La estació del Baix de Terrassa: del “tren de baix” al soterrament que va transformar la ciutat (1908–1986)
L’antiga estació del Baix de Terrassa va ser durant dècades una de les infraestructures que més va condicionar el creixement de la ciutat.
Hi ha infraestructures que, encara que desapareguin físicament, continuen marcant la memòria d’una ciutat durant generacions. La vella estació del Baix de Terrassa és un d’aquests casos. Durant dècades, el pas del tren al llarg de la Rambla d’Ègara va actuar com una autèntica frontera urbana, condicionant la mobilitat, el creixement i fins i tot la percepció del centre de la ciutat.
El que inicialment havia de ser una solució provisional per a l’arribada del ferrocarril al Vallès va acabar convertint-se en una presència permanent durant més de mig segle, fins que finalment el somni del soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat es va fer realitat l’any 1986.
La història del conegut popularment com “tren de baix” explica també una part essencial de la transformació urbana de Terrassa al llarg del segle XX.
Un projecte ambiciós… i una decisió a mig fer (1908–1921)
El 29 d’octubre de 1908, el Ple de l’Ajuntament de Terrassa aprovava l’exposició pública del projecte presentat per la societat SA El Tibidabo, que proposava la construcció d’un tren tramvia mogut per tracció elèctrica per unir Barcelona amb Terrassa.
Aquest projecte havia de facilitar un transport ràpid entre Barcelona i el Vallès, una necessitat cada vegada més evident en una comarca que creixia impulsada per la indústria tèxtil.
El traçat previst feia entrar el tren pel sud de la ciutat, paral·lel a la carretera de Rubí. Des d’allà s’endinsaria cap al centre seguint diversos carrers fins arribar a la plaça Major, on es preveia instal·lar una estació a cel obert davant de l’església del Sant Esperit.
El projecte, però, no es va arribar a materialitzar. Depenia de l’arribada de la línia ferroviària des de Barcelona per l’Arrabassada, una opció que finalment es va descartar.
La polèmica per l’arribada del tren a Terrassa
No va ser fins al 1917, amb la prolongació de la línia de Sarrià cap al Vallès per part de l’empresa Barcelona Traction Light Power, que el debat sobre l’arribada del tren a Terrassa es va reactivar amb força.
La polèmica ja no girava tant al voltant de la necessitat de la línia, sinó sobre on havia d’ubicar-se la nova estació.
Hi havia tres projectes principals:
- Situar l’estació al llarg del carrer Vinyals, prop del portal de Sant Roc.
- Fer arribar el tren seguint la riera del Palau fins a la cruïlla amb el carrer de la Goleta.
- Continuar fins a la plaça Vella, al cor històric de la ciutat.
D’aquells debats s’ha conservat una anècdota curiosa. Durant una conversa entre l’enginyer de l’obra, el doctor Pearson, i una estanquera de la plaça Vella, aquesta li va dir amb ironia:
“Vostè no s’hi ha fixat? Aquí hi ha un Sant Antoni, i allà baix un Sant Roc que no es deixaran treure de casa”.
Quan li van traduir el comentari a l’enginyer nord-americà, aquest va esclatar a riure. Però darrere la broma hi havia una realitat: enderrocar edificis del centre històric per fer passar el tren hauria estat un conflicte enorme.
Una estació provisional que es va quedar massa anys
Finalment, l’arribada de la línia va sorprendre Terrassa sense un consens clar sobre la ubicació definitiva de l’estació.
La solució adoptada va ser construir un baixador provisional a la vora de la riera del Palau, a l’altura del carrer Infant Martí.
Poc després es decidiria construir una estació més estable uns metres més amunt, prop del portal de Sant Roc, tot i que molts consideraven que aquell indret quedava massa allunyat del centre.
El 2 de juliol de 1921, en plena Festa Major, s’inaugurava la nova estació.
El que havia de ser una solució provisional acabaria marcant la ciutat durant dècades.
La frontera urbana que partia la ciutat en dos
Amb el pas dels anys, l’estació del Baix i el traçat ferroviari es van convertir en una barrera física dins la ciutat.
El pas a nivell de la carretera de Montcada generava problemes de trànsit i dificultava la connexió entre diferents zones urbanes.
La Rambla d’Ègara, avui un dels eixos principals de Terrassa, quedava interrompuda pel pas del tren. Aquesta situació feia que moltes zones de la ciutat quedessin parcialment desconnectades entre elles.
Durant dècades, la presència del tren condicionà el desenvolupament urbanístic de la ciutat.
Els projectes de soterrament que van arribar abans d’hora
La idea de soterrar la línia ferroviària no era nova.
L’any 1951, l’arquitecte Manuel Baldrich, dins el Pla d’Ordenació elaborat per la Diputació de Barcelona, va proposar un projecte molt avançat per a l’època.
Entre altres idees, plantejava:
- el soterrament dels Ferrocarrils de Catalunya
- la prolongació de la línia fins a Matadepera
El pla, però, va ser considerat massa ambiciós i es va acabar descartant, també per les pressions del creixent moviment especulador de l’època franquista.
Del vell tren de baix al soterrament de 1986
L’any 1977, per motius financers, la línia va passar a mans de Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE).
Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol va transferir la gestió de la línia al govern català, fet que va portar a la creació de l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Finalment, durant els anys vuitanta, es va executar una de les obres més esperades pels terrassencs: el soterrament de la línia ferroviària.
Les obres van afectar el tram que anava des de la rambleta del Pare Alegre fins al portal de Sant Roc.
El 16 de maig de 1986, el president de la Generalitat inaugurava el soterrament de la línia.
Dos anys després, el 1988, l’antiga estació era definitivament enderrocada.
La transformació urbana de la Rambla
El soterrament del tren va tenir conseqüències urbanístiques molt importants.
La desaparició de la barrera ferroviària va permetre:
- reconnectar carrers que havien quedat tallats
- millorar l’accés sud de la ciutat
- obrir nous espais verds com el Parc de Catalunya
- transformar la Rambla en un gran eix urbà continu
La ciutat que avui coneixem no es pot entendre sense aquella transformació.
Del tren de baix al Metro del Vallès
Durant molts anys, els terrassencs van anomenar popularment aquesta línia ferroviària “el tren de baix” o “els catalans”.
Aquesta última expressió, però, no era del tot correcta. La línia del Vallès estava gestionada per Ferrocarrils de Catalunya, mentre que els anomenats “Ferrocarrils Catalans” corresponien a la línia de Martorell–Monistrol–Manresa.
Amb el temps, el sistema ferroviari es va modernitzar. El 1996 es posava en marxa el Metro del Vallès, amb un augment dels serveis i de la freqüència de pas dels trens.
Posteriorment, el 2001 es va aprovar la prolongació de la línia cap al nord de la ciutat amb noves estacions, consolidant definitivament el ferrocarril com un element clau de la mobilitat a Terrassa.
Un record que encara forma part de la ciutat
Avui ja no queda cap rastre físic de la vella estació del Baix. Però la seva història continua present en la memòria de la ciutat.
Durant més de mig segle, aquell tren va dividir Terrassa en dos. I paradoxalment, la seva desaparició sota terra va ajudar a unir-la de nou.
La ciutat actual és, en part, el resultat d’aquella llarga història ferroviària.
Fonts consultades
Arxiu Històric Comarcal de Terrassa
Expedient de foment núm. 47/1908
Arxiu Històric Comarcal
Expedient 20/1906 obres públiques
Butlletí de la Província – 4 novembre 1908
Ragon, Baltasar
Coses de Terrassa viscudes
Bellés, Núria i López, Elvira
Camins de ferro que comuniquen Terrassa
Xarxa de Biblioteques Soler i Palet (1980)
7 thoughts on “La estació del Baix de Terrassa: del “tren de baix” al soterrament que va transformar la ciutat (1908–1986)”