Exili i deportacions: de Terrassa a l’Europa ocupada (1939–1945)
🌍 Exili i deportacions: de Terrassa a l’Europa ocupada (1939–1945)
Per Xavier Cadalso
Quan les tropes franquistes van entrar a Terrassa el 26 de gener de 1939, per a molts terrassencs no s’acabava la guerra, sinó que començava un altre periple encara més incert. L’exili i la deportació nazi es convertirien en el seu destí tràgic, en una història col·lectiva que uneix la ciutat amb els grans drames del segle XX.
🚶 La Retirada: camins de fang i filferro
Amb la caiguda de Catalunya, més de 450.000 persones van creuar la frontera. Des de Terrassa, centenars d’homes i dones hi van marxar: famílies senceres, excombatents, sindicalistes, mestres, polítics locals.
Un cop a França, els esperaven camps com Argelers, Sant Cebrià o Gurs. Sorra, filferro i barraques precàries eren l’escenari. La manca d’aigua, el fred i les epidèmies van provocar centenars de morts en pocs mesos. Alguns terrassencs van deixar-hi la vida sense ni tan sols haver estat registrats.
⚔️ Dels camps francesos a la resistència
No tots es van resignar.
- Alguns exiliats van ser enrolats a les Companyies de Treballadors Estrangers i destinats a obres públiques o a fortificacions.
- Altres van entrar de ple a la Resistència Francesa, participant en sabotatges i lluites de guerrilla contra l’ocupació nazi.
El seu combat, lluny de casa, formava part de la mateixa lluita que havien iniciat a Catalunya: la defensa de la llibertat contra el feixisme.
⛓️ Deportació: Terrassa als camps nazis
La caiguda de França el 1940 va ser fatal per a molts d’aquests exiliats. Els nazis van capturar milers de republicans i els van enviar als camps de concentració. Els terrassencs no en van ser l’excepció.
- La majoria van acabar a Mauthausen i el seu annex Gusen, el camp que es coneixeria com “el camp dels espanyols”.
- Altres van ser deportats a Dachau, Buchenwald o Sachsenhausen.
Les condicions eren inhumanes: treball esclau, fam, pallisses i execucions sumàries. Molts terrassencs hi van perdre la vida entre 1941 i 1942, quan les morts per extenuació i assassinats eren constants.
📜 Famílies marcades pel silenci
Les famílies terrassenques sovint no en sabien res durant anys.
- Algunes rebien notificacions impersonals des d’Alemanya: “mort per pneumònia”, quan tothom sabia que havia estat assassinat.
- Altres mai van rebre cap comunicació oficial i van viure dècades amb l’angoixa del desconeixement.
Aquest buit va marcar generacions. Fills que van créixer sense pares, dones que van quedar vídues joves i famílies que mai van poder fer dol perquè no tenien un cos ni una tomba.
✊ Els supervivents: testimonis de l’horror
No tots van morir. Alguns terrassencs van aconseguir sobreviure als camps i, anys més tard, explicar l’horror viscut. Van ser pocs, però la seva veu va esdevenir essencial per transmetre la memòria.
Quan van tornar, ho feren amb el cos i l’ànima marcats:
- Molts mai no es van recuperar físicament.
- D’altres van viure en silenci, sense poder parlar-ne durant la dictadura.
- I alguns van participar en entitats memorials, com l’Amical de Mauthausen, per evitar que la seva història fos oblidada.
🕯️ Una memòria europea amb nom terrassenc
La deportació republicana situa Terrassa dins un drama europeu. Els nostres veïns compartien barracons amb jueus, gitanos, opositors alemanys i deportats d’altres països.
Avui, els seus noms figuren en plaques i memorials, però sobretot són un record viu que connecta la ciutat amb la tragèdia universal del feixisme i l’Holocaust.
📌 Continuarà…
En el proper capítol ens endinsarem en els testimonis directes dels supervivents terrassencs, com van reconstruir (o no) la seva vida, i què va significar per a ells tornar a una Terrassa que havia canviat per sempre.
