Governar Terrassa abans del segle XIX era exercir el poder local dins d’una estructura feudal.
De vila sotmesa a vila que decideix
Quan parlem de la Terrassa anterior al segle XIX, no estem parlant encara d’una ciutat en el sentit modern del terme. Terrassa era una vila, amb una estructura de poder heretada del món feudal, on el govern local no depenia únicament de la voluntat dels seus habitants, sinó d’una complexa xarxa de drets, concessions i dependències superiors.
Durant segles, la vida política i administrativa de Terrassa va girar al voltant del Castell-Palau, únic vestigi del qual ens ha arribat la Torre del Palau. No era només una fortificació: era el centre de poder.
Els senyors del Castell exercien el conegut dret de castri, que els obligava —i alhora els legitimava— a protegir la població en cas de guerra. A canvi, els habitants acceptaven la seva autoritat i les seves decisions. Aquest pacte implícit defineix el primer model de govern terrassenc.
Els primers testimonis documentals de govern
Sabem, gràcies a concessions recollides per Lluís el Pietós i documentades per historiadors com Soler i Palet, que ja l’1 de gener de l’any 815 existia un nucli estable de població a Terrassa amb un terme propi.
Això no significa autonomia política, però sí organització territorial. Terrassa depenia de Barcelona i dels seus comtes i reis, que governaven la vila mitjançant castlans o governadors nomenats.
Aquest sistema va perdurar durant segles, amb una administració local limitada però funcional, adaptada a una població reduïda i a una economia fonamentalment agrícola i artesanal.
1622: un any clau en la història institucional de Terrassa
El 19 de febrer de 1622 marca un punt d’inflexió fonamental.
Aquell dia, Na Ginabreda, vídua de Tormo, i el seu fill Lluís, venen el Palau a la Universitat de la vila de Terrassa per 29.500 lliures. Aquesta operació no és una simple compravenda immobiliària: és un acte polític.
La “Universitat” no era una institució acadèmica, sinó l’òrgan que representava el conjunt de veïns amb dret a veu en el govern local. Amb aquesta compra, Terrassa passa a controlar el seu propi centre de poder.
A partir d’aquell moment, el Palau esdevé:
- seu de les reunions del Consell,
- espai de decisió política,
- i allò que avui anomenaríem Casa de la Vila.
Per primera vegada, Terrassa governa Terrassa.
Canvis de propietat i continuïtat del poder
Aquest control, però, no va ser permanent. El 8 de juliol de 1661, el Palau passa a mans del comerciant barceloní Pere de Fices, per 32.000 lliures. Fices era un home amb gran influència entre la noblesa i mantenia una relació estreta amb la vila.
Amb el temps, els béns annexos al Castell es fragmenten, especialment després de la fallida del seu fill. El Palau passa per diverses mans fins arribar a Joaquim de Càrcer i d’Amat, marquès de Castellbell, que el ven el 1 de maig de 1874.
Aquestes operacions mostren una realitat clara:
el poder a Terrassa no desapareix, però canvia de mans.
El govern municipal abans de l’Ajuntament modern
Durant bona part dels segles XVIII i XIX, el govern local s’exerceix mitjançant:
- consellers,
- jurats,
- i càrrecs rotatius,
amb una forta presència de determinades famílies.
Els cognoms es repeteixen de manera constant:
- Vallhonrat
- Galí
- Mauri
- Vinyals
- Busquets
- Rodó
Això no és casual. El poder municipal estava concentrat en un nombre reduït de famílies amb:
- propietats,
- influència econòmica,
- i xarxes de relació sòlides.
El govern de la vila era estable, però també poc permeable.
La Casa de la Vila a la Plaça Major
A inicis del segle XIX, la seu municipal es trobava a la Plaça Major (actual Plaça Vella), davant mateix de l’Església del Sant Esperit.
L’edifici tenia:
- porxos a la planta baixa, on els carnissers instal·laven les seves taules a canvi d’un arrendament,
- oficines municipals al primer pis,
- i el saló de sessions.
Després de les Festes de la Pau de 1820, la plaça passa a dir-se Plaza de la Constitución, nom que es manté fins 1847, quan la placa és retirada.
Aquests canvis de nom reflecteixen els vaivens polítics del moment.
1840: trasllat al Raval i nou model urbà
L’any 1840, l’Ajuntament es trasllada a l’edifici del Raval, on avui hi ha l’Institut Industrial. L’edifici havia estat anteriorment la caserna de la vila.
Aquest trasllat no és menor:
- indica una ciutat que creix,
- que es desplaça fora del nucli medieval,
- i que necessita nous espais administratius.
El canvi simbolitza una Terrassa que deixa enrere la vila tancada.
1898–1903: naixement de l’Ajuntament actual
El 1 d’abril de 1898, la Corporació municipal acorda una permuta que permet ocupar l’antiga Casa Galí, construïda el 1779 com a habitatge i fàbrica de panyos.
L’edifici és enderrocat el juny de 1900 i, en el seu lloc, s’aixeca l’actual Ajuntament, d’estil gòtic, segons projecte de Lluís Muncunill, amb un cost de 42.850,30 pessetes.
El saló de sessions s’inaugura per la Festa Major de 1903.
Terrassa entra definitivament en l’era de la ciutat moderna.
Alcaldes, revoltes i crisi social
Entre els segles XIX i inicis del XX, Terrassa viu:
- la invasió francesa (1808–1811),
- les guerres carlines,
- el motí de quintes (1845),
- la revolució de 1868,
- la vaga de 1902,
- i la Setmana Tràgica de 1909.
Aquests episodis condicionen:
- la durada dels mandats,
- la inestabilitat política,
- i les decisions urbanístiques.
Els alcaldes no governen en temps fàcils.
Conclusió: governar una ciutat que ja no vol ser vila
Entendre què significava governar Terrassa és clau per comprendre l’evolució institucional de la ciutat.
La història institucional de Terrassa explica millor que cap altra cosa per què la ciutat és com és avui.
El pas:
- del castell a l’ajuntament,
- del consell tancat al govern municipal,
- de la vila emmurallada a la ciutat industrial,
no és només urbanístic, sinó polític i humà.
Entendre qui governava Terrassa, com i per què, és imprescindible per entendre el seu creixement, els seus conflictes i la seva identitat.
Aquest és el Terrassa que comença a decidir el seu propi futur.
🧱 Capítol 2 — “Fitxats, jutjats, condemnats: la màquina repressiva a Terrassa (1939-1945)”
No parla de la part forana, que tenia el mateix alcalde per les dues monicipalitats ni de l’independència total de Sant Pere al 1804 i finalment de l’annexió al 1904 de Sant Pere a Terrassa
Gràcies pel comentari, és absolutament encertat i aporta un matís clau a la història institucional de Terrassa.
En aquest capítol he volgut centrar-me expressament en l’evolució del govern de la vila de Terrassa dins del seu nucli històric i institucional, però és cert que la part forana —i especialment Sant Pere— té un recorregut propi que mereix un tractament específic.
Com bé apuntes:
durant un llarg període, Terrassa i Sant Pere comparteixen alcalde, tot i ser municipalitats diferenciades,
Sant Pere esdevé municipi independent l’any 1804, amb administració pròpia,
i finalment es produeix la annexió a Terrassa l’any 1904, un fet cabdal que transforma definitivament la ciutat i el seu terme.
Precisament per la importància d’aquests fets —i per no tractar-los de manera superficial— formen part d’un capítol propi que abordarem més endavant, dedicat exclusivament a la relació entre Terrassa i Sant Pere, la seva separació, convivència i unificació final.
Gràcies per ajudar a enriquir el relat històric: la història de Terrassa s’entén millor quan s’explica sencera i amb totes les seves veus.