Els supervivents terrassencs dels camps nazis: vides marcades per sempre
🕊️ Els supervivents terrassencs dels camps nazis: vides marcades per sempre
Per Xavier Cadalso
Quan les portes dels camps nazis es van obrir el 1945, uns pocs terrassencs en van sortir amb vida. Però aquell alliberament no era una tornada a la normalitat: era l’inici d’una altra batalla, la de conviure amb el record i sobreviure al silenci imposat pel franquisme.
⚖️ El silenci i la invisibilitat
Els supervivents no podien explicar el que havien viscut. A l’Espanya franquista, ser un deportat equivalia a ser un “roig”, un enemic. Molts van callar durant dècades. Altres només gosaven parlar a cau d’orella, dins la família. Aquest silenci els condemnava a reviure sols l’horror.
👤 Històries amb nom i cognom
Joaquim Sala Prat (Terrassa, 1915 – ?)
Detingut el 1939 i deportat a Mauthausen el 1940. Va sobreviure a treballs forçats i a la fam extrema. En tornar, fou un dels pocs que, ja en democràcia, va donar testimoni públic. Explicava com havia vist morir amics terrassencs al seu costat i com només la solidaritat entre companys els mantenia amb vida. La seva veu es convertí en memòria viva de la ciutat.
Josep Marsol Rius (Terrassa, 1903 – ?)
Deportat el 1941. A Gusen va patir treballs a la pedrera, el lloc més dur i mortal del camp. Alliberat el 1945, va tornar a Terrassa amb greus seqüeles físiques. Va intentar reinserir-se en el tèxtil, però el silenci i la incomprensió social el van aïllar. La seva família recordava que sovint es despertava a la nit cridant, com si encara escoltés els trets dels SS.
Jaume Subirana Folch (Terrassa, 1916 – ?)
Deportat a Mauthausen el 1940. Va sobreviure, però mai no va parlar del que havia vist. Els veïns el recordaven com un home discret, gairebé solitari. El seu silenci era el crit més fort: havia vist massa i no trobava paraules.
Josep Corominas Vilaseca (Terrassa, 1916 – ?)
Deportat el 1943, va sobreviure a Magdeburg i altres camps. La seva història és singular: va aconseguir mantenir-se viu gràcies a les feines de mecànic, ja que els nazis aprofitaven els seus coneixements. En tornar, es va implicar en explicar la deportació als més joves.
Josep Puigrós Paloma (Terrassa, 1909 – ?)
Enviat a Neue Bremm, Alemanya, el 1943. Va sobreviure. Tot i això, va arrossegar problemes de salut crònics la resta de la seva vida. Els seus fills expliquen que sempre els repetia: “El que més dol és que els qui van morir, molts eren nois com vosaltres.”
Joaquim Sala Prat, Josep Marsol, Subirana Folch, Corominas i Puigrós no van ser els únics. També Josep Roda Subias, Salas Sender, Solé Sedó (que va aconseguir fugir del “tren fantasma”), Gaspar Omedes Adell, Ángel Olivares Gallego i altres van sobreviure, deixant un llegat de memòria i dignitat.
🏚️ Tornar a una ciutat estranya
Quan van tornar, Terrassa no era la mateixa. Alguns van trobar que les seves famílies ja no hi eren. D’altres, que les cases havien estat ocupades. Molts empresaris es negaven a contractar-los, i la societat preferia no escoltar-los. El drama no s’acabava amb l’alliberament: continuava cada dia en silenci.
✍️ El valor del testimoni
Amb la democràcia, molts van decidir parlar. Les escoles, els llibres i les entitats memorialistes van donar veu al que havia estat condemnat a l’oblit. La paraula es convertí en justícia, i el record, en reparació.
Avui, els seus noms figuren en memorials i plaques, i Terrassa els reconeix com a part del seu patrimoni històric i humà. Però el seu llegat més valuós no són les llistes de noms, sinó els relats humans: els crits, el fred, la gana, i també la solidaritat que els va permetre resistir.
📌 Continuarà…
En el proper capítol posarem el focus en les dones terrassenques durant la postguerra: vídues, mares i filles que van haver de refer les seves vides enmig del silenci i la repressió.
