Quan el silenci parla: misteris del Llac Petit i l’Hospital del Tòrax
Quan el silenci parla: misteris del Llac Petit i l’Hospital del Tòrax
Per Xavier Cadalso
Terrassa és una ciutat marcada per la seva història industrial i cultural, però també per espais on el misteri s’ha instal·lat amb força. El Llac Petit de Can Bogunyà i l’antic Hospital del Tòrax són, segurament, els dos escenaris més citats quan parlem de llegendes fosques, morts inexplicables i veus del passat que encara ressonen.
🌊 El Llac Petit: bellesa i tragèdia
A primer cop d’ull, el Llac Petit sembla un paratge idíl·lic. Famílies que passegen, excursionistes que hi fan parada i ciclistes que corren pel voltant. Però sota la calma de l’aigua hi ha una història inquietant.
El 26 de juliol del 1925, un jove de 27 anys va decidir banyar-se amb els seus amics. Es va submergir i ja no va tornar a sortir. Fou el primer mort registrat al pantà, i a partir d’aquell moment la llegenda començà a créixer: “el llac s’empassa els qui el miren massa de prop”.
Els anys següents no van trencar aquest relat. El 1999, un nen de 10 anys hi va morir ofegat de manera mai del tot explicada, i el 2006 es va trobar el cos d’un home de quaranta anys, lligat de mans i peus, en circumstàncies encara més obscures.
Per això, no sorprèn que el lloc sigui sovint escenari de rituals i pràctiques esotèriques, un imaginari que conviu amb l’ús quotidià d’un espai que, paradoxalment, continua sent de lleure i natura. El llac és avui símbol d’aquesta dualitat: bellesa i tragèdia, calma i mort.
🏥 L’Hospital del Tòrax: el crit silenciat
Construït el 1952 per tractar pacients amb malalties respiratòries, l’Hospital del Tòrax aviat es va convertir en un lloc de dolor i solitud. Els malalts, sobretot de tuberculosi, passaven dies i dies confinats a les habitacions, sovint sense atenció suficient per falta de personal.
Aquest escenari de desatenció va deixar una empremta profunda: índex altíssim de suïcidis, pacients que convivien amb la mort dels companys al seu costat, i una atmosfera tan carregada que donà lloc a llegendes. La més famosa és la de la “infermera de la mort”, un ésser espectral que apareixia quan un pacient tocava el timbre de socors. Es deia que entrava silenciosa, amb una xeringa a la mà, i que al cap d’unes hores aquell llit ja quedava buit.
Tancat el 1982, el centre no va fer més que alimentar el misteri. S’hi van instal·lar malalts mentals als anys noranta, i des del 2014 l’edifici acull el Parc Audiovisual de Catalunya. Allà s’hi han rodat pel·lícules i programes com Operación Triunfo, però fins i tot alguns concursants han assegurat sentir sorolls i veus inexplicables a la nit.
L’Hospital del Tòrax és avui un espai de memòria i ficció, un lloc on la història real i la llegenda es confonen.
🔮 Llegenda o realitat?
El Llac Petit i l’Hospital del Tòrax comparteixen una característica: són espais on el passat no ha estat mai del tot enterrat. Entre la crònica documentada i el relat oral, s’han convertit en símbols de la part més fosca de Terrassa, recordant-nos que sota la vida quotidiana hi ha històries que continuen preguntant-se si són llegenda, realitat o totes dues coses alhora.
