El Pont del Passeig: quan Terrassa va saltar Vallparadís
Del primer projecte de 1847 a la inauguració de 1896: mig segle d’intents fins que un nou viaducte va obrir la ciutat cap a llevant
El Pont del Passeig és una de les infraestructures que millor expliquen com Terrassa va superar la barrera natural de Vallparadís i va començar a créixer cap a llevant. Però abans que el viaducte fos una realitat l’any 1896, la ciutat havia passat gairebé mig segle imaginant com travessar aquell torrent.
El juliol de 1847 algú ja imaginava una Terrassa capaç de superar el torrent de Vallparadís.
Aquell mes es presentà un projecte per construir un pont que permetés anar des de la porta de Sant Antoni cap a Sant Quirze passant per damunt del torrent. Baltasar Ragon en deixà constància anys després a Terrassa. Historials i efemèrides. El projecte no es va portar a terme.
No seria l’últim intent.
El 18 de març de 1869, Llàtzer Matalonga tornà a presentar una proposta semblant. Tampoc no arribà a executar-se.
Entre una proposta i l’altra començava a fer-se evident una necessitat que acabaria marcant el creixement de la ciutat: Terrassa havia de trobar una manera més directa de travessar Vallparadís.
Abans del pont: vinyes, camps i camins
Quan finalment començaren les obres, l’any 1895, el paisatge de l’altra banda del torrent era radicalment diferent de l’actual.
Ragon és molt explícit: més enllà de Vallparadís “no hi havia cap casa”; predominaven les vinyes i els camps. En aquell paisatge destacaven la Cartoixa de Vallparadís, la capella de Sant Jaume i el cementiri.
Per arribar-hi existien diferents camins. Un continuava des del carrer del Castell, travessava el torrent i enllaçava amb el camí de la font de Santa Maria. Un altre sortia de l’extrem del carrer de Sant Quirze, pel sector conegut com la Torre. I n’hi havia un altre que passava pels safareigs situats sota el futur pont i pujava fins al que seria el carrer de la Igualtat.
Ragon en deixa una imatge preciosa: era un camí ample vorejat d’ametllers.
On avui hi ha asfalt, trànsit i edificis, hi havia camps, camins i arbres.
El 1890, la ciutat ja mirava cap a llevant
El pont no es pot entendre només com una obra aïllada.
Els plans de reforma de Terrassa de 1890 ja plantejaven actuar sobre la zona de Vallparadís. La construcció d’un pont a l’extrem oriental del Passeig havia de diversificar la sortida nord-est de la ciutat y acabaria convertint-se en una de les infraestructures que facilitarien l’expansió urbana cap a aquella banda del torrent.
És aquí on el Pont del Passeig deixa de ser simplement una obra d’enginyeria.
Comença a ser una peça d’urbanisme.
El pont de Sant Pere i el debat sobre el nou traçat
La carretera cap a Sentmenat podia haver utilitzat el pont de Sant Pere, l’antic viaducte sobre Vallparadís. Diverses fonts locals expliquen que es va considerar que aquell pas no reunia les condicions adequades i que es va optar per desviar el nou eix cap al Passeig.
Joaquim Verdaguer i altres autors locals van més enllà i vinculen aquesta decisió amb interessos polítics i econòmics: assenyalen el paper dels regidors Josep Maurí i Pere Bosch, la voluntat d’allunyar Sant Pere de les rutes principals i els interessos dels Maurí en els terrenys de la Quadra de Vallparadís. Aquesta interpretació forma part de la historiografia local i convé distingir-la dels fets estrictament documentats per Ragon.
El que sí sabem és que la nova carretera acabaria creuant el torrent davant del Passeig.
I aquella decisió modificaria el mapa de les comunicacions de Terrassa.
Per entendre millor aquell territori cal recordar que, durant dècades, sortir de Terrassa podia voler dir entrar a Sant Pere, amb límits administratius i camins que condicionaven les comunicacions entre tots dos municipis.
1895: el projecte es converteix en obra
El 26 de febrer de 1895, al Palau de la Diputació Provincial, se celebrà la subhasta de les obres de la tercera secció de la carretera de Sant Sadurní de Noia a Sentmenat.
Dins aquell tram hi havia inclosa la construcció del Pont del Passeig sobre el torrent de Vallparadís.
Les obres foren adjudicades al contractista Josep Sanz i Soler per 96.185,36 pessetes, i la construcció començà el 22 d’abril de 1895, segons el projecte de l’arquitecte enginyer Jacint Mumbrú.
El Pla Especial de Patrimoni de l’Ajuntament confirma avui la datació 1895-1896 i l’autoria de Mumbrú.
Un cable d’acer sobre Vallparadís
La manera de construir-lo també resulta sorprenent.
Ragon explica que no es va muntar una bastida convencional. L’obra i els materials es traslladaven mitjançant un cable d’acer de 130 metres, instal·lat paral·lelament a l’eix del futur viaducte.
Per als terrassencs de 1895, aquell moviment de pedra i materials suspesos sobre Vallparadís devia ser tot un espectacle.
I el terreny encara guardava una sorpresa.
Els fonaments s’havien calculat inicialment a dos metres de profunditat, però la inestabilitat del sòl obligà a arribar fins als cinc metres. L’imprevist provocà un increment pressupostari de 45.131,54 pessetes, aprovat per la Diputació el 28 d’abril de l’any següent.
Quants arcs tenia el Pont del Passeig?
Aquí trobem una petita discrepància documental que val la pena conservar.
Ragon escriu que el pont tenia set arcs, 112,20 metres de llargada i una alçada total de 23,20 metres.
Les descripcions patrimonials modernes, en canvi, defineixen el Pont del Passeig com una estructura de sis arcs, d’uns 112 metres de longitud i aproximadament 16,3 metres d’alçada.
No disposem d’una explicació documental suficient per determinar l’origen d’aquesta diferència. També les alçades poden respondre a sistemes de mesura diferents —Ragon parla expressament de fonaments i alçada total—, de manera que és preferible conservar les dues referències abans que corregir retrospectivament una de les fonts.
10 de novembre de 1896
El 10 de novembre de 1896 el Pont del Passeig entrà definitivament en la història de Terrassa.
La data d’inauguració és recollida per Joaquim Verdaguer i per diverses investigacions i publicacions locals posteriors.
Mig segle havia passat des del primer projecte de 1847.
Però aquell 10 de novembre Terrassa no inaugurava únicament un pont.
Inaugurava una nova manera de relacionar-se amb Vallparadís.
El pont que va obrir una nova ciutat
La transformació no fou immediata.
Encara l’any 1904, Joaquim Verdaguer descriu el tram situat després del pont com un espai pràcticament sense cases; en aquell moment s’hi construïa el Vapor Sala, mentre que la Casa Baumann encara trigaria uns anys a aparèixer. Però l’eix ja havia quedat obert.
L’Escola Industrial, l’activitat fabril, els nous habitatges i l’avinguda de Jacquard contribuirien progressivament a consolidar el creixement de Terrassa a l’altra banda del torrent. Els estudis urbanístics assenyalen precisament el Pont del Passeig com una infraestructura decisiva per diversificar la sortida nord-est i afavorir aquella expansió.
El torrent continuava existint.
Però havia deixat de ser una frontera tan difícil de superar.
Aquella transformació formava part d’un territori molt més ampli on Sant Pere també s’urbanitzava entre camins, sèquies i permisos d’obres, mentre Terrassa avançava progressivament cap a llevant.
Un pont que també va haver de créixer
La Terrassa del segle XX acabaria exigint molt més al viaducte del que probablement havien imaginat els seus constructors.
L’any 1960 es va eixamplar el pont i es van situar les voreres sobre voladissos. L’any 1990 va arribar una nova ampliació per adaptar-lo a l’augment del trànsit i del pas de vianants.
Avui el Pont del Passeig continua unit a l’estructura urbana de la ciutat i figura al Pla Especial de Patrimoni de Terrassa com l’element S-31.
Avui el Pont del Passeig forma part del patrimoni arquitectònic protegit de Terrassa, catalogat com a element S-31.
De pont de Vallparadís a pont de la Mútua
Els noms populars també expliquen la seva història.
Durant anys fou conegut com el pont de Vallparadís. Molts terrassencs l’han conegut, i encara el coneixen, com el pont de la Mútua, per la proximitat dels equipaments hospitalaris.
La denominació oficial Pont del Passeig no es fixà fins a l’any 2000, segons recordava Joaquim Verdaguer i ha recollit posteriorment Diari de Terrassa.
Tres noms. Un mateix pont. I més d’un segle de ciutat passant per damunt seu.
Mig segle per saltar Vallparadís
- Primer projecte.
- Llàtzer Matalonga ho torna a intentar.
- Comencen finalment les obres.
- El pont entra en servei.
La història del Pont del Passeig és la d’una necessitat que Terrassa va trigar gairebé mig segle a resoldre.
Però el resultat va anar molt més enllà de construir una estructura sobre un torrent.
El pont va connectar espais, va modificar comunicacions i va ajudar a obrir una nova direcció de creixement urbà.
Avui travessar-lo costa pocs segons.
Costa més imaginar el paisatge que hi havia abans: vinyes, camps, safareigs, camins i aquell sender vorejat d’ametllers que Ragon encara va voler deixar escrit.
Abans del pont hi havia una barrera.
Després del pont, Terrassa va poder continuar cap a l’altra banda.
Fonts consultades
- Baltasar Ragon, “El pont del Passeig”, Terrassa. Historials i efemèrides. Arxiu Municipal de Terrassa.
- Joan Manel Oller, articles sobre la història del Pont del Passeig, MónTerrassa.
- Jordi Plana, “Pont del Passeig”, Passejant per Terrassa.
- Inventari i documentació patrimonial de Terrassa sobre el Pont del Passeig.
- Documentació sobre l’evolució urbana de Terrassa i l’obertura de la ciutat cap a llevant.
- Records de Terrassa, documentació i imatges històriques del Pont del Passeig.
