Rambla d’Ègara 1978: la solemnitat dels cavalls i una Terrassa que canviava

Rambla d’Ègara 1978 és una fotografia que imposa silenci abans d’explicar res. Els agents muntats de Barcelona, els Tres Tombs, l’Europrix i l’escut del Terrassa FC formen una escena de ciutat, solemnitat i memòria.

La fotografia té la força de les coses que ja no veiem. Aquests agents a cavall semblen vinguts d’un altre temps, no pas com una simple anècdota festiva, sinó com una imatge d’ordre, de presència i de cerimònia. Els cavalls avancen amb pas contingut; els agents mantenen la postura; els uniformes donen gravetat a l’escena. Tot plegat converteix la Rambla en un espai gairebé oficial, com si la ciutat s’hagués posat dreta per veure passar una part d’ella mateixa.

Rambla d’Ègara 1978: la solemnitat dels agents muntats

La presència dels agents muntats és el cor visual de la fotografia. No és només que hi hagi cavalls. És la manera com hi són. La muntada té una dignitat especial: eleva la figura de l’agent, marca distància, ordena l’espai i dona al carrer una aparença de cerimònia.

En una ciutat cada vegada més dominada pels cotxes, veure cavalls al mig de la Rambla encara conservava una força antiga. Els Tres Tombs parlaven del món dels animals de tir, dels carros, dels oficis i de Sant Antoni Abat, però la presència d’aquests agents muntats hi afegia una altra lectura: la ciutat representada amb uniforme, disciplina i presència pública.

Avui aquesta imatge ens sembla llunyana. No perquè hagin passat tants anys, sinó perquè ha desaparegut tota una manera de posar la solemnitat al carrer. Aquella formació muntada formava part d’un llenguatge visual que avui ja no associem a les celebracions urbanes de Terrassa.

Aquesta manera de convertir el carrer en escenari públic també es pot veure en una altra imatge del Portal de Sant Roc de 1965, amb un cotxe antic, Fernando Font de Gayà i el record de Joguines Felisa al fons.

Una Rambla que encara era aparador de ciutat

La Rambla d’Ègara no era un simple fons. Era l’escenari natural d’una Terrassa que es mirava a si mateixa. Per allà passaven cotxes, vianants, comerços, festes, anuncis, aparadors i desfilades. Era un lloc de trànsit, però també de representació.

En aquesta imatge, la Rambla té aquella qualitat dels espais centrals: tot hi cap. La festa popular dels Tres Tombs, la presència solemne de la Policia Municipal, la gent aturada a les voreres, els edificis comercials i els símbols de la ciutat. No és una fotografia rural portada al centre; és una fotografia urbana on els cavalls entren, per unes hores, dins la vida moderna.

Potser aquest contrast és el que la fa tan potent: els cavalls passen per una Rambla que ja no és la d’un món antic, però que encara sap reconèixer el valor d’aquella tradició.

La Rambla també apareix com a escenari de vida quotidiana en altres moments, com en la imatge de la Rambla d’Ègara de 1979, quan una parada de castanyes convertia el carrer en memòria de tardor.

L’Europrix, modernitat i memòria comercial

Al fons apareix l’Europrix. I això tampoc és un detall menor. L’Europrix no era només un nom en una façana: per a molts terrassencs va ser un referent comercial, un espai associat a una idea de modernitat, d’aparadors, de moviment i de ciutat que canviava la manera de comprar i de passejar.

Veure l’Europrix darrere la desfilada dona a la fotografia una lectura molt clara d’època. Davant, els cavalls i els uniformes. Darrere, el centre comercial i la Terrassa que entrava en una altra manera de viure el consum i el carrer. Tradició i modernitat queden dins el mateix enquadrament, sense necessitat d’explicar-se gaire.

Això és el que fan les bones imatges: ajunten dos mons en un sol instant.

La Rambla d’Ègara 1978 també ens permet llegir aquest contrast: al davant, la solemnitat dels cavalls i de la Policia Municipal; al fons, l’Europrix i el Terrassa FC com a signes d’una ciutat comercial, esportiva i sentimental.

L’escut del Terrassa FC a la façana

També hi ha l’escut del Terrassa FC, visible a la façana. Per a qualsevol terrassenc, aquest detall no és decoratiu. El Terrassa FC no és només un club de futbol; és una part sentimental de la ciutat. El seu escut en aquell edifici parla d’una presència social, d’un lloc reconeixible, d’una Terrassa que també es reunia, s’identificava i s’emocionava a través dels seus colors.

Aquest punt dona una profunditat especial al fons de la fotografia. Mentre la Policia Municipal desfila a cavall i els Tres Tombs ocupen la Rambla, l’escut del Terrassa FC recorda que la ciutat també bategava en els seus clubs, les seves seus, els seus diumenges de futbol i les seves converses de carrer.

No és només una façana. És una capa de memòria.

La gent: una formalitat que s’anava perdent

Si mirem les persones que observen la desfilada, també hi llegim un canvi. Ja no és aquella Terrassa de fotografies més antigues, amb barrets, vestits foscos, faldilles més rígides i una manera gairebé cerimonial de sortir al carrer. El 1978 ja respira una altra cosa.

La gent encara mira amb respecte, però vesteix d’una manera més quotidiana. Hi ha menys solemnitat als marges que al centre de la imatge. I aquest contrast és preciós: al mig, la muntada conserva tota la gravetat de l’uniforme i del cavall; a les voreres, la ciutat ja comença a desprendre’s d’aquella formalitat antiga.

La fotografia, sense dir-ho, ens mostra una Terrassa en transició. Encara conserva rituals de carrer molt marcats, però la gent ja està canviant la manera d’habitar-los.

Una imatge que ens retorna una Terrassa desapareguda

Aquesta fotografia de 1978 no necessita grans explicacions per emocionar. Ens mostra una Rambla on encara podien desfilar cavalls, una Policia Municipal muntada que avui ja no existeix, un Europrix que molts recordaran, l’escut del Terrassa FC a la façana i una gent que mira la ciutat passar davant seu.

Potser el més important no és allò que la imatge documenta, sinó allò que desperta. El so imaginat de les ferradures. La presència dels cavalls. El respecte que imposava la muntada. La Rambla com a aparador. L’Europrix com a record comercial. El Terrassa FC com a sentiment. I aquella manera de sortir al carrer a veure una festa que convertia el centre en escenari.

Qui recordi aquella Rambla, aquells Tres Tombs, la Policia Municipal a cavall, l’Europrix o la presència del Terrassa FC en aquell edifici, segurament hi veurà més coses que les que nosaltres podem escriure. Per això aquestes imatges són tan valuoses: perquè no acaben en la fotografia. Continuen en la memòria de qui les va viure.

Per això, la Rambla d’Ègara 1978 no és només una fotografia dels Tres Tombs. És una escena de ciutat on coincideixen la festa, la institució, el comerç, el futbol i una manera de viure el carrer que avui ja ens queda lluny.

Actualització: en una primera versió de l’article s’identificava erròniament aquesta formació com a Policia Municipal de Terrassa muntada a cavall. La referència correcta és la d’agents muntats de Barcelona, tal com recull la publicació original del Diari de Terrassa. La correcció no altera la lectura general de la imatge, centrada en la Rambla d’Ègara de 1978, els Tres Tombs, la solemnitat dels cavalls, l’Europrix i l’escut del Terrassa FC.

Fonts consultades

Aquest article parteix de la imatge publicada pel Diari de Terrassa en l’espai “Ahir i Avui”, en un article de Sergi Estapé titulat “Una desfilada que no es veurà enguany”.

La lectura del text s’ha construït a partir dels elements visibles a la fotografia: la Policia Municipal de Terrassa muntada a cavall, la desfilada dels Tres Tombs a la Rambla d’Ègara, l’edifici de l’Europrix, l’escut del Terrassa FC, la manera de vestir del públic i l’ambient urbà d’una Terrassa de 1978 que encara conservava formes de carrer avui desaparegudes.