Les fosses oblidades de la Guerra Civil a Terrassa
🕯️ Les fosses oblidades de la Guerra Civil a Terrassa
Per Xavier Cadalso
Basat en la recerca històrica de Marcel Taló Martí i Daniel Claveria Rodulfo
Quan passegem avui pels camins silenciosos del cementiri nou de Terrassa, és fàcil pensar que la calma ha estat sempre aquí. Però sota la gespa i les lloses descansen centenars d’històries abruptament interrompudes, víctimes d’un temps on la ciutat vivia immersa en una tensió gairebé insuportable.
Entre juliol de 1936 i gener de 1939, almenys 263 persones relacionades directament amb el conflicte van ser enterrades a la fossa comuna municipal. Un 73,7% han pogut ser identificades gràcies a un treball pacient i rigorós d’investigació. La resta, encara avui, romanen en l’anonimat, formant part d’un silenci col·lectiu que ha durat dècades.
🔍 Dues guerres dins la mateixa guerra
La recerca de Marcel Taló Martí i Daniel Claveria Rodulfo demostra que aquestes fosses expliquen dues històries diferents:
- L’onada inicial de violència revolucionària (juliol–octubre de 1936)
Aquells primers mesos després del fracàs del cop d’estat a Catalunya van ser un temps de buit de poder i de venjances ràpides. Patrulles armades, sovint fora de control institucional, executaven persones sospitoses de simpatitzar amb el bàndol sublevat. Les víctimes, moltes d’elles terrassenques, eren empresaris, industrials, religiosos o militants de partits conservadors. - El final de la guerra i la mort al front (1938–1939)
A mesura que el conflicte avançava, la fossa comuna també es va omplir amb soldats republicans morts a l’hospital militar de Terrassa. Procedien dels fronts més sagnants —l’Ebre, el Segre— i morien sovint després de setmanes de patiment per ferides de guerra.
📍 Les fosses 4 i 5: el cementiri civil de la mort anònima
Segons la documentació conservada, les víctimes de la repressió inicial es concentraven a les fosses número 4 i número 5, probablement situades a l’antic cementiri civil. Els documents del règim franquista posterior reconeixien que, durant la República, aquell espai havia estat utilitzat com a lloc d’enterrament massiu.
Les dimensions suggerides pels registres eren clares: la fossa 4 podia albergar fins a 150 cossos, mentre que la fossa 5 era més petita, gairebé com una prolongació improvisada. Entre el 19 de juliol i el 31 d’octubre de 1936, la mitjana era d’una persona enterrada al dia en alguna d’aquestes dues fosses.
🧍 Perfils de les víctimes: noms i absències
El perfil dominant revela un patró clar:
- Militants carlins i membres de partits de dreta i extrema dreta.
- Industrials locals que havien tingut un paper actiu en la patronal.
- Capellans, frares i religiosos, símbol per a molts de la unió entre Església i conservadorisme.
- Funcionaris i càrrecs intermedis de l’administració local.
Molts eren detinguts sota sospites —a vegades fonamentades, altres purament personals— de col·laborar amb els rebels. No hi havia judici. En alguns casos, les execucions es feien al mateix cementiri o en punts aïllats de la rodalia, i després els cossos eren portats al dipòsit.
⚠️ El cas del bombardeig de Roses
La fossa número 5 té un episodi especialment tràgic associat: les víctimes de les represàlies posteriors al bombardeig de la badia de Roses (30 d’octubre de 1936). Aquell atac, confós per les autoritats amb un desembarcament franquista, va provocar una reacció immediata: detencions massives i execucions fulminants a diversos punts del territori, inclosa Terrassa. Els registres apunten a un increment sobtat d’enterraments en aquells dies.
🌫️ Una ciutat sota sospita
L’ambient a Terrassa aquell 1936 era asfixiant. Una paraula mal interpretada en un cafè podia significar una denúncia. Els rumors circulaven més ràpid que la premsa i les acusacions, un cop formulades, rarament es revisaven.
Moltes famílies vivien en un doble silenci: el de la por al present i el del dol no reconegut per les institucions. Els enterraments a la fossa comuna no només implicaven l’anonimat, sinó també l’absència de comiat, d’enterrament religiós o de qualsevol reconeixement públic.
📌 Continuarà…
En la segona part explorarem:
- Les exhumacions ordenades per la Generalitat republicana el 1937.
- El paper del jutge Bertran de Quintana.
- Les maniobres franquistes per recuperar i traslladar cossos el 1941.
- I les diferències de tracte entre les víctimes dels dos bàndols.
