La Nova Paloma de Terrassa: història d’un cafè bar amb moltes vides
La Nova Paloma de Terrassa va ser molt més que un cafè bar de Ca n’Aurell. Durant anys, aquest espai va concentrar vida social, ball, excursionisme, memòria republicana i una part molt viva de la història del barri.
Hi ha espais que desapareixen del mapa, però no de la memòria. La Nova Paloma va ser un d’aquests llocs. Durant anys, aquest cafè bar de Ca n’Aurell no va ser només un negoci o un punt de trobada qualsevol: va ser un petit centre de vida social, cultural i associativa, un espai on es barrejaven el cafè, el ball, l’excursionisme, el cant coral i fins i tot la petjada amarga de la guerra i la postguerra.
La seva història resumeix, en certa manera, la d’una Terrassa que creixia cap a ponent, que omplia els nous carrers de vida i que convertia els bars i cafès en molt més que simples locals d’esbarjo. A La Nova Paloma s’hi feia barri, s’hi feia ciutat i s’hi feia memòria.
Un barri que també volia divertir-se
A finals del segle XIX i començaments del XX, la ciutat de Terrassa s’anava estenent més enllà dels seus nuclis tradicionals. El barri de la Riera i, més endavant, Ca n’Aurell, creixien amb carrers nous, cases modestes, comerços i espais de trobada. En aquella Terrassa que s’eixamplava, el lleure popular també cercava els seus llocs.
Un dels primers espais ben recordats va ser La Granada, una sala de ball inaugurada l’any 1882 al carrer de Gutenberg, vinculada a l’edifici de Jaume Cos. Era una d’aquelles sales de “patacada” tan populars en el seu temps, on moltes generacions de joves de diferents classes socials hi anaven a aprendre a ballar, a veure’s i a formar part d’un món urbà que començava a créixer també des del punt de vista social.
Aquells locals no eren només espais d’oci. Eren punts de relació i d’identitat. En ells es trobava el barri amb si mateix.
De La Paloma a La Nova Paloma
Amb la urbanització progressiva de Ca n’Aurell cap a ponent, van anar apareixent nous establiments. A la cantonada dels carrers de Watt i Marconi hi havia un bar conegut com La Paloma. Aquell nom, però, tindria una continuïtat encara més marcada amb l’arribada d’un nou local.
L’any 1929, Antoni Ruiz Morales, que havia passat prop de vint anys voltant mig món i treballant fins i tot a la Ford de Chicago, va tornar a Terrassa. Amb una experiència vital poc habitual per a l’època, va decidir aixecar en un solar del carrer de Ramon Llull, cantonada amb el carrer de l’Infant Martí, un nou establiment que batejaria amb un nom ben eloqüent: La Nova Paloma.
Aquell edifici, de planta baixa i pis, aviat es convertiria en un dels espais més vius del barri. La seva façana, amb el rètol de “Cafè Nova Paloma” ben visible, ja anunciava que no era un local qualsevol. Era un lloc amb aspiracions de centralitat dins la vida quotidiana de Ca n’Aurell.
Un cafè bar amb ànima de centre social
La Nova Paloma no era només un bar. Era un espai polivalent, ple de vida i de possibilitats. A dins hi havia cafè, sala de billars i també un espai que servia per fer ball i petits espectacles. Com tants altres establiments d’aquella època, el local anava molt més enllà de la seva funció comercial: actuava com a lloc de sociabilitat, d’intercanvi d’idees i de relació veïnal.
Aquest tipus de cafès bars eren essencials en la vida urbana del primer terç del segle XX. S’hi feien tertúlies, reunions, celebracions i activitats de tota mena. En barris en creixement com Ca n’Aurell, aquests establiments ajudaven a donar forma a una comunitat que encara s’estava consolidant.
La Nova Paloma va ser, en aquest sentit, molt més que un espai d’oci: va ser un petit node de vida pública.
La seu d’entitats republicanes i culturals
Una de les característiques més interessants de La Nova Paloma és que no va quedar reduïda al simple paper de cafè popular. El local es va convertir també en seu o punt de referència de diverses entitats d’arrel republicana, cívica i cultural.
L’any 1932, un grup de membres escindits del Grup Excursionista La Mola va fundar el Grup Excursionista l’Aubada, que va establir la seva seu al bar. No era un detall menor. L’excursionisme català d’aquell temps no només significava caminar per la muntanya; també implicava cultura, sociabilitat, país i vida associativa. La Nova Paloma es convertia així en espai de trobada per a una gent inquieta, activa i compromesa amb una manera d’entendre la ciutat i el temps lliure.
El mateix grup excursionista va crear diverses seccions —d’alta muntanya, de senyoretes i de càmping— i fins i tot edità el seu propi butlletí. Aquest detall diu molt del tipus de vida que es concentrava entre aquelles parets.
A més, al local també hi tenia estada la Societat Coral La Paloma, i era seu del Club de Futbol Atlètic, que tenia el camp més enllà de la bòbila Almirall. És a dir: música, esport, excursionisme i vida de barri convivien en un mateix espai.
Un edifici amb moltes funcions
L’edifici de La Nova Paloma era un casalot de planta baixa i pis. La seva balconada, amb el rètol emmarcat del cafè bar, li donava una presència molt recognoscible dins el barri. Però més enllà de l’aparença exterior, el que realment el feia important era l’ús que en feia la gent.
A la seva sala de billars també s’hi feien balls i petites actuacions. No era un gran teatre ni una sala monumental, però sí un espai viu, flexible i proper, d’aquells que encaixaven perfectament amb la vida social d’un barri popular en formació.
Avui, quan pensem en un local de barri, sovint ho fem en termes més simples. Però en aquella Terrassa, llocs com La Nova Paloma podien acollir moltes vides alhora.
La guerra i el canvi de significat del local
Amb l’arribada de la Guerra Civil, la vida dels espais també canviava. Els locals deixaven de ser només el que havien estat per adaptar-se a les urgències del moment. La Nova Paloma no en va ser una excepció.
Durant la guerra, la Unió de Cooperadors va utilitzar el local com a delegació de la seva seu central. Aquest fet ja mostra que l’espai formava part d’una xarxa cívica activa i que no quedava al marge del batec polític i social del temps.
També és especialment interessant el detall recollit per Rafel Comes sobre els vals de 10 cèntims que es van fer servir en el cafè bar durant la guerra: petites peces de cartolina grisa, dentades, amb el segell del local i el valor estampat. Aquesta mena de testimonis materials donen una força especial a la història, perquè mostren fins a quin punt el lloc estava inserit en la vida concreta del moment.
La guerra no només alterava les persones. També transformava la funció i el significat dels espais.
Del cafè i el ball a l’Auxili Social
Acabada la guerra, la ciutat canvià de pell. El nou règim franquista va reordenar les institucions, les entitats i la vida pública. En aquest nou escenari, La Nova Paloma també va perdre el seu sentit original.
Després del conflicte, el local es va convertir en seu de l’Auxili Social, l’organització franquista encarregada de subministrar ajuda alimentària als necessitats. El canvi és profundament simbòlic: un espai que havia acollit vida associativa republicana, coral, excursionista i esportiva passava ara a formar part de l’aparell assistencial del règim vencedor.
Aquesta transformació diu molt de la història del segle XX a Terrassa. No només canvien les persones i les idees; també canvien els edificis, els seus usos i el relat que els envolta.
El tancament de 1946 i la memòria que queda
El cafè bar La Paloma va tancar les portes l’any 1946. Amb el tancament s’acabava una etapa que havia concentrat, en menys de dues dècades, una quantitat sorprenent de vida social i cultural.
Però la història no desapareix del tot quan abaixa la persiana. L’immoble encara existeix, i aquest és un detall important. No parlem d’un espai esborrat del mapa sense rastre, sinó d’un lloc que ha perdut la seva funció original, la seva identitat pública i la seva vida social, però que encara manté una presència física dins la ciutat.
Aquesta permanència parcial el converteix en un exemple molt valuós de memòria urbana: allò que encara hi és, però que ja no és el que era.
Un espai desaparegut que encara parla
La força de La Nova Paloma no rau només en el que va ser, sinó en la quantitat de coses que permet explicar sobre Terrassa: l’expansió urbana de Ca n’Aurell, els espais de lleure popular, la vida associativa republicana, la guerra, la postguerra i la transformació dels usos urbans.
Molts espais desapareguts tenen aquest valor. Ja no existeixen tal com van ser, però continuen essent imprescindibles per entendre la ciutat. La Nova Paloma n’és un exemple excel·lent: un cafè bar que va ser també sala de ball, seu excursionista, espai coral, referència esportiva, delegació cooperativa i finalment instrument del nou règim.
Pocs llocs resumeixen tantes vides dins d’un mateix edifici.
Epíleg: la memòria de les cantonades
De vegades, la història d’una ciutat no s’explica només a través de grans monuments o grans noms. També s’explica a través de cantonades modestes, façanes de barri i locals que un dia van concentrar una part essencial de la vida col·lectiva.
La Nova Paloma va ser una d’aquestes cantonades amb ànima. Avui, potser, molts hi passen pel davant sense saber-ho. Però durant anys va ser un petit món dins Ca n’Aurell, un lloc on Terrassa ballava, cantava, s’organitzava i, més endavant, també patia els girs de la història.
Els espais desapareixen. La memòria, si algú la recull, no.
