Terrassa i la Guerra Civil: Una memòria que no podem oblidar

Terrassa i la Guerra Civil: Una memòria que no podem oblidar

Per: Xavier Cadalso

Quan vaig començar a indagar en la història recent de la meva ciutat, Terrassa, no m’imaginava fins a quin punt em canviaria la mirada. La Guerra Civil Espanyola no només va sacsejar el país, sinó que va deixar una empremta dolorosa, profunda i encara viva en cada racó del nostre territori. Terrassa no va ser una excepció. Les seves fàbriques, carrers i famílies van ser testimonis d’una repressió brutal que encara avui costa explicar. En aquest article, vull compartir una experiència de recerca que s’ha convertit en un compromís amb la veritat i la memòria històrica. I potser, amb la teva lectura, tu també et sentiràs interpel·lat a mirar enrere, a recordar i, sobretot, a comprendre.

Terrassa abans, durant i després del conflicte

Terrassa era, als anys 30, una ciutat dinàmica i obrera, amb una forta presència del moviment sindical i cooperativista. La indústria tèxtil feia bategar el cor econòmic de la ciutat, però també alimentava un sentiment col·lectiu de justícia social. Quan esclata la Guerra Civil el 1936, molts egarencs i egarenques es van posicionar activament en defensa de la República. Aquests anys foren convulsos, plens de canvis, tensions, però també d’esperança per a molts.

Però després del 1939, el que va venir va ser el silenci. La repressió franquista a Terrassa es va exercir amb duresa. Empresonaments, afusellaments, exilis i depuracions administratives van marcar el paisatge social. Famílies senceres van ser assenyalades, i durant dècades, parlar d’aquells fets va ser pràcticament un tabú. Aquesta etapa fosca va truncar vides, però també va esborrar relats, documents i memòria. I és aquí on comença la necessitat de recuperar tot allò que va quedar amagat.

La recuperació de la memòria: un deute pendent

Durant anys vaig escoltar històries a mitges, noms que desapareixien de les converses i fotografies que es guardaven al fons dels calaixos. Fins que un dia, consultant l’Arxiu Històric de Terrassa, vaig entendre que la memòria no és només una qüestió personal o familiar, sinó també una responsabilitat col·lectiva. Quan un poble oblida els seus morts, quan ignora els seus represaliats, renuncia a una part essencial de la seva identitat.

La tasca de recuperació no és senzilla. Són moltes les fonts disperses, les dades incompletes i els testimonis que ja no hi són. Però per sort, Terrassa compta amb historiadors, investigadors i entitats com el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa que treballen, sovint de manera silenciosa, per restituir aquesta part de la nostra història. Ells han estat clau per recuperar noms, llocs i contextos. I això no només ens permet entendre el passat, sinó també construir un futur més just.

El cens de represaliats: una eina per no oblidar

Un dels moments més impactants de la meva recerca va ser descobrir que el Diari de Terrassa, el 17 d’octubre de 2020, va publicar un cens amb més de 3.600 noms de persones represaliades pel franquisme a la nostra ciutat. Aquest treball de documentació, impulsat amb l’ajuda d’historiadors i l’arxiu municipal, és una autèntica joia per a la memòria col·lectiva.

Aquest llistat inclou treballadors, mestres, sindicalistes, pagesos, joves, dones i homes de tots els àmbits, castigats només per les seves idees, per haver defensat la democràcia, o per no haver callat. Els noms, ordenats alfabèticament, són una ferida oberta, però també una reivindicació de dignitat. Et convido a consultar-lo i potser, com em va passar a mi, hi trobaràs un cognom conegut, una història que encara viu en alguna branca de la teva família.

Consulta aquí la publicació del cens de represaliats a Terrassa (Diari de Terrassa, 17/10/2020).

El cens de la ciutat aniquilada

Per què és important recordar?

Alguns poden pensar que remoure el passat només serveix per obrir ferides. Però és just el contrari: recordar ens ajuda a curar-les. La memòria històrica no busca venjança, sinó reconeixement. Vol donar veu a qui va ser silenciat i posar llum a allò que va ser amagat.

A Terrassa, hi ha espais, edificis i noms que amaguen històries de resistència. Molts d’aquests llocs podrien formar part d’una ruta de la memòria, perquè la ciutat no només recordi amb llibres i arxius, sinó també amb la pell i el paisatge.

El camí continua

Aquest article no és el final d’una recerca, sinó una invitació a continuar-la. A preguntar als avis, a visitar l’arxiu, a llegir llibres com “La repressió franquista a Terrassa” (si mai s’escriu amb aquest títol), o a simplement mirar els carrers amb una altra mirada.

Jo seguiré compartint més descobertes al blog, perquè crec que la millor manera d’honrar el passat és explicar-lo, compartir-lo i defensar-lo amb veritat.