Les fosses de Terrassa (V): Identificacions, cartografia i cronologia dels enterraments
Les fosses de Terrassa (V): Identificacions, cartografia i cronologia dels enterraments
Per Xavier Cadalso
Durant la Guerra Civil, el cementiri de Terrassa es convertí en un dels escenaris més silenciosos però alhora més reveladors de la repressió i la violència. Entre l’estiu de 1936 i la primavera de 1937, centenars de persones foren executades i enterrades en fosses comunes. Avui, gràcies a la recerca històrica i documental, podem dibuixar amb més precisió qui hi ha darrere d’aquests noms i on van acabar les seves restes.
🪦 Les identificacions: posar rostre al dolor
El 1937, sota l’ordre de la Generalitat republicana i amb la intervenció del jutge Bertran de Quintana, s’iniciaren les primeres exhumacions i intents d’identificació de cossos. Era un procés precari, sovint marcat per la manca de recursos i el caos d’aquells temps, però va permetre rescatar alguns noms:
- Miquel R., militant d’Acció Catalana, fou reconegut gràcies a una medalla que duia penjada al coll.
- Francesc B., veí de Rubí, identificat pel seu propi germà durant una exhumació al cementiri.
- Diversos religiosos i empresaris locals pogueren ser reconeguts pels objectes personals trobats amb ells.
Aquests casos, encara que parcials, mostren la importància dels objectes personals i els testimonis familiars per a la recuperació d’identitats. Alhora, donaven a les famílies una mínima possibilitat de tancar un dol que, sense aquest reconeixement, hauria quedat suspès en el temps.
🗺️ Els llocs d’execució i trasllat
La recerca documental i els testimonis orals permeten establir una cartografia precisa dels indrets de violència a Terrassa i els voltants:
- Carretera de Matadepera: escenari de múltiples afusellaments durant l’estiu i la tardor del 1936.
- Camí vell de Sabadell: lloc de pas i també punt d’execució, utilitzat per la seva discreció.
- Rodalia de la Torre Mossèn Homs i Can Gonteres: espais vinculats a execucions, segons la tradició oral i alguns registres posteriors.
Els cossos eren posteriorment traslladats en carretes o camions al dipòsit municipal del cementiri, on quedaven amuntegats fins al moment de l’enterrament en fosses comunes. Aquest trasllat sistemàtic demostra que, darrere de la improvisació inicial, hi havia també una dinàmica organitzada de la repressió.
📅 Cronologia dels enterraments (1936–1937)
El registre del cementiri de Terrassa i la documentació del jutjat permeten establir una cronologia que ajuda a entendre l’abast i l’evolució de les execucions:
- Agost–setembre de 1936: primeres onades de violència després de l’aixecament militar. Moltes víctimes eren executades sense registre, amb enterraments urgents i gairebé sense rastre documental.
- Octubre–desembre de 1936: coincidint amb els fets de Roses, la repressió revolucionària augmenta i les fosses col·lectives es multipliquen.
- Gener–abril de 1937: s’introdueix un sistema més formal amb exhumacions i reinhumacions sota la supervisió del jutge Bertran de Quintana. Tot i això, el nombre de víctimes continua creixent i el cementiri registra un volum creixent d’enterraments en fossa.
Aquesta cronologia evidencia que les fosses no foren un episodi puntual, sinó un procés sostingut i vinculat a moments concrets del conflicte bèl·lic i polític.
📌 Una memòria necessària
Recuperar noms, indrets i dates és molt més que un exercici acadèmic: és un acte de memòria i dignitat. Les fosses de Terrassa parlen de víctimes que, més enllà de la seva filiació política, compartiren el mateix destí: l’oblit i l’anonimat. Avui, posar rostre a aquells morts és una forma de retornar-los part de la seva humanitat i de reconstruir un relat històric massa temps silenciat.
📌 Continuarà…
El proper capítol aprofundirà en els trasllats de restes del 1941, quan el règim franquista intentà integrar aquestes víctimes dins el seu relat oficial, i en les reaccions de les famílies davant aquest procés.
