---

🕯️ La Torre de la vídua Soteras: història i misteri al vell Terrassa

A tocar del conjunt monumental de Sant Pere, hi havia la coneguda Torre de la vídua Soteras, un edifici avui desaparegut però que durant dècades va alimentar converses i llegendes. Els cronistes locals en parlen embolcallada en un aire misteriós, com si les pedres guardessin secrets difícils d’esbrinar.

🏛️ Origen i context

La torre prenia el nom de la seva propietària, la vídua Soteras, membre d’una família amb cert prestigi a la ciutat. Era una construcció sòlida, d’aspecte imponent, que destacava en el paisatge de Sant Pere i que va restar a la memòria col·lectiva com un dels punts singulars del barri.

Alguns documents antics la citen vinculada a la vida quotidiana de la comunitat de Sant Pere, però amb el temps va deixar de tenir un ús clar i es va convertir en un immoble gairebé oblidat.

🌫️ L’ombra del misteri

Precisament aquest oblit va donar peu a tota mena d’especulacions. S’explicava que, a les nits, s’hi veien llums enceses tot i estar deshabitada, i alguns veïns afirmaven haver sentit veuetes apagades i passos dins la torre. Altres deien que el seu interior amagava antics passadissos que connectaven amb les esglésies de Sant Pere o amb altres punts del barri.

També circulava la llegenda que la vídua Soteras, després de la mort del seu marit, havia quedat reclosa dins la torre, i que el seu esperit hi continuava present, protegint —o potser rondant— el que havia estat la seva llar.

📜 Entre la història i la llegenda

Els historiadors coincideixen que moltes d’aquestes històries són fruit de l’imaginari popular. Però és cert que la torre va acabar sent un espai buit i silenciós, que convidava a la fantasia i al relat oral. En una Terrassa marcada per canvis socials i urbanístics, aquell edifici misteriós evocava un passat ple de secrets.

🌟 El record avui

Avui, la Torre de la vídua Soteras ja no existeix. Només en queda el record en llibres i testimonis, i sobretot el misteri que l’envoltava. Forma part d’aquell patrimoni intangible de la ciutat: espais desapareguts que, gràcies a la memòria col·lectiva, encara perviuen en forma de llegendes.