Terrassa sota les bombes: por, refugis i supervivència
🌑 Terrassa sota les bombes: por, refugis i supervivència
Per Xavier Cadalso
Quan la Guerra Civil esclatà, Terrassa, com la resta del Vallès i de Catalunya, va deixar de ser només una ciutat industrial per convertir-se en un objectiu estratègic. Les fàbriques tèxtils, els tallers metal·lúrgics i les vies de comunicació feien de la ciutat un punt sensible per a l’aviació franquista i italiana. La rereguarda no era segura, i els terrassencs van haver d’aprendre a conviure amb el so de les sirenes i l’amenaça constant de les bombes.
🚨 El so de les sirenes
El primer avís de bombardeig era un crit col·lectiu: les sirenes industrials, habitualment destinades a marcar torns de feina, es transformaren en alarmes de vida o mort. Quan sonaven, el pànic s’escampava pels carrers: mares que corrien amb criatures als braços, gent gran que buscava suport, treballadors que abandonaven el teler o el torn a corre-cuita.
Hi havia qui aconseguia arribar als refugis, però molts només podien amagar-se en soterranis, baixos o fins i tot al mig del camp, pregant que la bomba caigués lluny.
🛡️ La construcció de refugis
Davant d’aquesta realitat, l’Ajuntament republicà, amb el suport de sindicats i entitats veïnals, va impulsar un pla de construcció de refugis antiaeris.
- Refugi del Raval de Montserrat: un dels més coneguts, situat al cor de la ciutat.
- Refugi de la plaça Vella: sota l’espai més emblemàtic, va acollir centenars de persones en moments crítics.
- Refugis escolars: moltes escoles, com la Torre del Palau o la de Sant Pere, habilitaren soterranis per protegir infants.
Els refugis eren estrets, humits i foscos. Es construïen amb presses i amb recursos limitats. Tot i així, esdevingueren espais de supervivència col·lectiva.
👩👩👧 Escenes de la por
Els testimonis de l’època descriuen l’angoixa compartida dins els refugis:
- El silenci només trencat pels plors dels infants.
- Les mares resant o explicant històries per distreure els més petits.
- La foscor i la pudor de tanta gent amuntegada en espais reduïts.
Quan les bombes queien a prop, la terra tremolava i l’aire semblava ofegar-se. Quan el soroll cessava, molts sortien a la superfície i trobaven carrers enrunats, cases destruïdes i víctimes entre els veïns.
📍 Els bombardejos a Terrassa
Tot i que Barcelona i Sabadell foren molt més castigades, Terrassa també va patir diversos atacs aeris documentats. Els objectius principals eren:
- La Rambla i la zona industrial.
- La via del tren i els tallers vinculats a la producció de guerra.
Encara avui, alguns terrassencs recorden històries familiars d’aquells dies, amb la por a flor de pell i la sensació que cap lloc era segur.
🕯️ Memòria i silenci
Després de la guerra, el règim franquista va silenciar la memòria dels bombardejos i dels refugis. Molts d’aquests van quedar tapiats o en ruïnes, i només en les darreres dècades s’han començat a recuperar i posar en valor com a espais de memòria històrica.
Avui, visitar-los no és només endinsar-se en túnels foscos, sinó en les vides i els records d’una generació que va aprendre a sobreviure sota les bombes.
📌 Continuarà…
En el proper capítol explorarem les estratègies de supervivència quotidiana a Terrassa durant la postguerra: el mercat negre, les xarxes de solidaritat i la vida amagada darrere les aparences.
