Terrassa subterrània: túnels, refugis i passatges secrets
🕯️ Terrassa subterrània: túnels, refugis i passatges secrets
Per Xavier Cadalso
Sota els carrers que trepitgem cada dia, s’amaga una altra ciutat.
Una Terrassa fosca, silenciosa i oblidada, feta de galeries, refugis, criptes i canonades que han vist passar segles sense llum.
Els més vells diuen que, si la ciutat tingués veu, parlà seria des d’allà baix.
Aquest capítol és un descens als laberints del passat —on història i llegenda es confonen.
🕳️ Els túnels de la Catedral i el Palau Episcopal
Durant anys, s’ha parlat d’un passadís secret que connectava la Catedral del Sant Esperit amb el vell Palau Episcopal, seu del bisbe a l’edat mitjana.
La llegenda diu que s’utilitzava per escapar en cas d’assetjament, o per traslladar documents valuosos sense ser vist.
Quan als anys seixanta es van fer obres a la plaça Vella, alguns treballadors van assegurar haver trobat un túnel de pedra amb volta baixa, que avançava en direcció nord. Els tècnics el van tapiar, al·legant risc d’esfondrament.
Mai s’ha documentat oficialment, però els arxius eclesiàstics mencionen, el 1779, “un conducte de comunicació sota el temple”.
Avui, el rumor encara circula: sota la Catedral, diuen, hi ha portes que no donen enlloc… o potser sí.
💣 Els refugis antiaeris de la Guerra Civil
Entre 1937 i 1939, Terrassa va construir més d’una vintena de refugis antiaeris per protegir la població dels bombardejos.
Alguns encara existeixen sota els barris antics, com el de la plaça del Progrés, el Raval de Montserrat o el Vapor Gran.
Molts d’aquests refugis van ser oblidats durant dècades, tapiats o convertits en magatzems.
El més gran conegut tenia capacitat per a més de 1.000 persones, amb bancs de formigó i ventilació natural.
Quan s’hi baixa —en visites guiades molt puntuals— encara s’hi percep una olor d’humitat i ferro rovellat, i un silenci tan espès que sembla guardar els batecs de la por.
“Quan les sirenes callaven, la ciutat sota terra seguia viva”, recordava una dona que hi va sobreviure amb 14 anys.
⚙️ El passadís perdut sota el Vapor Gran
Els arxius industrials de finals del segle XIX esmenten una galeria de servei sota el Vapor Gran, utilitzada per transportar vapor i aigua calenta fins a altres naus de producció.
Quan el conjunt va ser restaurat als anys noranta, es van trobar restes d’aquest conducte, que anava des del carrer Colom fins al de Portal Nou.
Hi havia també rumors més extravagants: que el túnel servia per traslladar diners o documents de la burgesia tèxtil durant la Setmana Tràgica, o fins i tot per amagar refugiats polítics.
Cap d’aquests relats no s’ha pogut verificar, però el cert és que sota el Vapor hi ha una xarxa de canals i cambres de maó que encara ningú ha cartografiat del tot.
Els operaris que hi van treballar asseguren que hi sentien corrents d’aire inexplicables, “com si respirés la mateixa fàbrica.”
⛪ La cripta visigòtica del carrer Gavatxons
A principis dels anys cinquanta, uns obrers que treballaven prop del carrer Gavatxons van descobrir un petit espai subterrani amb arcs de ferradura i fragments de pedra decorada.
Un arqueòleg local, mossèn Ferran Serra, va suggerir que podia tractar-se de restes d’una cripta visigòtica, potser vinculada al conjunt de Sant Pere.
Poc després, l’espai va ser tapat i edificat a sobre. Les pedres van desaparèixer misteriosament de l’inventari municipal.
Alguns estudiosos creuen que aquell soterrani formava part d’un antic cementiri paleocristià, i que encara avui hi podria haver tombes sota el paviment.
De nit, quan la humitat puja dels desguassos, sembla que el carrer respiri un aire més antic.
Com si des de sota, algú encara hi guardés la clau d’un temps que la ciutat ha preferit oblidar.
🌒 Epíleg — La ciutat sota la ciutat
Terrassa és com un palimpsest: s’hi escriu un present damunt d’un passat que mai no s’esborra del tot.
Els túnels i refugis són les seves venes, conductes d’una memòria que corre sota terra.
Alguns serveixen per entendre la por; altres, la fe o la supervivència.
Però tots ens recorden una veritat: la ciutat que veiem és només la meitat de la història.
“Sota els peus, Terrassa continua parlant. Només cal tenir orelles per escoltar-la.”
📚 Fonts i testimonis
- Arxiu Municipal de Terrassa – Secció Urbanisme i Obres (1890–1980)
- Testimonis orals recollits pel Centre d’Estudis Històrics (1987–2003)
- Refugis i memòria de la Guerra Civil a Terrassa – E. Batlle, 2012
- Hemeroteca del Diari de Terrassa
