Plaça d’Anselm Clavé, 1982: quan la Festa Major també es vivia al carrer
Una imatge recuperada pel Diari de Terrassa ens retorna a una ciutat de ràdio en directe, escenaris populars i veïns reunits al voltant de la festa
La Plaça d’Anselm Clavé és un d’aquests espais de Terrassa que conserven memòria de carrer, de festa i de trobada popular. Una imatge de l’any 1982, recuperada en un article de Sergi Estapé publicat al Diari de Terrassa, ens retorna a una Festa Major viscuda amb Ràdio Terrassa, escenari al carrer i veïns reunits davant la plaça.
Hi ha fotografies que no només ensenyen un lloc. També desperten una època.
Una imatge recuperada en un article de Sergi Estapé publicat al Diari de Terrassa, amb fotografies de l’Arxiu Diari de Terrassa i de Nebridi-Aróztegui, ens porta fins a la plaça d’Anselm Clavé l’any 1982, en plena Festa Major. A primera vista hi veiem un escenari, públic dret, gent aturada mirant i un ambient senzill i popular. Però si ens hi fixem una mica més, apareix una Terrassa que avui sembla llunyana i, alhora, molt propera.
L’escena mostra un programa en directe de l’antiga Ràdio Terrassa EAJ-25, amb públic reunit davant l’escenari i un ambient festiu que encara no depenia de grans pantalles, xarxes socials ni retransmissions immediates. La festa es vivia allà mateix: al carrer, entre veïns, amb música, ràdio, conversa i curiositat.
En aquella imatge, la plaça no és només un decorat. És un espai viu. La gent mira, escolta, espera, comenta. Alguns potser havien sortit expressament per veure l’acte. Altres segurament hi passaven i s’hi van quedar una estona. Aquest era també un dels encants de la Festa Major: la ciutat et sortia al pas.
Avui, quan parlem de celebracions populars, sovint pensem en grans escenaris, programacions tancades, equips tècnics, dispositius de seguretat i difusió digital. Tot això forma part del present. Però imatges com aquesta ens recorden una altra manera de viure la festa: més directa, més improvisada, més de plaça i més de carrer.
La plaça d’Anselm Clavé era també un espai carregat de memòria urbana. Segons recorda l’article del Diari de Terrassa, al darrere de l’escenari encara es podia llegir una referència als Ferrocarrils, testimoni d’un entorn molt vinculat a l’antiga estació i a una ciutat que anava canviant de pell. La plaça formava part d’aquell paisatge quotidià on la vida urbana, el transport, la festa i la memòria es barrejaven sense fer soroll.
Aquella Terrassa de 1982 no és tan antiga en el calendari, però sí que ho sembla en les formes. Han canviat els hàbits, els escenaris, la manera de comunicar i fins i tot la manera de mirar la ciutat. Però el valor d’aquestes imatges és precisament aquest: ens permeten reconèixer una Terrassa més propera, més de trobada espontània, més de veïns aturats davant d’un acte popular.
També hi ha un altre element que fa especial la fotografia: la ràdio. Ràdio Terrassa era una presència familiar en moltes cases i actes de ciutat. Veure-la al carrer, en directe, davant del públic, ens recorda una època en què els mitjans locals no només explicaven la ciutat, sinó que també en formaven part activa. La ràdio baixava a la plaça i la plaça es convertia en escenari.
Aquest tipus de documents gràfics tenen un valor enorme perquè no parlen només dels grans esdeveniments. Parlen de la vida ordinària. De la Festa Major viscuda sense filtres. De la gent que s’aplegava al voltant d’un micròfon, d’un grup musical, d’un presentador o d’una actuació. De la ciutat que es trobava a si mateixa durant uns dies de celebració.
Per això, aquesta imatge de la plaça d’Anselm Clavé no és només una fotografia antiga. És una invitació a recordar.
Qui va viure aquella Festa Major de 1982? Qui recorda els actes de Ràdio Terrassa al carrer? Qui conserva programes, cartells, fotografies o anècdotes d’aquells anys?
De vegades, una imatge antiga no tanca una història.
La comença.
I aquesta, sens dubte, convida a obrir la memòria col·lectiva de Terrassa.
Font consultada
Aquest article parteix de la publicació de Sergi Estapé al Diari de Terrassa sobre la plaça d’Anselm Clavé 1982-2026. Fotografies: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui.
