El dia que el monarca més poderós del món va fer nit a Terrassa
Per: Xavier Cadalso
Hi ha dies que passen desapercebuts en el relat oficial de la història, però que marquen per sempre la identitat d’un lloc. Un d’aquests moments es va viure a Terrassa el 1 de març de 1564, quan el rei Felip II d’Espanya, monarca del vast imperi on “no es ponia mai el sol”, va fer estada al Castell-Palau de la vila abans de pujar a Montserrat. Aquella nit, Terrassa va ser testimoni silenciós de la fe i del poder d’un sobirà que ho governava tot… fins i tot el cel i la terra del seu temps.
🕰️ Un context de canvis i privilegis
El segle XVI era una època de grans transformacions per a Terrassa. Només dos anys abans de la visita reial, el 1562, s’havia formalitzat la divisió civil en dues municipalitats: la Universitat de la Vila de Terrassa i la Universitat Forana de Terrassa. Un privilegi atorgat per ordre del lloctinent general del Principat, en nom de Felip II mateix. Aquesta divisió suposava l’autonomia municipal per a Sant Pere, però mantenint un batlle comú amb residència a la vila.
Aquesta nova estructura administrativa reflectia les tensions i el creixement d’una població dividida entre el nucli urbà i els entorns rurals, amb diferències socials i econòmiques creixents. Tot plegat succeïa en un context de fervor religiós i centralisme polític, on la figura del rei es projectava com a defensor de la fe catòlica i de la unitat imperial.
🏰 El rei que dormí al Castell-Palau
Felip II no era un rei qualsevol. Governava un dels imperis més extensos de la història, amb territoris a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. Però també era un home profundament devot de la Mare de Déu de Montserrat. Tal com havia fet el seu pare, Carles V, que visità el santuari fins a nou vegades, ell seguia la mateixa ruta sagrada.
Com era costum entre els monarques i la noblesa, el camí cap a Montserrat es feia en dues jornades: la primera de Barcelona a Terrassa, i la segona fins al monestir. Per aquest motiu, la vila tenia reservades estances reials al Castell-Palau, propietat de la influent família Muntanyans. I va ser allà on Felip II va passar la nit del 1 de març de 1564, en una ciutat que es preparava amb cerimònia per rebre’l.
🙏 Una visita carregada de simbolisme religiós
La llegenda diu que Felip II no podia anar a dormir sense pregar davant una imatge de la Mare de Déu. Però l’església del Sant Esperit era en obres, i cap imatge mariana era visible dins la vila. Per això, el rei va travessar el pont de Sant Pere per dirigir-se a la parròquia de Sant Pere d’Ègara, rebent una solemne acollida per part dels canonges del monestir de Sant Ruf.
Allà, Felip II va visitar les tres esglésies:
- Sant Pere, amb els seus retaules gòtics de Lluís Borrassà.
- Sant Miquel, on va contemplar l’obra de Jaume Cirera.
- I Santa Maria, on es trobava la imatge de la Mare de Déu d’Ègara, davant la qual es va postrar i va assistir a missa.
La seva fe era sincera, però també era un gest polític i de poder. El rei es presentava així com a protector de l’Església i de les tradicions catalanes, en un moment clau per consolidar la seva autoritat.
Aquella nit, Felip II va compartir sopar amb els frares agustinians, tancant una jornada que passaria a formar part de la memòria no escrita de la ciutat.
🐎 Camí a Montserrat… a lloms de muls
L’endemà, a primeríssima hora del matí, la comitiva reial va iniciar l’ascens cap al santuari de Montserrat. La duresa del camí obligava a fer el trajecte en muls, especialment per part dels membres de la cort menys avesats a la muntanya.
Un cop al monestir, Felip II va fer les seves oracions davant la Moreneta, va conversar llargament amb monjos i ermitans, i va fer gala de la seva generositat. No només va finançar el retaule policromat de l’altar major, sinó que també va ordenar obres civils importants com l’explanada i l’arranjament dels camins.
Aquesta visita no era només una qüestió espiritual: era una operació d’Estat. El rei volia reforçar els vincles amb el poble català a través de la religió i la cultura.
🧭 Per què és important recordar aquest episodi?
En un moment en què la memòria històrica ens ajuda a comprendre millor qui som i d’on venim, recordar que el monarca més poderós del món va passar per Terrassa ens connecta amb un passat riquíssim.
No es tracta només de protocol o llegenda. Aquest episodi ens mostra una ciutat que, en ple segle XVI:
- Era pas estratègic entre Barcelona i Montserrat.
- Tenia pes polític i simbòlic dins la Corona.
- Posseïa un ric patrimoni religiós ja reconegut pels grans poders de l’època.
Avui, podem caminar pel mateix pont de Sant Pere, entrar a les mateixes esglésies que va visitar el rei, i imaginar aquell vespre de 1564 en què la pregària i el poder van convergir a Terrassa.
