La Plaça del Progrés de Terrassa: de plaça de barri a espai de pas
La Plaça del Progrés de Terrassa va ser durant dècades molt més que un espai urbà. Va ser plaça de barri, punt de trobada, lloc de pas quotidià i escenari d’una vida popular que avui només sobreviu en la memòria i en les fotografies. Recuperar-ne la història és també explicar com canvia una ciutat quan els espais deixen de viure’s i passen simplement a travessar-se.
Hi ha indrets de Terrassa que han canviat tant que avui costa reconèixer-los. Un d’ells és la Plaça del Progrés de Terrassa, un espai que durant dècades va ser cor de barri, punt de trobada i escenari de vida quotidiana, i que amb el temps va acabar esborrat del mapa per convertir-se en una simple rotonda de trànsit.
Aquest article forma part de la sèrie “Espais desapareguts de Terrassa”, un recorregut per aquells llocs que expliquen millor que cap llibre com ha evolucionat la ciutat… i què hem perdut pel camí.
La Plaça del Progrés de Terrassa abans del canvi
Durant bona part del segle XX, la Plaça del Progrés era un espai modest però ple de vida. Cases baixes, petits comerços, bars de barri i una plaça que funcionava com a punt de reunió natural per a veïns i famílies.
Les fotografies antigues mostren una escena avui gairebé impensable:
infants jugant al mig de la plaça, gent gran asseguda xerrant, treballadors comentant l’actualitat política o futbolística, i una convivència quotidiana que definia l’esperit popular del barri.
No era una plaça monumental, però sí una plaça amb ànima.
Un espai popular que va marcar generacions
Per a molts terrassencs, la Plaça del Progrés no era només un lloc de pas, sinó un espai emocional.
Aquí es feien trobades improvisades, s’hi celebraven petits esdeveniments i es construïen records que avui només sobreviuen en la memòria i en algunes fotografies en blanc i negre.
Aquest tipus d’espais expliquen una ciutat feta a escala humana, on el carrer encara era extensió de la casa.
Els teatres i cinemes desapareguts de Terrassa: de l’esplendor a l’oblit
La transformació urbana: del veïnat a la rotonda
A partir dels anys seixanta i setanta, Terrassa entra en una etapa de forta expansió urbana. El creixement del trànsit, la necessitat de fluïdesa viària i una visió de modernitat molt lligada al cotxe van marcar moltes decisions urbanístiques.
La Plaça del Progrés de Terrassa va perdre progressivament la seva funció social per adaptar-se a les noves exigències del trànsit rodat.
L’espai va ser reconfigurat, les cases i comerços van desaparèixer, i allà on abans hi havia vida de barri, avui hi ha una rotonda funcional però anònima.
El patrimoni arquitectònic i social va quedar en segon pla.
Què es va perdre amb la desaparició de la plaça?
La transformació no només va modificar l’aspecte físic de l’espai, sinó també la manera de viure’l.
Amb la desaparició de la plaça es va perdre:
- Un espai de convivència veïnal
- Un punt de memòria col·lectiva
- Un model de ciutat pensada per a les persones
El que abans era lloc de trobada avui és, simplement, un punt de pas.
Les places de toros portàtils a Terrassa
Records que encara perduren
Tot i la transformació, la Plaça del Progrés continua viva en el record de molts veïns.
Encara hi ha qui explica com hi feia les primeres compres, com hi passava les tardes d’estiu o com formava part del seu dia a dia.
Aquestes històries personals són les que donen sentit a projectes com “Espais desapareguts de Terrassa”: rescatar la memòria urbana abans que desaparegui del tot.
Per què és important recordar la Plaça del Progrés de Terrassa?
La història de la Plaça del Progrés no parla només d’urbanisme. Parla de la manera com una ciutat transforma els seus espais i, de vegades, hi perd part de l’ànima. Allò que havia estat lloc de relació i de vida quotidiana es convertí amb el temps en un espai més funcional que emocional. I és precisament per això que encara val la pena recordar-la.
Les ciutats no són només carrers i edificis: són històries, records i espais compartits. Quan aquests desapareixen, també s’esborra una part de la nostra identitat col·lectiva.
Molt interessant poder llegir els articles. La plaça del Progres un lloc de joc de quan erem petits, i el de l’escola Torrella, la meva primera escola. Gràcies.
Moltes gràcies, Anna, pel teu comentari i per compartir aquest record tan personal. Precisament això és el que fa valuosos aquests articles: veure com espais com la Plaça del Progrés o el Grup Escolar Torrella continuen vius en la memòria de tants terrassencs. Gràcies de debò per llegir-nos i per deixar-hi la teva petjada.