El mercat del dimecres de Terrassa: del privilegi de Martí l’Humà al mercadal popular
La història d’un mercat setmanal que va ordenar el comerç, la fiscalitat i la vida quotidiana de Terrassa durant segles
El mercadal de dimecres de Terrassa, conegut també com el mercat del dimecres, és molt més que l’origen llunyà d’allò que popularment molts han acabat anomenant “el mercadillo”. Darrere d’aquesta cita setmanal hi ha una història de privilegis medievals, control fiscal, vida quotidiana, pagesos, venedors ambulants, places saturades, trasllats urbans i canvis laborals.
Aquest article no parteix només de la memòria recollida per autors locals com Baltasar Ragon o Joaquim Verdaguer, tot i que les seves aportacions són valuoses per entendre la continuïtat del relat històric. La reconstrucció que presentem aquí s’ha fet també a partir de la consulta de documentació municipal, referències del Llibre dels privilegis, actes de l’Ajuntament de Terrassa del segle XIX i cartografia històrica que ajuda a situar els espais on aquell mercat va créixer, es va regular i es va haver de traslladar.
Aquesta mirada documental permet anar més enllà de la simple evocació del mercat. Ens permet veure com Terrassa va intentar retenir el comerç dins la vila, com va regular els dies de venda, com va obrir nous espais de mercat, com va controlar venedors i taxes, i com l’activitat comercial acabà condicionant carrers tan importants com la Font Vella, Gavatxons, el Raval de Montserrat o la Creu Gran.
Durant segles, el mercat fou una peça essencial de la vida terrassenca. No només servia per comprar i vendre. També ajudava a retenir activitat econòmica, ordenar el comerç, controlar l’abastiment i convertir Terrassa en un punt de trobada per als habitants de la vila, del terme i dels pobles del voltant.
Terrassa també es va construir així: comprant, venent, cobrant jornals, ocupant places i movent parades quan el centre començava a quedar petit.
El privilegi de Martí l’Humà de 1391: quan Terrassa volia retenir el seu comerç
El punt documental més clar del mercadal de dimecres de Terrassa es troba en el privilegi concedit el 28 de febrer de 1391, a Barcelona, per l’infant Martí, futur Martí l’Humà. La referència publicada al Llibre dels privilegis és directa: l’infant Martí donava llicència als consellers de la vila reial de Terrassa perquè, juntament amb el batlle reial, poguessin obligar els habitants de la vila i del seu terme a acudir al mercat que se celebrava, segons costum, cada dimecres.
Aquest document és clau perquè confirma que el mercat del dimecres no era només una pràctica popular o una tradició oral posterior. Era una institució reconeguda jurídicament. Terrassa volia retenir el comerç, evitar que pagesos, mercaders i compradors acudissin a altres mercats propers, i reforçar el seu paper com a centre econòmic del territori.
La lectura d’aquest privilegi també permet posar en context altres referències del mateix any 1391, com l’autorització per usar la quartera de Barcelona en la mesura de cereals i llegums, o la concessió per crear imposicions sobre productes com la carn, el vi i les fleques. Tot plegat mostra una vila que no només celebrava mercat, sinó que intentava ordenar la seva economia: controlar on es comprava, com es mesuraven els productes i de quina manera es recaptaven recursos.
La referència publicada al Llibre dels privilegis permet documentar el privilegi del 28 de febrer de 1391, pel qual l’infant Martí autoritzava l’obligació d’acudir al mercat celebrat cada dimecres.
Llibre dels privilegishttps://arxiumunicipal.terrassa.cat/docs/recursos/2-Quadern_Llibre_Privilegis.pdf
La Plaça Major i el dimecres com a dia de mercat
Durant segles, el gran escenari del mercat fou la Plaça Major, l’espai que avui coneixem com a Plaça Vella. Aquell era el cor de la vila antiga: entorn parroquial, centre de relació, lloc de trobada i espai natural per concentrar la vida comercial.
Però aquí la plaça no és la protagonista absoluta. La protagonista és la institució del mercat. La Plaça Major era l’escenari; el mercat era el moviment: les parades, els productes, els compradors, els carros, les pageses arribades de fora, els venedors ocasionals i la conversa diària d’una vila que feia del dimecres un dia especial.
Baltasar Ragon recorda que, a principis del segle XIX, el veritable mercat s’instal·lava a la Plaça Major els dimecres de cada setmana. Aquell dia tenia una importància particular perquè molts obrers cobraven la setmanada i podien sortir a comprar.
Això explica la força social del dimecres. El mercat no depenia només del calendari comercial, sinó també del calendari laboral. Si el jornal es cobrava dimecres, dimecres era també el dia de fer despesa.
A la plaça hi acudien pageses dels pobles del voltant amb queviures i productes de proximitat. També hi havia venedors vinculats a les carnisseries i gallineries, així com comerciants ambulants que completaven l’oferta. Ragon recorda, entre altres figures, el Nonet de Martorell, dedicat al comerç de peix sec.
Cap a mitjan segle XIX, el mercat es va anar diversificant. Pels volts de 1850, un home conegut com Piteus, procedent de Sabadell, començà a posar-hi una parada de sabates. Després s’hi afegiren venedors de roba, objectes de cuina i altres productes.
El mercat deixava de ser només un espai d’abastiment alimentari. Es convertia en un punt de consum més ampli, amb productes diversos i venedors vinguts d’altres poblacions. Terrassa atreia comerç perquè tenia públic, moviment i capacitat de compra.
La vila creixia. I el mercat també.
Per entendre millor l’espai on durant segles es concentrà aquesta activitat comercial, cal situar també la importància històrica de la Plaça Vella de Terrassa.
la Plaça Vella de Terrassa
El diumenge, les fires i la Creu Gran: nous dies i nous espais
El 12 d’abril de 1843 apareix com una data significativa en aquesta evolució. Baltasar Ragon assenyala que aquell any el cap polític de Catalunya concedí permís a l’Ajuntament per establir, a més del mercat del dimecres, una activitat comercial en diumenge.
L’acta municipal conservada d’aquella mateixa data obliga, però, a matisar aquesta lectura. El document mostra que l’Ajuntament tractava una comunicació del cap polític relacionada amb el calendari comercial i festiu de la vila. En concret, s’hi recull que s’havia concedit autorització perquè les tres fires que se celebraven anualment es poguessin traslladar als diumenges següents.
Això no confirma directament l’existència d’un mercat dominical setmanal tal com avui el podríem imaginar, però sí demostra una cosa important: a mitjan segle XIX Terrassa ja gestionava oficialment la relació entre comerç, fires i dies festius.
El diumenge apareixia com un dia útil per reforçar l’activitat comercial, atraure compradors i facilitar la presència de venedors i visitants. La vila no només regulava on es venia, sinó també quan es venia.
Uns anys després, el 14 de maig de 1857, la documentació municipal confirma un altre pas important: diversos veïns presentaren una sol·licitud perquè es pogués establir una plaça mercat a la Creu Gran.
Aquesta petició mostra que el mercat començava a desbordar els espais tradicionals. La Plaça Major mantenia el seu pes històric, però la ciutat necessitava nous llocs per comprar i vendre. Ragon recorda que aquest mercat de la Creu Gran funcionava sobretot els diumenges i dies de festa, amb venedors i pagesos ocupant els quatre angles de la plaça.
La imatge és molt clara: el mercat surt del centre més antic i s’escampa cap a altres punts de la vila. No substitueix la Plaça Major, però demostra que Terrassa ja necessitava una geografia comercial més ampla.
El comerç creixia perquè la ciutat canviava.
Taxes, venedors, neteja i control municipal
El creixement del mercat també obligà l’Ajuntament a intervenir en una altra qüestió molt concreta: l’ordre de l’espai públic i les despeses que generava aquella activitat.
Ragon assenyala que, el 14 de setembre de 1859, l’Ajuntament acordà establir pagaments diaris per als venedors del mercat. Tot i que no hem localitzat aquesta acta exacta, l’acta municipal del 15 de setembre de 1859 permet reforçar la mateixa idea: el mercat ja era prou important per requerir regulació, control i recursos.
El document mostra que el consistori tractava qüestions relacionades amb el ram del mercat, els venedors situats a la plaça i la necessitat d’ordenar una activitat que ocupava espai públic i generava despeses de neteja i manteniment.
Aquest punt és essencial. El mercat no era només una escena pintoresca de parades i productes. Quan pageses, venedors ambulants, paradistes i forasters ocupaven la plaça, generaven vida i moviment, però també deixaven una càrrega sobre la ciutat.
Calia netejar. Calia ordenar. Calia evitar abusos. Calia regular qui venia, on s’instal·lava i en quines condicions.
Les taxes no eren només una forma de recaptació. També eren una eina de gestió urbana. L’Ajuntament volia atraure comerç, però també controlar-lo. Volia activitat, però no desordre. Volia venedors, però dins unes normes.
La documentació de 1859 ens mostra aquesta cara menys romàntica del mercat, però molt real: darrere de la vida popular hi havia administració, fiscalitat i preocupació per l’ordre de la vila.
El trasllat al Raval de Montserrat: quan el mercat va començar a fer nosa al trànsit
El 24 d’octubre de 1861, l’Ajuntament tractà una qüestió que mostra fins a quin punt el mercat havia crescut i començava a crear problemes al centre històric.
En dies de mercat o de fira, les parades s’acumulaven en punts molt sensibles de la vila, especialment a l’inici dels carrers de la Font Vella i Gavatxons. Aquell espai, vinculat durant segles a la vida comercial de la Plaça Major, començava a quedar col·lapsat pel mateix èxit del mercat.
L’acta municipal d’aquell dia permet veure que la qüestió arribà al consistori a través d’una sol·licitud presentada per diversos veïns. La queixa era clara: la concentració de parades impedia moltes vegades el trànsit públic.
El mercat seguia sent necessari, però la seva presència començava a dificultar la circulació de persones, carros i carruatges.
La solució proposada fou traslladar aquelles parades cap al Raval, un espai que permetia descongestionar el nucli més antic i ordenar millor l’activitat comercial. El mercat no desapareixia; s’adaptava a una vila que ja no podia funcionar amb els mateixos equilibris d’abans.
Aquest trasllat és un moment clau. Mostra una Terrassa que començava a pensar l’espai públic d’una manera més moderna. Calia mantenir el comerç, però també garantir el pas, l’ordre i la convivència entre venedors, veïns i carruatges.
Terrassa no volia perdre el mercat. Però tampoc podia permetre que el mercat paralitzés els seus carrers principals.
Les revoltes, els festius i la pèrdua de pes del dimecres
El context revolucionari de 1868 també afectà la vida comercial. Segons la informació recollida per Verdaguer, es dictaren mesures que impedien treballar en festiu, cosa que provocà la supressió del mercat dels diumenges. Aquell mercat no es restabliria fins al 1877.
Aquest episodi mostra que el mercat no depenia només dels venedors o dels compradors. També depenia del context polític, de les normes laborals i de les decisions administratives. Les mesures sobre el treball en dies festius alteraren directament la manera com la gent comprava i venia.
Però hi hagué encara un altre canvi decisiu: el moment en què els jornals deixaren de pagar-se el dimecres i passaren a pagar-se el dissabte.
Aquest canvi laboral afectà el mercat de ple. Si els treballadors cobraven el dimecres, el mercat del dimecres tenia una força natural. Era el dia en què hi havia diners disponibles per comprar. Però quan el pagament es traslladà al dissabte, el centre de gravetat de la compra setmanal també es desplaçà.
El dimecres va perdre pes no només per una decisió administrativa, sinó perquè canvià el ritme real de la vida obrera.
Quan canvia el dia en què es cobra, també canvia el dia en què es compra. El mercat, com tota institució popular, depenia de la vida quotidiana de la gent.
La imatge que ens ha quedat del mercat
Tot i que bona part d’aquesta història s’explica a través de privilegis medievals i actes municipals del segle XIX, les imatges més reconeixibles del mercat terrassenc que han arribat fins a nosaltres pertanyen ja a una etapa posterior, especialment a les primeres dècades del segle XX.
Aquest fet no resta valor al relat anterior, sinó que ajuda a entendre la continuïtat d’un costum. Les fotografies del mercat a la Plaça Major o del “mercadillo” a la Rambla no documenten el privilegi de 1391 ni les decisions municipals de 1843, 1857 o 1861, però sí mostren visualment allò que aquella llarga història havia acabat generant: una activitat popular, plena de parades, compradors, venedors i vida de carrer.
Per això aquestes imatges s’han d’entendre com una finestra posterior a una tradició molt més antiga. No són el punt d’origen del mercadal, sinó una mostra de la seva pervivència i transformació dins la Terrassa contemporània.
La presència posterior del mercadillo a la Rambla també s’entén millor si recordem la transformació d’aquell espai, explicada en l’article sobre la Rambla primitiva de Terrassa.
la Rambla primitiva de Terrassa
Conclusió: Terrassa també es va construir mercat a mercat
El mercadal de dimecres de Terrassa permet llegir la ciutat des d’una perspectiva molt concreta: la de la compra quotidiana.
A través d’aquest mercat veiem una vila medieval que vol retenir el comerç, un privilegi de 1391 que protegeix l’activitat local, unes ordinacions que regulen les vendes, una Plaça Major plena de vida, pageses vingudes de fora, venedors ambulants, sabates, peix sec, carnisseries, gallineries, taxes municipals, noves places de mercat i carrers saturats de parades.
També veiem una ciutat industrial on el dia de cobrament condiciona el dia de compra, i on els canvis laborals acaben transformant una tradició comercial de segles.
El “mercadillo” modern no és una continuïtat simple i intacta del mercat medieval. La història és més complexa. El mercat va canviar de lloc, de funció, de productes, de normativa i de pes social.
Però hi ha una continuïtat de fons: Terrassa sempre ha necessitat espais de trobada comercial. Llocs on comprar, vendre, mirar, parlar i reconèixer-se com a ciutat.
El mercat del dimecres fou tot això: institució, rutina, fiscalitat, conflicte urbà i memòria popular.
Terrassa també es va construir així: parada a parada, dimecres a dimecres, mercat a mercat.
Fonts documentals i de treball
Aquest article parteix d’una revisió de documentació històrica relacionada amb el mercadal de dimecres de Terrassa, combinant fonts municipals, referències documentals publicades, cartografia històrica i bibliografia local.
Com a base documental principal, s’ha consultat la referència del Llibre dels privilegis relativa al document del 28 de febrer de 1391, pel qual l’infant Martí autoritzava els consellers de la vila reial de Terrassa, juntament amb el batlle reial, a obligar els habitants de la vila i del terme a acudir al mercat celebrat cada dimecres.
També s’han revisat diverses actes municipals de l’Ajuntament de Terrassa del segle XIX. L’acta del 12 d’abril de 1843 permet matisar la regulació del calendari comercial i festiu, amb la referència al trasllat de tres fires anuals als diumenges següents. L’acta del 14 de maig de 1857 reforça la informació sobre la sol·licitud veïnal per establir una plaça mercat a la Creu Gran. L’acta del 15 de setembre de 1859 aporta context sobre el control municipal del mercat, els venedors, l’ocupació de l’espai públic i les despeses vinculades a la neteja urbana. Finalment, l’acta del 24 d’octubre de 1861 documenta les queixes per l’aglomeració de parades a l’inici dels carrers de la Font Vella i Gavatxons, i la necessitat de traslladar-les cap al Raval per facilitar el trànsit públic.
Com a suport bibliogràfic i de contrast, s’han tingut en compte les aportacions de Baltasar Ragon sobre els mercats de Terrassa, especialment pel que fa a la memòria del mercat setmanal, els espais de venda, els venedors i les transformacions del segle XIX. També s’ha consultat el treball divulgatiu de Joaquim Verdaguer sobre el Mercadal de Martí l’Humà o el “mercadillo” del dimecres, útil per contextualitzar el privilegi medieval i la continuïtat històrica del mercat.
La cartografia històrica consultada s’ha utilitzat com a suport visual i territorial per entendre la relació entre la vila, els seus accessos, els espais de mercat i els carrers afectats pels trasllats de parades.
