El drapaire: el negoci del que ningú parlava (II) OFICIS DESAPAREGUTS DE TERRASSA
El drapaire Terrassa era una figura habitual als carrers de la ciutat durant bona part del segle XX.
Abans que existissin els contenidors de reciclatge, els punts verds o les aplicacions de compravenda, hi havia ell.
El drapaire.
Passava amb un carret —sovint tirat per un ruc— i anunciava la seva arribada amb una trompeteta o cridant pels carrers. No venia a vendre. Venia a comprar.
Comprava:
- diaris vells
- roba usada
- ampolles (sobretot de cava)
- ferralla
- estris trencats
- qualsevol cosa amb un mínim valor de reaprofitament
El drapaire Terrassa no només recollia drapsEra economia circular abans que la paraula existís.
💰 Un ofici de supervivència
El drapaire no era un comerciant convencional.
Era un intermediari entre la misèria i la necessitat.
Les famílies li venien el que no podien aprofitar.
Ell ho pesava amb una romana i pagava uns cèntims.
Pocs diners, sí.
Però en una Terrassa de postguerra, “menys era res”.
🏙 Un paisatge sonor desaparegut
La presència del drapaire Terrassa formava part del paisatge sonor del carrer.
El crit.
La trompeteta.
El carro avançant lentament.
El tracte a peu de vorera.
Era un personatge habitual, conegut pels veïns, amb ruta pròpia i clients fixes.
Avui ningú espera el drapaire.
I el carrer ja no sona igual.
♻️ El precursor del reciclatge
El que feia el drapaire no era romanticisme.
Era reutilització real.
Paper → indústria paperera
Vidre → reutilització
Metall → fosa
Roba → draps industrials
Sense normativa, sense subvencions. Només necessitat i oportunitat.
📉 Per què va desaparèixer?
Diversos factors:
- Industrialització del sistema de residus
- Aparició de serveis municipals centralitzats
- Contenidors moderns
- Canvi d’hàbits de consum
- Millora econòmica que va reduir la revenda domèstica
El drapaire va anar desapareixent silenciosament.
Sense homenatges. Sense plaques. Sense records oficials.
🧠 Per què hem de parlar-ne?
Perquè els oficis desapareguts expliquen millor la ciutat que molts edificis.
El drapaire ens parla de:
- pobresa
- dignitat
- economia informal
- relacions veïnals
- reutilització
- carrer com a espai social
I això és història urbana.
Feu in treball increible
Josep, moltes gràcies! 🙌
Ens alegra molt que t’hagi agradat. Continuarem recuperant aquests espais i històries de Terrassa amb el màxim rigor i respecte per la memòria de la ciutat.
Si tens records, fotos o alguna dada sobre l’antic escorxador, serà un plaer llegir-te!