Terrassa que ja no hi és (I): els llocs que van desaparèixer del mapa
🏙️ Terrassa que ja no hi és (I): els llocs que van desaparèixer del mapa
Cada ciutat té les seves ombres. No les de la nit, sinó les del record: carrers, cafès i edificis que ja no hi són però que encara formen part del nostre imaginari.
Terrassa ha crescut i s’ha transformat tant, que avui costa imaginar aquella ciutat de fa cent anys: més petita, més tranquil·la i més humana.
Aquest capítol és un viatge per alguns d’aquests espais perduts —llocs on la memòria encara fa eco entre les parets que el progrés va esborrar.
☕ El Cafè del Progrés i el Casino del Comerç
A mitjan segle XIX, el Cafè del Progrés era el cor cívic de Terrassa. Situat al carrer de la Font Vella, molt a prop del vell Ajuntament, reunia industrials, periodistes, músics i polítics. Les seves taules de marbre i les làmpades de gas eren sinònim de debat i modernitat.
Amb els anys, aquell cafè va donar pas al Casino del Comerç, un espai més refinat i burgès, amb un petit jardí interior on se servien gelats a l’estiu. S’hi feien balls, vetllades líriques i tertúlies fins a altes hores.
Quan l’edifici fou enderrocat als anys seixanta, molts terrassencs van dir que s’acabava una època.
Avui, al seu lloc, només hi ha un bloc d’habitatges anodí, però alguns testimonis encara recorden l’olor de cafè torrat i música de piano sortint per les finestres obertes.
🎭 El Teatre Principal, l’escenari oblidat
Abans del Retiro, abans del Principal modern, ja hi havia un Teatre Principal antic, al carrer de la Font Vella. Construït al 1840, fou el primer espai escènic estable de Terrassa. Hi actuaren companyies vingudes de Barcelona i hi debutaren grups locals com “Els Amics del Drama”.
El teatre va ser testimoni de vetllades culturals, funcions benèfiques i fins i tot actes polítics durant la República.
El 1890, després d’anys de decadència, va ser venut a l’Institut Industrial, que el va enderrocar per aixecar-hi la seva seu.
Les cròniques diuen que, en la darrera representació, el públic va aplaudir dret mentre l’orquestra tocava El Cant dels Ocells.
Des d’aleshores, els vells del barri asseguren que, en silenci, el carrer encara té “ressons de teatre”.
🍷 El Bar Ideal i la Taverna dels Germans Salas
Durant la postguerra, la Rambla i el carrer del Nord eren el refugi de la gent que volia escapar del silenci imposat. Allà s’aixecava el Bar Ideal, un local senzill però ple de vida. Entre els anys quaranta i cinquanta va ser punt de trobada d’obrers, estudiants i músics que començaven a experimentar amb el jazz.
Uns carrers més amunt, la Taverna dels Germans Salas era coneguda per les seves tapes de sardines i el vi ranci. Els diumenges hi havia poesia improvisada i guitarres fins a mitjanit.
Cap dels dos locals va sobreviure a la modernització dels setanta. Però a les fotos en blanc i negre, sempre hi apareix un somriure i una ampolla oberta —testimonis d’un temps en què la ciutat encara tenia gust de vi i fum.
⚙️ El Vapor Petit: la primera fumera
Abans del Vapor Aymerich, hi hagué el Vapor Petit, també conegut com el Vapor Gran de Terrassa, fundat el 1833. Va ser el primer vapor documentat a la ciutat i el que inicià la gran era industrial.
La seva xemeneia dominava l’horitzó i el soroll constant de les màquines marcava el ritme dels carrers del voltant.
Amb les crisis tèxtils del segle XX, el complex va anar caient en desús fins que va ser completament enderrocat. Sota els nous edificis del carrer Colom encara hi resten fragments de fonamentació i canals de vapor que connectaven amb l’aqüeducte proper.
Avui, els historiadors locals en reclamen la memòria: “sense el Vapor Petit, Terrassa no tindria història gran”.
🕍 Sant Pere Vell i el cementiri desaparegut
L’antiga església de Sant Pere Vell és un dels espais més antics de Terrassa, però pocs recorden que al seu costat hi havia un petit cementiri lateral on reposaven les famílies més notables de la ciutat.
Les fotografies de principi del segle XX encara mostren tombes amb creus de ferro i làpides de pedra.
Durant la Guerra Civil, part del conjunt va ser destruït i, amb la reconstrucció dels anys quaranta, el cementiri va desaparèixer. Les restes foren traslladades en silenci, sense registre públic.
Avui, l’esplanada on s’alçaven les tombes és un jardí tranquil, però qui s’hi asseu a llegir diuen que, de vegades, sent un xiuxiueig suau entre les herbes. Potser el vent… o potser els noms que la ciutat va voler oblidar.
🌇 Epíleg: la ciutat que canvia de pell
Cada cop que Terrassa enderroca un edifici, tanca un bar o obre una nova plaça, la ciutat canvia de pell. Però sota aquesta pell nova encara hi batega la d’abans.
Els llocs desapareguts no s’han perdut del tot; continuen vivint en la memòria de qui els recorda, en una fotografia, en una conversa o en un article com aquest.
“Terrassa no és només la ciutat que veiem —és també la que recordem.”
📚 Fonts i testimonis
- Arxiu Històric Comarcal de Terrassa
- Blog Records de Terrassa – Joaquim Verdaguer
- Cròniques del Progrés i del Casino del Comerç (Arxiu Municipal, 1963)
- Entrevistes orals recollides pel Centre d’Estudis Històrics, 1985–2000
📎 Lectures recomanades
- Els vapors de la memòria – J. Planas Nieto
- Terrassa, ciutat que canvia – M. Calvo Gascón
- Fotografies del passat terrassenc – Arxiu Tobella
