que treballava molt, sí. Però que també ballava, discutia, prenia cafè i feia societat.
Cronologia bàsica del Casino de los Artesanos
1859 — Constitució del Casino de los Artesanos davant del notari Joan Carrancà i Busquets.
1859 — Primera seu al carrer del Vall, número 20, en una casa propietat d’Ignàcia Fatjó de Font.
1865 — Fusió amb una altra entitat i canvi de nom a Casino de Artesanos de Tarrasa.
1866 — Nou arrendament al carrer de Sant Pere, número 48, propietat de Miquel Vinyals i Galí.
1877 — Referències documentals al Casino de los Artesanos en relació amb rebuts i activitat societària.
1885 — Documentació del Casino de Artesanos y de Tarrasa amb Miquel Marcet i Tor com a president.
1886 — Canvi cap al nom de Círculo Egarense, impulsat en part per Pasqual Sala.
1890 — Dissolució de l’entitat del Casino Tarrasense i integració automàtica dels socis dins el Círculo Egarense.
1899 — Encara apareix el nom popular dels Artesanos en invitacions del Ball de Màscara.
Fonts consultades
Baltasar Ragon, referències sobre el Casino de los Artesanos.
Records de Terrassa, articles sobre l’antic Casino de Artesanos.
Documentació notarial sobre la constitució del Casino de los Artesanos l’any 1859.
Invitacions i documents històrics vinculats a balls, carnavals i societats recreatives terrassenques.
Referències sobre el Casino Tarrasense, el Casino de los Artistas, el Círculo Egarense i el Casino del Comerç.
