Joan Gorina, la botiga del carrer de Sant Pau on Terrassa comprava postals
Joan Gorina tenia al carrer de Sant Pau, 27, un establiment vinculat al món de les postals, els periòdics i el paper imprès. La fotografia de la seva botiga ens permet mirar una Terrassa de principis del segle XX feta de cartells, aparadors senzills, gent aturada a la porta i petits reclams comercials que parlaven directament al vianant.
La imatge apareix al catàleg Terrassa: territori postal. Les targetes postals terrassenques (1900-1920), de Rafel Comes i Ezequiel, Ana Fernández Álvarez i Montse Saludes i Closa, editat per l’Ajuntament de Terrassa / Arxiu Municipal. El peu de fotografia l’identifica com l’establiment de Joan Gorina, al carrer de Sant Pau, 27, amb procedència indicada com a Fons Baltasar Ragon. Arxiu Tobella.
El catàleg menciona Joan Gorina i Riera, conegut com “el Noy de la Pega”, com un dels venedors de postals de Terrassa, amb llibreria al carrer de Sant Pau, 27. També explica que la ciutat compta amb 21 sèries de postals editades entre 1900 i 1920, però aquí no cal esgotar aquest tema. Aquesta peça vol mirar només una imatge: la botiga, la porta, la gent i els detalls que sovint passen desapercebuts.
Joan Gorina i una façana que feia de reclam
El primer que crida l’atenció és la façana. No hi ha un aparador modern ni una composició comercial com les que avui associem a una llibreria. Hi ha una porta estreta, cartells enganxats, anuncis visibles i una entrada que sembla voler explicar des del carrer què s’hi podia trobar a dins.
A la part superior, damunt de la porta i a tocar del balcó, es distingeix un conjunt d’elements que semblen funcionar com a reclam publicitari: possiblement cartells, cobertes, làmines o mostres relacionades amb periòdics, revistes, postals o productes del negoci. No podem assegurar que fossin papers exposats directament a la intempèrie, perquè això els hauria malmès ràpidament. Però sí que la imatge suggereix una estratègia molt clara: la botiga parlava al vianant abans que aquest hi entrés.
Aquella façana feia de mostrador exterior. En una època sense pantalles, sense anuncis lluminosos i sense xarxes socials, el paper penjat, el rètol i la presència de productes visibles eren una manera directa d’atreure l’atenció.
La gent davant la porta
Un altre detall important és el grup de persones situat davant de l’establiment. No sabem si són clients, veïns, treballadors, familiars o curiosos que van quedar quiets davant la càmera. Però la seva presència és fonamental: converteixen la botiga en una escena urbana.
Hi ha adults i infants. Alguns miren cap a la càmera, altres semblen més pendents de la porta o del carrer. No hi ha pressa. La imatge transmet aquella quietud pròpia de moltes fotografies antigues, quan posar significava aturar-se uns segons i acceptar que el moment quedés fixat.
La botiga no apareix aïllada. Apareix amb gent. I això és el que li dona vida. Una llibreria o un punt de venda de postals no era només un local on es comprava. També podia ser un lloc de conversa, d’espera, de novetats i de trobada.
La roba també explica l’època
La vestimenta ajuda molt a situar la fotografia. Els homes apareixen amb gorres o barrets, jaquetes fosques i roba formal o de treball, segons el cas. Les dones i les nenes porten vestits llargs o peces clares, pròpies d’una manera de vestir molt allunyada de la informalitat actual.
Aquest detall no és anecdòtic. La roba ens parla d’una ciutat on sortir al carrer encara implicava una certa presentació. Les gorres masculines, els barrets, les faldilles llargues i els vestits infantils ens acosten a una Terrassa en què la vida comercial es feia a peu, a la porta de les botigues i amb una relació molt directa entre carrer i establiment.
Mirar com van vestides les persones és gairebé tan important com llegir el rètol de la botiga. La fotografia no només ens diu què es venia. També ens mostra com es vivia, com es posava davant la càmera i com es presentava la gent en l’espai públic.
Joan Gorina, “el Noy de la Pega”
El sobrenom “el Noy de la Pega” mereix una explicació, perquè si no queda penjat com una simple curiositat. Segons recull Records de Terrassa, Joan Gorina signava els seus versos amb aquest nom perquè, segons ell mateix, tot el que havia fet sempre li havia anat malament. Altres referències sobre el personatge també apunten que deia que “la pega” el perseguia des que tenia ús de raó.
Això ens obre una altra porta: Gorina no era només un venedor de postals. També era un home vinculat al món de l’escriptura popular, dels versos i de la premsa. El negoci del paper no li era aliè només com a comerciant, sinó també com a persona que escrivia i participava del món imprès de la seva època.
Aquest matís dona més gruix al personatge. El llibreter del carrer de Sant Pau no venia només productes impresos; ell mateix formava part d’aquell univers de lletra, paper, humor, mala sort confessada i cultura popular.
El carrer de Sant Pau, 27
La fotografia també ens permet mirar l’arquitectura del lloc. L’edifici té una façana estreta, vertical, amb una entrada comercial a peu de carrer i un balcó superior que forma part de la vida visual del negoci. Al costat, la façana veïna mostra elements de reixa i una ordenació pròpia dels edificis urbans del moment.
No estem davant d’un gran edifici monumental, sinó d’una arquitectura quotidiana. I precisament per això és valuosa. La història local també viu en aquests immobles modestos, en plantes baixes comercials, en balcons que servien de suport visual i en façanes que acabaven adaptant-se al negoci que acollien.
El número 27 del carrer de Sant Pau no és una simple dada. És el punt exacte des d’on aquella botiga participava en la circulació de postals, periòdics i objectes de paper a Terrassa.
Aquest mateix carrer continuaria transformant-se amb el pas del temps, com es pot veure en la imatge del carrer de Sant Pau l’any 1991, quan el centre ja començava a guanyar espai per als vianants.
Per situar millor l’establiment, el retall del plànol de Terrassa de 1900 ens ajuda a localitzar el carrer de Sant Pau dins la trama urbana del centre. Segons la ubicació aproximada del número 27, la botiga de Joan Gorina quedaria en un tram molt proper al carrer de Sant Cristòfol, en un entorn de pas i activitat comercial.
El carrer de Sant Pau en un retall del plànol de Terrassa de 1900. El número 27, on hi havia l’establiment de Joan Gorina, quedaria aproximadament en el tram proper al carrer de Sant Cristòfol.
Una botiga de paper, imatge i ciutat
El catàleg situa Joan Gorina entre els venedors de postals de Terrassa. Això ja ens diu prou per entendre la importància del local. A principis del segle XX, una postal era una imatge per enviar, guardar o col·leccionar. Era una manera senzilla de fer circular una vista de la ciutat.
Aquesta manera de conservar la memòria visual de Terrassa també ens ajuda a llegir altres imatges posteriors del centre, com la de la Font Vella de 1988, on el carrer encara mostrava una ciutat molt diferent de l’actual.
Però aquest article no vol explicar tota la història de la postal terrassenca. Aquesta història la podem anar desplegant imatge a imatge. Avui només ens quedem davant d’aquesta porta del carrer de Sant Pau: el rètol de Joan Gorina, els reclams de la façana, la gent que s’hi atura, la roba que ens situa en el temps i una arquitectura comercial que ja no mirem de la mateixa manera.
Aquesta fotografia té valor perquè mostra el lloc on la ciutat es podia comprar en paper. Abans de convertir-se en peça d’arxiu o de col·lecció, moltes imatges de Terrassa van passar per botigues com aquesta, per mans de venedors com Gorina i per la mirada de persones que triaven una postal per enviar-la, guardar-la o simplement mirar-la.
Una imatge per continuar mirant
La botiga de Joan Gorina no ens dona totes les respostes. Ens deixa preguntes. Quins cartells exactes penjaven a la façana? Qui eren les persones que apareixen davant del local? Quin dia es va fer la fotografia? Quines postals es venien aquell moment? Quants terrassencs van descobrir una imatge de la seva ciutat a través d’aquell taulell?
Potser aquí hi ha la gràcia de treballar aquest catàleg imatge per imatge. Cada fotografia no ha d’esgotar el tema. Només ha d’obrir una porta. I aquesta, literalment, ens obre la porta d’una botiga on Terrassa començava a circular en postals.
Fonts consultades
Aquest article parteix del catàleg Terrassa: territori postal. Les targetes postals terrassenques (1900-1920), de Rafel Comes i Ezequiel, Ana Fernández Álvarez i Montse Saludes i Closa, editat per l’Ajuntament de Terrassa / Arxiu Municipal l’octubre de 2009, dins la col·lecció Joan Arnella, núm. 4.
La imatge comentada correspon a l’establiment de Joan Gorina, al carrer de Sant Pau, 27, amb procedència indicada com a Fons Baltasar Ragon. Arxiu Tobella. El mateix catàleg menciona Joan Gorina i Riera, conegut com “el Noy de la Pega”, com a venedor de postals amb llibreria al carrer de Sant Pau, 27.
Per al sobrenom “el Noy de la Pega” s’ha tingut en compte la informació publicada a Records de Terrassa sobre Joan Gorina i Riera i la llibreria Gorina.
