Les pastisseries de Terrassa: la memòria dolça d’una ciutat que va canviar
Hi va haver un temps en què les pastisseries del centre de Terrassa formaven part del calendari familiar. No eren només botigues on comprar dolços: eren aparadors de festa, punts de referència del barri i petits temples del diumenge. S’hi anava a buscar el tortell, la nata, els panellets, la mona de Pasqua, les lioneses, els croissants o aquell pastís que només apareixia quan hi havia alguna celebració.
La Terrassa del segle XX va tenir un mapa dolç molt ric, avui en bona part desaparegut. Noms com La Lyonesa, La Montserratina, Cañigó, La Rambla, La Victòria, Piera, La Colonial, La Palma, La Selecta, Carné, Cal Roigé, Farja, Bassany, Pere Ubach, Puig, Balcells, Marconi o Núria formen part d’una memòria comercial i sentimental que encara desperta records entre molts terrassencs.
Aquest article vol reconstruir aquell paisatge: les pastisseries antigues, els carrers on es concentraven, els productes que marcaven l’any i les causes que van fer desaparèixer molts d’aquells establiments.
Un centre ple de confiteries, dolceries i pastisseries
A finals del segle XIX i començaments del XX, el centre de Terrassa ja tenia una presència destacada de botigues vinculades al món dolç. No sempre eren pastisseries en el sentit actual. Algunes eren confiteries, altres dolceries, altres botigues de queviures i confiteria, i també hi havia establiments especialitzats en xocolata.
El mapa comercial es concentrava sobretot en carrers com Sant Pere, Font Vella, Rutlla, Gavatxons, Cremat, Sant Antoni, carrer Major, raval de Montserrat i l’entorn del mercat.
Entre els noms antics documentats hi trobem la Xocolateria Piera, al capdavall de la Font Vella; Cal Trias, a la Rutlla; Confiteria Cuni, a la Rutlla 52; La Colonial, al carrer de Sant Pere; La Concepció, al carrer de la Creu Gran cantonada amb Sant Antoni; Roumens, a la Font Vella 44; i La Dàlia, al carrer dels Gavatxons.
Aquest conjunt d’establiments mostra una ciutat comercialment activa, on el consum dolç s’anava integrant en la vida urbana molt abans de l’eclosió de les pastisseries més recordades del segle XX.
La Xocolateria Piera i els primers rastres del dolç terrassenc
Una de les referències més antigues és la Xocolateria Piera, situada al carrer de la Font Vella, 70. Baltasar Ragon l’esmenta a començaments del segle XIX com una botiga de venda de xocolata als baixos de la Casa Baró de Corbera.
Segons aquesta referència, Bonaventura Piera hauria estat el primer fabricant de xocolata de Terrassa. Aquest apunt és important perquè situa l’origen del comerç dolç terrassenc en una època anterior a les grans pastisseries recordades per la generació dels anys cinquanta, seixanta i setanta.
La xocolata no era només una llaminadura. Durant molt temps va ser un producte apreciat, vinculat a hàbits domèstics, berenars, celebracions i consum familiar. La Piera, per tant, representa una primera porta d’entrada a aquesta Terrassa dolça.
La pastisseria Carné i el nou mercat
Una de les pastisseries emblemàtiques va ser la Carné. Inicialment situada al carrer de Sant Pere, l’any 1908, coincidint amb l’estrena del nou mercat, es va traslladar al raval de Montserrat.
La nova ubicació no era casual. El mercat concentrava moviment, compradors i vida comercial. Estar a prop d’aquell espai significava formar part del nou centre actiu de la ciutat.
L’edifici on es va instal·lar la Carné fou projectat per Joaquim Vancells i encara es conserva. Més endavant, l’any 1934, aquell establiment es transformaria en la Farmàcia Albinyana.
La trajectòria de la Carné explica molt bé com les pastisseries no només seguien la ciutat: també participaven dels seus canvis urbans.
La Lyonesa: una pastisseria amb setanta anys d’història
Entre les pastisseries més recordades hi ha La Lyonesa, situada al carrer de Sant Pere. Va obrir portes l’any 1936, en un edifici construït per Ignasi Escudé, i va tancar el 2007.
Set dècades d’activitat donen per explicar molt: canvis de clientela, transformació del comerç, noves formes de consum i una ciutat que deixava enrere el model de petit establiment familiar.
La Lyonesa va ser una d’aquelles pastisseries que molts terrassencs associen a records concrets: compres de diumenge, encàrrecs familiars, aparadors i productes que tenien nom propi dins la memòria del centre.
Quan va tancar, no només va desaparèixer una botiga. També va desaparèixer una part del paisatge quotidià del carrer de Sant Pere.
La Montserratina: de queviures a confiteria
La Montserratina estava situada al principi del carrer de Sant Pere, en l’antiga botiga de queviures de Cal Gras. Amb el temps, aquell establiment va acabar dedicant-se exclusivament a la confiteria.
Aquest canvi és molt representatiu. Moltes botigues antigues combinaven queviures, dolços, xocolata o productes de festa. A mesura que els hàbits comercials evolucionaven, algunes es van anar especialitzant.
La Montserratina forma part d’aquells noms que molts terrassencs encara associen a la vida del centre abans que el comerç tradicional perdés pes davant les grans superfícies, les franquícies i els nous models de consum.
Cal Roigé i la Font Vella
Al carrer de la Font Vella, 42, hi havia Cal Roigé, botiga de queviures i confiteria. A començaments del segle XX, aquest establiment apareix vinculat a Jaume Roumens, i l’any 1932 ja figura com a Cal Roigé, regentat per Josep Roigé.
La Font Vella era un dels carrers comercials per excel·lència. La presència d’una botiga com Cal Roigé mostra com el dolç formava part d’un comerç més ampli, on el producte quotidià i el producte festiu encara convivien dins el mateix local.
Panellets, mones i tortells: el calendari de les pastisseries
Les pastisseries vivien molt lligades al calendari. Hi havia dates que marcaven la feina de tot l’any.
Per Tots Sants, els panellets omplien els aparadors. Per Pasqua, arribaven les mones. Per Nadal, neules, torrons i dolços de temporada. Per Reis, tortells. I els diumenges, moltes famílies aprofitaven per comprar nata, croissants, lioneses, braços de gitano o algun pastís.
Aquest calendari dolç feia que la pastisseria fos un comerç molt sacrificat. Els dies de més venda coincidien amb els dies festius de la resta de la gent. Quan la ciutat celebrava, el pastisser treballava més que mai.
Els anuncis antics dels anys trenta, especialment els relacionats amb els panellets, permeten veure noms com Piera, La Victòria, La Lyonesa, Casamada o Bassany, entre altres establiments que competien en un mercat local molt viu.
La Rambla, La Victòria, Farja, Bassany i altres noms
El mapa de les pastisseries terrassenques és llarg i ple de noms que avui només sobreviuen en anuncis, fotografies o records personals.
Entre les més esmentades apareixen Pastisseria La Rambla, La Victòria, Farja, Bassany, La Palma, Casamada, Piera i moltes altres.
Algunes estaven vinculades a carrers molt cèntrics. Altres eren recordades per un producte concret. Hi havia qui identificava una pastisseria pels seus panellets, una altra per la nata, una altra pels croissants o pels tortells.
Això és important: en el comerç tradicional, el producte tenia cognom. No era simplement “un pastís”; era “el pastís d’aquella casa”. No era qualsevol croissant; era “el croissant d’aquella pastisseria”.
La Selecta, Marconi, Puig, Balcells i Pere Ubach: la memòria dels veïns
La memòria oral completa allò que els documents no sempre recullen. Quan es parla de pastisseries desaparegudes, els records apareixen de seguida.
Hi ha qui recorda La Selecta, a la plaça del Triomf, especialment pels seus croissants. També apareixen noms com Marconi, al carrer de Sant Pere; Balcells, al carrer Major; Pere Ubach; Puig, al carrer Sant Llorenç; o altres establiments que van formar part de la vida quotidiana de diferents barris.
Aquests records són valuosos perquè sovint no han quedat fixats en cap arxiu. Són memòria familiar: el diumenge que s’anava a buscar el tortell, la mare que encarregava la mona, el pare que portava nata, els avis que compraven panellets o aquell aparador que un nen mirava com si fos un tresor.
Sense aquests testimonis, la història de les pastisseries quedaria incompleta.
Pastisseria Núria: una tradició que continua
No tot el relat és desaparició. També hi ha casos de continuïtat. La Pastisseria Núria va obrir portes a Terrassa l’any 1962, impulsada per Lluís de Miquel Carreras i Maria Teresa Comas.
Avui continua activa amb una nova generació familiar, amb establiments al carrer de Joaquim Costa i al Passeig Comte d’Ègara. El seu cas permet explicar una altra cara de la història: la dels negocis que han sabut adaptar-se sense perdre l’esperit artesanal.
La Núria representa la continuïtat d’un ofici que ha hagut de modernitzar-se, incorporar nous productes i respondre a nous hàbits de consum, però mantenint una identitat pròpia.
ambé cal esmentar Turull, una pastisseria amb més de 60 anys d’experiència, que representa aquesta continuïtat del sector dins la Terrassa actual. La seva trajectòria mostra que, malgrat els canvis de consum, la competència de les grans superfícies i la transformació del comerç urbà, encara hi ha cases que han mantingut viva la cultura del pastís, dels dolços, del catering, de les festes i del producte elaborat amb criteri professional.
Aquestes pastisseries actuals són importants perquè fan de pont entre dues ciutats: la Terrassa dels antics aparadors de La Lyonesa, La Montserratina, Cañigó o La Rambla, i la Terrassa present, on l’ofici pastisser continua buscant el seu lloc entre tradició, innovació i nous hàbits de compra.
Dolços Records: quan la memòria es converteix en llibre
La memòria pastissera de Terrassa també ha estat recollida en el llibre Dolços Records de les pastisseries de Terrassa, impulsat per Santi Rius i amb la col·laboració d’altres persones vinculades a la memòria local.
La seva segona edició va recuperar noms, documents, receptaris, fotografies i petites històries que ajuden a entendre la importància d’aquest món. Entre els materials recollits hi ha receptaris antics, alguns datats entre 1911 i 1924, que mostren fins a quin punt la pastisseria terrassenca tenia una tradició pròpia.
Aquest treball és important perquè converteix una memòria dispersa en patrimoni compartit. Les pastisseries no només formen part de la gastronomia local. Formen part de la història social de la ciutat.
Per què van desaparèixer tantes pastisseries?
La desaparició de moltes pastisseries no té una sola causa. És el resultat de diversos canvis acumulats:
- transformació dels hàbits de compra,
- competència de grans superfícies,
- aparició de productes industrials més barats,
- augment del cost dels locals,
- dificultat de relleu generacional,
- exigència laboral de l’ofici,
- canvi en el consum familiar,
- pèrdua del comerç de proximitat al centre.
El pastisser tradicional treballava moltes hores, especialment en festius i caps de setmana. El negoci sovint depenia de la família. Quan els fills no volien continuar, o quan els números ja no sortien, el tancament era difícil d’evitar.
Així es va anar esborrant un mapa comercial que havia estat molt dens.
Una pèrdua comercial, però també emocional
Quan tanca una pastisseria històrica, no desapareix només un establiment. També desapareix un ritual.
Desapareix el camí fins a la botiga, l’aparador conegut, el paper d’embolicar, la confiança amb qui despatxava, el producte concret que una família comprava sempre al mateix lloc.
Per això aquests noms continuen emocionant. No parlem només de dolços. Parlem de celebracions, d’infantesa, de diumenges, de taules familiars i de carrers que han canviat massa de pressa.
La història de les pastisseries de Terrassa és també la història d’una ciutat que va perdre una part del seu comerç més pròxim i més humà.
Conclusió: la Terrassa que encara fa olor de nata i forn
Les pastisseries de Terrassa van ser petites institucions de barri i de centre. Algunes van néixer com a confiteries, altres com a botigues de queviures, altres com a pastisseries plenament artesanes. Totes, d’una manera o altra, van formar part del calendari sentimental de la ciutat.
La Lyonesa, La Montserratina, Cañigó, Carné, Cal Roigé, Piera, La Rambla, La Victòria, La Selecta, Marconi, Puig, Balcells, Pere Ubach, Núria i tantes altres expliquen una Terrassa feta de comerç, ofici i memòria.
Avui molts d’aquests locals ja no hi són. Però encara hi ha qui recorda un croissant, un tortell, una mona, una nata o uns panellets comprats en una pastisseria concreta. I mentre aquests records continuïn circulant, aquella Terrassa dolça no haurà desaparegut del tot.
Fuentes consultadas
Records de Terrassa, articles sobre les pastisseries del centre de Terrassa i els panellets de 1935.
Santi Rius, Dolços Records de les pastisseries de Terrassa.
Diari de Terrassa, articles sobre Cañigó, La Montserratina, La Lyonesa i la memòria de les pastisseries perdudes.
Pastisseria Núria, informació corporativa sobre la història de l’establiment.
Ragon, Baltasar. Els carrers de Terrassa 1900.
Ragon, Baltasar. Terrassa, historials i efemèrides. Imprenta Ventayol, Terrassa, 1929.
I la Pastisseria Cuní de la Rutlla?
Jordi, molt bon apunt! La Pastisseria Cuni de la Rutlla també forma part d’aquest mapa dolç de Terrassa i queda pendent d’ampliar-la millor. Gràcies per ajudar-nos a completar la memòria de les pastisseries de la ciutat.