La Plaça Vella que ja no veiem
La Plaça Vella de Terrassa no sempre va ser l’espai urbà que coneixem avui, sinó un lloc profundament diferent, marcat per altres usos i dinàmiques urbanes.
El centre que la ciutat va perdre (i que encara recorda)
La Plaça Vella és avui un espai ampli, lluminós i ordenat.
Una plaça moderna, neta, de geometries rectes i terrasses plenes.
Però durant més d’un segle va ser un escenari completament diferent:
atapeït, sorollós, irregular, humit, viu… i ple d’una arquitectura que avui ja no existeix.
Aquest és el retrat de la plaça que vam perdre.
🧱 1. Quan la plaça era un laberint
La Plaça Vella original no era oberta com ara.
Tenia porxos tancats, botigues estretes, façanes desiguals, cantonades estranyes i cases que gairebé s’ensumaven entre elles.
S’hi entrava per passadissos tortuosos que avui serien impensables.
Els edificis eren baixos, sovint humits, i molts reformats una vegada i una altra fins a perdre la seva forma original.
No hi havia “una” plaça, sinó moltes petites places amagades.
Els nens hi jugaven entre portals; les venedores cridaven; els carros amb productes s’encallaven a les cantonades; els diumenges es feien fires que omplien tot l’espai.
🛖 2. Les botigues que ja no tornaran
A principis del segle XX la plaça era un formigueig constant:
- l’adrogueria d’olor intensa a sabons i espècies,
- el vell merceret amb calaixos de fusta i etiquetes manuscrites,
- les modistes cosint darrere una finestra minúscula,
- la lleteria que venia llet fresca en càntirs metàl·lics,
- la llibreria fosca que amagava llibres vells plens de pols i històries.
Aquestes botigues desaparegudes eren petites, difícils, però amb una personalitat única.
La plaça vibrava amb un soroll popular que ja no existeix.
🚶♂️ 3. El centre social d’una ciutat encara petita
Abans que Terrassa fos ciutat gran, la Plaça Vella era el lloc on passava tot.
S’hi feien:
- mercats,
- subhastes,
- reunions polítiques,
- mítings clandestins,
- celebracions improvisades,
- i fins i tot judicis populars informals.
Quan un terrassenc volia saber alguna cosa, anava a la Plaça Vella.
Per això, quan es van començar a projectar les reformes als anys 60 i 70, molts veïns ho van viure com un atac a la memòria col·lectiva.
🏗️ 4. L’arribada de la modernitat: la plaça que va desaparèixer
A partir dels anys 70, i especialment amb la gran reforma dels 80, la plaça antiga es va convertir en un record:
- es van enderrocar porxos,
- es van eliminar façanes històriques,
- botigues centenàries van tancar,
- i es va obrir l’espai per donar-li aire i llum.
La nova plaça era funcional, mediterrània, moderna.
Però el que es va perdre va ser un tros de la Terrassa antiga, aquella ciutat de carrerons irregulars i vida popular.
De la plaça antiga només queden algunes fotos, alguns testimonis i les històries de qui hi va créixer.
🕯️ 5. El record dels avis
Molts terrassencs majors encara recorden la plaça amb emoció:
“A la Plaça Vella hi anàvem a comprar, a veure gent, a festejar… i a aprendre la vida.”
— Maria Soler, 92 anys
“La plaça antiga feia olor de peix, de cafè torrat i de pluja.”
— Joan Rovira, 84 anys
Són records que cap reforma pot reconstruir, perquè la plaça antiga no era només un espai:
era una manera de viure.
🌤️ Epíleg — Una plaça amb dues ànimes
La Plaça Vella moderna és agradable, lluminosa i plena de vida.
Però sota cada rajola encara hi ha l’ombra d’aquella plaça antiga, humil i viva, que durant més d’un segle va ser el centre emocional de Terrassa.
La plaça d’avui mira cap al futur.
La plaça d’ahir ens mira des de la memòria.
I totes dues, d’alguna manera, encara respiren al mateix lloc.
me agrade recordar, gracies per aquets reportaixes. MONTSE
Gràcies Montse per llegir-nos, per a nosaltres és un plaer acostar-te la història de la nostra ciutat. Desitgem que les properes publicacions també segueixin sent del teu gust
me agrade recordar, gracies per aquets reportaixes. MONTSE
Gràcies Montse per llegir-nos, per a nosaltres és un plaer acostar-te la història de la nostra ciutat. Desitgem que les properes publicacions també segueixin sent del teu gust