Capítol 3 — La ciutat que creix: població, barris i expansió urbana (1824–1925)
El creixement urbà de Terrassa al segle XIX marca el pas definitiu de vila compacta a ciutat en expansió.
De vila compacta a ciutat en expansió
A inicis del segle XIX, Terrassa encara conserva l’aspecte d’una vila compacta, amb el nucli històric concentrat al voltant de la Torre del Palau, la Plaça Major i els principals carrers interiors. Tot i que les muralles comencen a perdre funció, la ciutat encara no ha trencat físicament els seus límits tradicionals.
Però aquesta situació està a punt de canviar de manera irreversible.
El creixement demogràfic: les xifres que ho expliquen tot
La transformació urbana de Terrassa no s’entén sense mirar primer les dades de població, que mostren un creixement constant i accelerat:
- 1824 → 4.195 habitants
- 1846 → 5.225 habitants
- 1857 → 8.721 habitants
- 1877 → 11.057 habitants
- 1897 → 15.540 habitants
- 1910 → 22.986 habitants
- 1921 → 30.532 habitants
- 1925 → 35.427 habitants
En poc més de cent anys, Terrassa multiplica gairebé per nou la seva població.
Aquest creixement no és natural: respon a la industrialització, a l’arribada de mà d’obra i a la consolidació de la ciutat com a centre tèxtil de primer ordre.
La indústria com a motor urbà
Des de l’edat mitjana, Terrassa és coneguda per la indústria de la panyeria, però és al segle XIX quan aquesta activitat canvia definitivament d’escala.
Algunes dates clau:
- 1833: s’aixeca el primer edifici destinat a fàbrica de vapor (conegut com el Vapor de la Companyia).
- 1845: entren en funcionament els primers telers Jacquard.
- 1859: inauguració del Vapor Gran, símbol de la nova Terrassa industrial.
- 1863: aparició dels primers telers mecànics.
- Anys posteriors: instal·lació de selfactines i maquinària moderna per al rentat de llana.
Les fàbriques no només transformen l’economia: transformen la ciutat.
Nous espais, nous barris
El creixement industrial exigeix:
- espai per a fàbriques,
- habitatge per a obrers,
- carrers més amples,
- i noves infraestructures.
A partir de mitjan segle XIX, Terrassa comença a expandir-se fora del nucli històric:
- El Raval es consolida com a zona de transició urbana.
- Apareixen carrers nous que connecten els vapors amb la vila.
- Es densifiquen espais fins aleshores agrícoles o marginals.
- Les antigues quadres i termes annexats permeten créixer sense ofegar-se.
La ciutat deixa de créixer cap endins i comença a créixer cap enfora.
Habitatge obrer i ciutat desigual
Aquest creixement no és homogeni.
D’una banda:
- habitatges humils,
- carrers estrets,
- edificacions ràpides i de poca qualitat,
- zones properes a fàbriques i rieres.
De l’altra:
- cases benestants,
- edificis modernistes,
- carrers planificats,
- espais més airejats.
Neix una ciutat socialment fragmentada, on el lloc on vius diu molt de qui ets.
L’Ajuntament davant la nova ciutat
L’administració local es veu obligada a adaptar-se:
- gestió de l’empedrat dels carrers,
- enllumenat públic,
- clavegueram,
- abastiment d’aigua,
- regulació del trànsit de mercaderies.
El vell model de vila governada per uns pocs ja no serveix per a una ciutat de desenes de milers d’habitants.
La ciutat creix més ràpid del que pot gestionar-se.
Conflictes socials i tensió urbana
Aquest creixement accelera també els conflictes:
- Vaga de 1902, una de les més importants del sector tèxtil.
- Setmana Tràgica de 1909, amb una forta repercussió social.
- Enfrontaments entre obrers i patrons.
- Tensió constant entre ordre públic i reivindicacions socials.
Terrassa no només creix: bull.
Arquitectura i nova imatge urbana
A finals del segle XIX i inicis del XX, la ciutat comença a mostrar una nova imatge:
- edificis institucionals,
- escoles,
- fàbriques monumentals,
- cases modernistes.
L’obra d’arquitectes com Lluís Muncunill contribueix a donar identitat visual a una ciutat industrial que vol ser moderna.
Terrassa ja no és una vila ampliada:
és una ciutat amb consciència de ser-ho.
1925: una ciutat ja consolidada
Cap a 1925, Terrassa supera els 35.000 habitants i presenta:
- una trama urbana extensa,
- barris diferenciats,
- una indústria consolidada,
- i una administració que intenta posar ordre a un creixement vertiginós.
El segle XX no comença per a Terrassa el 1900, sinó quan la ciutat ja ha canviat per sempre.
Conclusió
Entre 1824 i 1925, Terrassa deixa de ser una vila per convertir-se en una ciutat industrial de primer nivell.
Aquest procés no és lineal ni tranquil:
- està marcat per la indústria,
- pel creixement demogràfic,
- per les desigualtats socials,
- i per una expansió urbana sovint improvisada.
Entendre aquest període és entendre:
- els barris actuals,
- les diferències urbanes,
- i moltes de les tensions socials que encara avui tenen arrels profundes.
Aquí neix la Terrassa contemporània.
