La Font Vella de 1988: quan encara s’hi baixava en cotxe cap a la Plaça Vella

Font Vella 1988 és una fotografia que ens retorna una Terrassa de comerços, cotxes i vida quotidiana al centre. La imatge, recuperada per Sergi Estapé al Diari de Terrassa, mostra el tram de la Font Vella proper al Puig Novell, amb la baixada cap a la Plaça Vella i una manera de viure el carrer que avui ja forma part de la memòria urbana.

Una fotografia antiga pot semblar, a primera vista, només una escena de carrer. Però quan ens hi aturem, comencen a aparèixer les capes de la ciutat: els comerços, els cotxes, els rètols, la gent que passa, les bosses de compra i aquella manera de viure el centre que ja no és ben bé la mateixa.

Això passa amb la imatge del carrer de la Font Vella l’any 1988, recuperada per Sergi Estapé en una publicació del Diari de Terrassa. La fotografia mostra el tram de la Font Vella que fa cantonada amb el Puig Novell, amb la baixada cap a la Plaça Vella, la presència de la Fleca, els cotxes circulant i aparcats, i una vorera plena de petits detalls que expliquen molt més del que sembla.

No és només una foto de “com era abans”. És una escena de vida urbana.

Font Vella 1988: una baixada encara plena de cotxes

El primer que sorprèn, mirat des d’avui, és la presència del cotxe. A la fotografia de 1988, la Font Vella encara apareix com un carrer de pas, amb vehicles baixant cap al centre i places d’aparcament molt buscades. La relació entre la ciutat i el trànsit era una altra. El centre històric no tenia encara l’aspecte més pacificat i amable per al vianant que avui identifiquem amb molts dels seus carrers.

Aquella imatge ens recorda que la Plaça Vella i el seu entorn van viure durant anys amb una presència molt més intensa del vehicle privat. Baixar cap al centre amb cotxe, aparcar a prop i moure’s entre comerços formava part de la normalitat. Avui pot semblar estrany, però durant molt temps va ser així.

Aquesta transformació del centre també es pot veure en altres carrers propers, com el carrer de Sant Pau l’any 1991, on encara apareix una Terrassa que negociava l’espai entre cotxes, voreres i vianants.

La fotografia, per tant, no només ens parla de la Font Vella. Ens parla d’una altra manera d’entendre la mobilitat urbana.

La Fleca i els comerços que feien carrer

A l’esquerra de la imatge destaca la Fleca, un d’aquells comerços que no només venien pa o productes del ram, sinó que ajudaven a donar vida al carrer. Les fleques, les botigues petites, les papereries, les merceries o les botigues de música formaven part d’un centre on comprar encara volia dir mirar aparadors, entrar, saludar i trobar-se gent coneguda.

Sergi Estapé recordava en el seu article que aquest tram havia vist passar diversos establiments i noms comercials al llarg dels anys, entre ells referències com Torres o Valero. Aquesta successió de comerços és molt pròpia del centre de Terrassa: locals que canvien de nom, d’ús i de propietaris, però que continuen conservant una mena de memòria invisible.

Molts terrassencs no recorden només el carrer. Recorden “aquella botiga”, “aquell forn”, “aquell aparador”, “aquell lloc on anàvem a comprar”. I aquesta és una part essencial de la història urbana.

La bossa de Discos del Ferrer

Un dels detalls més bonics de la fotografia és la bossa de Discos del Ferrer que porta una noia. Pot semblar una anècdota menor, però és un d’aquells elements que donen vida a una imatge.

Discos del Ferrer forma part de la memòria sentimental de molts terrassencs. En una època en què comprar música encara volia dir entrar en una botiga, mirar portades, preguntar, remenar discos i sortir amb una bossa a la mà, aquell detall ens situa de ple en els anys vuitanta.

Avui la música circula per pantalles i plataformes. Llavors, en canvi, tenia pes, portada, olor de botiga i conversa. I la ciutat també s’explica a través d’aquests petits rastres: una bossa, un rètol, una marca comercial que de sobte ens retorna una època sencera.

Del Puig Novell a la Plaça Vella

La situació de la fotografia també és significativa. La Font Vella, en aquest punt proper al Puig Novell, forma part d’un eix central de la ciutat. No és un carrer qualsevol. És un espai de pas cap a la Plaça Vella, però també un carrer amb història pròpia, vinculat al nucli antic i a la connexió tradicional cap a Sant Pere.

Aquesta baixada cap al centre connectava amb un entorn carregat de memòria urbana, molt a prop d’espais com el Baix Plaça, un dels noms antics que encara ajuden a entendre la Terrassa del nucli vell.

En la imatge de 1988, aquest caràcter de pas encara és molt evident. Hi ha moviment, comerç, cotxes i vianants. La Font Vella no apareix com un carrer monumental, sinó com un carrer útil, quotidià, viscut.

I potser aquesta és la seva força. No ens mostra una Terrassa preparada per a la postal, sinó una Terrassa real: la de la gent que baixa al centre, compra, aparca, camina, parla i continua el dia.

Què ha canviat?

Des de la Font Vella 1988 fins avui, el canvi més evident és la manera com la ciutat ha anat recuperant espais per als vianants. El centre ha guanyat en passeig, tranquil·litat i continuïtat urbana. La presència del cotxe ha anat perdent protagonisme en molts punts, i carrers com la Font Vella s’han integrat més en una idea de centre caminable.

La mateixa tensió entre trànsit i vida urbana també apareix en altres imatges del centre, com la del Pont del Passeig l’any 1975, on cotxes i vianants compartien un espai que avui costa reconèixer.

Però cada millora també transforma la memòria. Allò que abans era normal —cotxes baixant per la Font Vella, aparcaments al centre, comerços amb rètols avui desapareguts— ara ens sembla una escena d’un altre temps.

La fotografia ens serveix per això: per entendre que la ciutat no canvia de cop, sinó a través de petites transformacions acumulades. Un dia desapareix un rètol. Un altre dia canvia un sentit de circulació. Més endavant es reforma un local. I, quan ens adonem, el carrer continua sent el mateix, però ja no s’hi viu igual.

Una fotografia plena de preguntes

Aquesta imatge de la Font Vella 1988 no necessita exageracions. Té prou força per ella mateixa. Ens parla del centre de Terrassa als anys vuitanta, del comerç de proximitat, de la presència del cotxe, de la connexió amb la Plaça Vella i d’una manera de viure la ciutat que molts encara recorden.

La pregunta queda oberta: qui recorda aquesta Fleca? Qui va comprar a Discos del Ferrer? Qui havia baixat en cotxe per la Font Vella cap a la Plaça Vella? Qui identifica altres comerços o detalls de la fotografia?

La memòria local sovint comença així: amb una imatge que sembla senzilla i que, de sobte, desperta una ciutat sencera.

També passa amb altres espais de vida quotidiana, com la Plaça del Segle XX, on una fotografia aparentment senzilla pot retornar jocs, veïnat, infantesa i formes de convivència que expliquen tota una època.

Actualització: aquest article es relança perquè la imatge de la Font Vella de 1988 continua despertant records entre molts terrassencs. Si algun lector recorda més detalls d’aquest tram, dels comerços que hi havia, de la circulació cap a la Plaça Vella o de la vida quotidiana d’aquell carrer, pot deixar el seu comentari. Aquestes fotografies també es completen amb la memòria de qui les va viure.

Fonts consultades

Aquest article parteix de la publicació de Sergi Estapé al Diari de Terrassa sobre el carrer de la Font Vella (1988-2026), amb fotografies acreditades a l’Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón, segons consta en la publicació original.

També s’ha tingut en compte el context urbà de la Font Vella com a eix històric del centre de Terrassa, vinculat a la Plaça Vella, al Puig Novell i als antics camins de connexió amb Sant Pere.