Les col·lectivitzacions i el món obrer a Terrassa (1936–1939)
🛠️ Les col·lectivitzacions i el món obrer a Terrassa (1936–1939)
La Guerra Civil espanyola no només va ser un enfrontament armat: també va representar un dels experiments socials i econòmics més radicals de la història contemporània. A Terrassa, ciutat industrial i motor tèxtil de Catalunya, les col·lectivitzacions van transformar el dia a dia de fàbriques, tallers i comerços.
⚙️ Context: la ciutat obrera en guerra
Quan l’alçament feixista fracassa a Catalunya el juliol de 1936, els sindicats i les organitzacions obreres prenen el control de bona part de la producció. Terrassa, amb desenes de vapors i tallers tèxtils, esdevé un espai clau. Els propietaris que havien fugit o foren considerats “enemics de la República” deixaren un buit que els obrers ompliren mitjançant la col·lectivització.
La CNT i la UGT, els dos grans sindicats, impulsaren juntes de control que reorganitzaren el funcionament de les empreses.
🏭 Les fàbriques col·lectivitzades
Entre 1936 i 1937, diverses empreses terrassenques passaren a mans obreres. Es poden documentar casos de:
- Tallers tèxtils i de metal·lúrgia, essencials per a la producció de teixits militars i per al manteniment d’infraestructures.
- Transports i serveis, com garages i tallers mecànics requisats per garantir el funcionament dels vehicles col·lectius.
- Cooperatives de consum, creades per assegurar l’abastiment de productes bàsics en temps de racionament.
La fàbrica deixava de ser propietat d’un patró per convertir-se en patrimoni col·lectiu. Els sous i les tasques es repartien de manera més igualitària, tot i que la improvisació i la manca de recursos sovint feien difícil mantenir la producció.
👩🏭 El paper de les dones
La guerra també obrí espais laborals per a moltes dones terrassenques. Davant la manca d’homes —al front o empresonats—, elles assumiren feines en tallers i cooperatives. Cosien uniformes, reparaven màquines i fins i tot portaven l’administració de petites col·lectivitats.
Tot i això, la seva feina va ser invisibilitzada després de la victòria franquista.
🔧 Històries amb nom i cognom
Alguns episodis documentats ajuden a entendre millor aquest moment:
- Col·lectivització d’un taller mecànic al carrer Topete: els obrers, dirigits per militants de la CNT, reparaven camions destinats al front d’Aragó. El taller funcionava amb torns de 12 hores i els salaris es repartien en funció de les necessitats familiars.
- La cooperativa de consum del barri de Ca n’Aurell: gestionada conjuntament per dones del barri, servia pa i oli a preus regulats. Malgrat les llargues cues, fou un punt de suport vital per moltes famílies.
- El cas de Joan G., teixidor terrassenc, que recordava anys després com la seva fàbrica al Vapor Gran fou col·lectivitzada: “Per primer cop sentíem que la fàbrica era nostra. Decidíem junts què fer i com repartir el jornal. No era fàcil, però hi havia entusiasme.”
⚔️ La tensió política i el final del somni
L’experiència col·lectivitzadora fou curta i intensa. Les tensions entre CNT, UGT i PSUC generaren conflictes sobre com gestionar les empreses. A partir de 1937, amb la militarització de la producció i l’avenç de les tropes franquistes, moltes col·lectivitats quedaren sota control estatal.
Amb l’entrada franquista el gener de 1939, tot aquell experiment fou esborrat. Les fàbriques tornaren als antics propietaris (o als nous designats pel règim), i molts obrers que havien liderat les col·lectivitzacions foren empresonats o depurats.
🕯️ Memòria col·lectiva
Avui, aquell episodi és recordat com un moment d’utopia i també de contradiccions. Terrassa, ciutat de fàbriques i obrers, fou escenari d’una de les transformacions socials més radicals del segle XX a Catalunya.
El record dels qui van creure que un altre món era possible forma part del llegat obrer i democràtic de la ciutat.
📌 Continuarà…
En el proper capítol abordarem un altre dels grans reptes de la rereguarda: el dia a dia sota els bombardejos i la construcció de refugis antiaeris a Terrassa.
