Terrassa 1975: cotxes, vianants i el vell caos del Pont del Passeig
Pont del Passeig 1975 és una fotografia que ens retorna una Terrassa de cotxes, vianants i trànsit compartit a l’entorn de la plaça del Doctor Robert. La imatge, comentada per Sergi Estapé al Diari de Terrassa, mostra una ciutat en moviment, molt diferent de l’espai urbà més pacificat que coneixem avui.
Una publicació de Sergi Estapé al Diari de Terrassa, titulada “Cotxes, vianants i una mica de caos”, ens retorna amb una fotografia de 1975 una escena plena de moviment a l’entorn de la plaça del Doctor Robert i el Pont del Passeig. Cotxes entrant i sortint, vianants creuant amb naturalitat i una sensació general de trànsit compartit, una mica desendreçat, que avui ens crida molt l’atenció.
La imatge, acreditada a Ramon Navarro – Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui, no només mostra vehicles antics o una zona transformada. Mostra una manera de viure la ciutat. Una Terrassa on el cotxe havia guanyat molt protagonisme i on els vianants encara havien de negociar el seu lloc al carrer amb una espontaneïtat que avui ens semblaria poc segura.
Una imatge de trànsit i vida urbana
El primer que destaca a la fotografia és el moviment. No hi ha una escena quieta ni una composició ordenada. Hi ha cotxes en diferents direccions, persones creuant, voreres actives i una ciutat que sembla funcionar amb aquella barreja de rutina i improvisació tan pròpia dels anys setanta.
Sergi Estapé ja apuntava en el seu article aquesta sensació de caos amable, amb vehicles i vianants compartint l’espai d’una manera que avui ens semblaria poc regulada. En la fotografia es veu clarament que el carrer era molt més permeable, però també més incert. Els peatons travessen sense la protecció visual i normativa que ara associem als passos de vianants, semàfors, zones pacificades o itineraris pensats per caminar.
No vol dir que abans tot fos desordre absolut. Vol dir que la ciutat funcionava amb altres codis. El trànsit era més directe, més físic, més dependent de la mirada i del costum. Es creuava quan es podia, es conduïa amb més marge d’improvisació i el carrer era un espai compartit, però no sempre equilibrat.
Pont del Passeig 1975: una imatge de trànsit i vida urbana
El Pont del Passeig no és només un element urbà de pas. Forma part d’una zona molt significativa de Terrassa, connectada amb el centre, amb el Passeig i amb l’entorn de Vallparadís. En la fotografia de 1975 apareix com un eix de circulació important, amb vehicles que entren i surten d’un espai que avui molts terrassencs perceben d’una manera molt diferent.
Aquest pont i el seu entorn han estat durant dècades un punt de connexió i transformació. Per això les imatges antigues d’aquesta zona tenen tanta força: perquè ens mostren no només el que hi havia, sinó com s’utilitzava.
La fotografia permet entendre una cosa essencial: abans de les grans reformes urbanes i de la pacificació progressiva d’alguns espais, molts punts centrals de Terrassa estaven pensats sobretot per absorbir trànsit. El cotxe era el protagonista d’una ciutat que havia crescut i que necessitava moure persones, mercaderies i rutines diàries.
La plaça del Doctor Robert abans dels canvis
La zona de la plaça del Doctor Robert ha canviat molt. Tant, que algú que miri la fotografia sense context pot necessitar uns segons per situar-se. I això és precisament el valor de la imatge: ens obliga a mirar amb atenció.
Els espais urbans no canvien només perquè s’hi construeixin edificis nous o s’hi facin reformes visibles. Canvien també perquè es modifica la manera d’utilitzar-los. On abans hi havia més trànsit, avui pot haver-hi més continuïtat per als vianants. On abans el cotxe marcava el ritme, ara es busca una relació més amable entre mobilitat, passeig i espai públic.
La fotografia de 1975 ens recorda que aquesta transformació no ha estat sobtada. Ha estat el resultat de dècades de canvis en la manera d’entendre la ciutat. Terrassa ha anat passant, com moltes altres ciutats, d’un model molt condicionat pel vehicle privat a una mirada més atenta al vianant, a la seguretat i a la qualitat de l’espai públic.
Quan el cotxe dominava el centre
Els cotxes de la fotografia són també protagonistes. No només perquè avui ens semblin antics, sinó perquè ocupen l’escena amb una naturalitat absoluta. Són vehicles d’una època en què el cotxe representava modernitat, llibertat de moviment i progrés familiar.
Als anys setanta, tenir cotxe era per a moltes famílies una fita important. Permetia anar a treballar, sortir de la ciutat, visitar familiars, fer encàrrecs i viure Terrassa amb una mobilitat diferent. Però aquesta expansió del vehicle privat també va transformar els carrers. El cotxe necessitava espai per circular, per aparcar, per girar, per aturar-se. I la ciutat li va donar molt d’aquest espai.
Uns anys més tard, aquesta relació entre vehicle privat i ciutat també quedaria reflectida en escenes tan quotidianes com la cua per pagar l’impost de circulació a Terrassa el 1986.
Avui, quan mirem aquella fotografia, ens sorprèn la quantitat de vehicles i la poca separació aparent entre cotxes i vianants. Però en aquell moment formava part del paisatge habitual. Era la Terrassa que es movia amb motor, però que encara conservava molts gestos de ciutat caminada.
Aquesta presència del cotxe al centre també es pot veure en altres imatges properes, com la de la Font Vella de 1988, quan encara s’hi baixava en vehicle cap a la Plaça Vella.
Els vianants abans de la ciutat pacificada
El detall més humà de la imatge són les persones que creuen. Vianants que travessen entre cotxes, que calculen el moment, que coneixen el carrer i que actuen amb una seguretat que potser avui ens semblaria temerària.
Aquest és un dels grans canvis urbans de les darreres dècades: la manera com hem après a protegir el vianant. Avui parlem de mobilitat sostenible, zones 30, passos segurs, plataformes úniques, accessibilitat i reducció del trànsit. L’any 1975, aquests conceptes encara no formaven part del llenguatge habitual de la ciutat.
La fotografia ens mostra una etapa anterior. Una ciutat on el carrer era més dur, més sorollós i probablement més perillós, però també més espontani. No es tracta d’idealitzar-la. Es tracta d’entendre-la.
Una Terrassa que encara podem reconèixer
Tot i els canvis, la imatge no ens és aliena. Encara hi reconeixem Terrassa. Hi reconeixem el Pont del Passeig, la plaça del Doctor Robert, la connexió amb el centre i aquella manera tan terrassenca de veure passar la vida en un punt de trànsit, pressa i rutina.
Aquesta és la força de les fotografies històriques ben contextualitzades. No només ensenyen “com era abans”. Ens permeten comparar formes de vida, usos del carrer i prioritats urbanes. Ens fan preguntar-nos què hem guanyat, què hem perdut i què hem deixat enrere sense adonar-nos-en.
La Terrassa de 1975 que apareix en aquesta fotografia era una ciutat amb cotxes, vianants i una mica de caos. Però també era una ciutat viva, en moviment, plena de transicions. Una ciutat que encara no parlava de pacificació urbana, però que ja començava a acumular les tensions que, amb els anys, portarien a repensar molts dels seus espais.
Avui, mirar aquesta imatge és veure una ciutat que ha canviat molt, però que encara conserva memòria en cada cantonada. I potser per això ens atrapa: perquè entre aquells cotxes, aquells vianants i aquell desordre quotidià hi ha una Terrassa que molts van viure i que altres només podem reconstruir a través de fotografies com aquesta.
Fonts consultades
Aquest article parteix de la publicació de Sergi Estapé al Diari de Terrassa, titulada “Cotxes, vianants i una mica de caos”, sobre la plaça del Doctor Robert i el Pont del Passeig (1975-2025). La fotografia que acompanya l’article està acreditada a Ramon Navarro – Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui, segons consta en la publicació original.
També s’ha tingut en compte el context urbà de la zona del Pont del Passeig, la plaça del Doctor Robert i l’evolució de la mobilitat al centre de Terrassa durant les darreres dècades.
