Les fosses de la Guerra Civil a Terrassa – Part 2
⚰️ Les fosses de la Guerra Civil a Terrassa – Part 2
Amb l’esclat de la violència política a partir del juliol del 1936, Terrassa va veure com moltes de les seves víctimes acabaven enterrades a les fosses comunes del cementiri nou. Però la història d’aquests enterraments no s’acaba aquí. Entre 1937 i 1941, tant la Generalitat republicana com el règim franquista van intervenir directament en aquestes fosses, cadascun amb objectius i motivacions molt diferents.
🕊️ Les exhumacions republicanes (1937)
El juny de 1937, la Generalitat republicana, preocupada per la proliferació de cementiris clandestins arreu del país, va ordenar una sèrie d’exhumacions. El jutge Josep Maria Bertran de Quintana fou l’encarregat de coordinar aquesta tasca delicada. L’objectiu oficial era centralitzar els enterraments, dignificar els espais i evitar que restessin cossos en fosses improvisades.
A Terrassa, les primeres diligències van revelar la magnitud del drama: la premsa local del 27 de juliol de 1937 parlava ja de prop de 200 cadàvers descoberts en enterraments irregulars. Molts procedien de víctimes de les primeres setmanes de guerra, especialment de les execucions sense judici dutes a terme per patrulles incontrolades.
Aquestes exhumacions no només eren una tasca tècnica, sinó també un acte polític: calia demostrar ordre i control en un moment en què la rereguarda vivia sota la sospita constant.
🏴 El 1941: la resposta franquista
Acabada la guerra, el franquisme va aprofitar aquestes fosses per construir el seu relat de “màrtirs caiguts per Déu i per Espanya”.
El 16 de novembre de 1939, la delegació local de la FET y de las JONS va crear una comissió per gestionar la recuperació i trasllat dels cossos franquistes enterrats a la fossa comuna.
El procés es va retardar fins a l’estiu del 1941 i va ser finançat íntegrament per les famílies, amb un cost total de 25.925 pessetes (dels quals en sobraren que es van retornar proporcionalment).
Es van exhumar 175 cossos, 111 dels quals foren identificats. Durant les tasques, encara es van trobar restes de roba i objectes personals que ajudaren a reconèixer els difunts.
Les víctimes identificades foren traslladades a nínxols particulars amb enterrament catòlic. Les no identificades es reinhumaren en una cripta commemorativa construïda dins el cementiri, amb una placa amb tots els noms coneguts.
⚖️ Dues memòries, dos tractes
La diferència de tracte entre les víctimes dels dos bàndols és evident.
Mentre que el franquisme va dedicar recursos, cerimonials i inscripcions als seus morts, els soldats republicans morts a l’Hospital Militar de Terrassa entre 1937 i 1939 foren enterrats sense reconeixement oficial i en fosses on també hi havia cadàvers aliens al conflicte.
No fou fins al 2006, gràcies a la recerca d’Antoni Font, que es publicaren els primers llistats amb noms d’aquestes víctimes republicanes. Moltes encara consten com a desaparegudes als registres.
📌 Continuarà…
A la tercera part aprofundirem en:
- El perfil detallat de les víctimes republicanes i franquistes enterrades a Terrassa.
- Els intents de traslladar restes al Valle de los Caídos i la reacció de les famílies.
- L’ús i reutilització de les fosses durant la dictadura.
📊 Infografia: Les fosses comunes de la Guerra Civil a Terrassa (1936–1941)
1️⃣ Títol i subtítol
Les fosses del cementiri nou
Un relat de memòria i oblit entre la República i el franquisme.
2️⃣ Mapa històric
- Esquema del cementiri nou amb la ubicació de la fossa núm. 4 (aprox. 150 cossos) i fossa núm. 5 (auxiliar, menys capacitat).
- Indicació de l’antic cementiri civil.
- Fletxes marcant el trasllat de restes a la cripta commemorativa (1941).
3️⃣ Línia temporal
| Any / Data | Esdeveniment |
|---|---|
| 19 jul. 1936 | Inici de la violència revolucionària. Primeres execucions sense judici. |
| Jul.–oct. 1936 | Enterraments massius a les fosses 4 i 5 (1 persona/dia de mitjana). |
| Juny 1937 | Generalitat ordena exhumacions de fosses clandestines. Bertran de Quintana al capdavant. |
| 27 jul. 1937 | Premsa local parla de 200 cossos localitzats. |
| 16 nov. 1939 | Franquisme crea comissió per recuperar “caídos por Dios y por España”. |
| Estiu 1941 | Exhumació franquista: 175 cossos recuperats (111 identificats). |
4️⃣ Dades clau
- 263 víctimes del conflicte enterrades a la fossa municipal (juliol 1936–gener 1939).
- 73,7% identificades (194 noms).
- 175 cossos exhumats el 1941, amb 111 identificacions.
- Cost exhumació: 25.925 pessetes (pagat per les famílies).
- Perfil majoritari (1936): militants carlins, industrials, religiosos, càrrecs locals.
- Perfil 1937–1939: soldats republicans morts a l’Hospital Militar.
5️⃣ Contrast de tracte
📜 Víctimes franquistes:
- Nínxols particulars o cripta amb placa commemorativa.
- Actes religiosos i reconeixement oficial.
🚫 Víctimes republicanes:
- Enterrament anònim en fosses comuns.
- Sense registre civil ni reconeixement fins al 2006.
6️⃣ Font:
Basat en la recerca de Marcel Taló Martí i Daniel Claveria Rodulfo.
