El quiosc desaparegut d’Ausiàs Marc: una imatge petita d’una Terrassa que ja no hi és
Una fotografia de 1980 recuperada pel Diari de Terrassa ens retorna als quioscos de barri, les bosses de roba i aquella vida quotidiana que passava sense fer soroll
El quiosc d’Ausiàs Marc és un d’aquells petits fragments de Terrassa que semblen no dir gran cosa fins que ens hi quedem mirant una estona. Una imatge publicada pel Diari de Terrassa, en un article de Sergi Estapé, amb fotografies de l’Arxiu Diari de Terrassa i de Nebridi Aróztegui, ens porta fins al carrer d’Ausiàs Marc l’any 1980. Aparentment, l’escena és senzilla: un quiosc, un cotxe aparcat, un nen al carrer, persones que passen i una ciutat que continua el seu ritme.
Però precisament aquí hi ha el valor de la imatge.
El quiosc és el gran protagonista silenciós. Aquelles petites construccions formaven part del paisatge urbà de molts barris. S’hi compraven diaris, revistes, cromos, llaminadures, potser petards en determinades èpoques, i també s’hi feia una cosa que avui sembla gairebé antiga: aturar-se un moment i parlar.
Els quioscos no eren només punts de venda. Eren petits observatoris de barri. El quiosquer sabia qui passava cada dia, qui comprava el diari, qui mirava els cromos, qui preguntava sense comprar i qui s’aturava només per saber què es deia. En una ciutat sense telèfons mòbils ni xarxes socials, aquests llocs també repartien notícies, rumors i conversa.
A la fotografia també hi apareix un nen amb una bossa clara. No sabem què hi porta. Potser llaminadures. Potser cromos. Potser alguna compra familiar. O potser res d’especial. Però aquesta incertesa és part de l’encant de la imatge. Ens obliga a mirar-la com es miren les fotografies de família: buscant detalls, imaginant històries i reconeixent gestos que formen part d’una època.
El carrer d’Ausiàs Marc que veiem en aquella escena no és només un lloc. És una manera de viure la ciutat. Cotxes aparcats, voreres, comerç petit, nens que es mouen amb una llibertat que avui potser ens sorprèn, i una vida de barri que no necessitava grans esdeveniments per tenir memòria.
Aquestes fotografies tenen força perquè no parlen dels grans monuments ni dels grans titulars. Parlen de la Terrassa quotidiana. La que es feia davant d’un quiosc, a la sortida de l’escola, amb una bossa a la mà o mirant les portades exposades.
Avui molts d’aquells quioscos han desaparegut. També han canviat els hàbits, la manera de comprar, de llegir, d’informar-se i fins i tot de caminar pels carrers. Però la memòria urbana no només viu en els edificis importants. També viu en aquests racons petits que, quan desapareixen, deixen un buit que costa explicar.
Per això aquesta imatge del carrer d’Ausiàs Marc no és només una fotografia antiga.
És una pregunta oberta.
Qui recorda aquell quiosc? Qui hi comprava cromos, diaris o llaminadures? Qui va passar mil vegades per davant sense imaginar que un dia aquell lloc seria record?
De vegades, una ciutat no es reconstrueix només amb plànols i dates.
També es reconstrueix amb una bossa misteriosa, un quiosc enyorat i la memòria dels qui encara poden dir: “jo hi era”.
També és una manera de recordar la importància dels petits comerços en la vida dels barris. Aquells quioscos no ocupaven gaire espai, però formaven part de la rutina de molta gent: el diari del matí, els cromos dels infants, una revista, una conversa curta o una mirada ràpida a les portades. Quan desapareix un quiosc, no desapareix només un punt de venda. Desapareix també una petita escena repetida durant anys, una referència visual i humana del carrer.
Font consultada
Aquest article parteix de la publicació de Sergi Estapé al Diari de Terrassa sobre el carrer d’Ausiàs Marc 1980-2026. Fotografies: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui.
